Literatura catalana del segle XV: Ausiàs Marc, Jordi de Sant Jordi, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

Context històric: del segle XV a la Corona catalanoaragonesa

Els segles XV: l'Edat Mitjana acaba amb la crisi del feudalisme i la pèrdua del poder de l'Església. El contacte amb l'humanisme condueix al Renaixement.

A la Corona catalanoaragonesa, Martí l'Humà va morir sense descendència. El conflicte successori es va resoldre quan Ferran d'Antequera es va casar amb Isabel de Castella. Foren els Reis Catòlics, que uniren les corones d'Aragó i Castella.

Poesia del segle XV

Jordi de Sant Jordi

Poeta valencià de temàtica amorosa. Amb ell evoluciona la visió de la dona, que ja no és considerada un ésser superior.

Ausiàs Marc

Va ser un cavaller valencià que es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc. Isabel va morir i Ausiàs es va casar amb Joana Escorna, sense descendència, tot i que va tenir fills fora del matrimoni.

Ausiàs Marc trenca amb la poesia trobadoresca: abandona l'occità i escriu en un to més profund i sincer, tot i que encara es troben tòpics trobadorescos. La diferència fonamental és l'actitud cap a la dona: mentre que a la poesia dels trobadors la dona és una senyora feudal, per a ell té virtuts, sentiments, defectes i contradiccions.

Obra d'Ausiàs Marc

Els poemes estan dividits en cants:

• Cants d'amor: amor sensual (carnal) i amor fi (intel·lectual). Plena de seny: aspira a una relació madura que superi el desig. Llir entre cards.
• Amor, amor: vellesa del poeta, que es lamenta de la pèrdua de l'amor. Mon darrer bé: vellesa.
• Oh folla amor: amor deshonest.
• Cants de mort: mort de l'estimada.
• Cants morals: anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions.
• Cant espiritual: poema religiós que s'adreça a Déu.

Jaume Roig

Poeta autor del Llibre de les dones, que dedica al seu nebot per donar-li consells perquè desconfiï de les dones després dels fracassos sentimentals. Fa una sàtira contra les dones, acusant-les de maldats. Al final de la vida es retira i es dedica a Déu; en el Gènesi, la culpa és d'Eva.

Prosa del segle XV: narrativa cavalleresca

La prosa narrativa barreja amor i guerra, i evoluciona al llarg del segle.

Llibres de cavalleries

Narrativa protagonitzada per cavallers. Al segle XII, els primers relats s'inspiraven en la matèria de Bretanya. Aquestes obres contenien elements fantàstics, èpoques remotes, llocs exòtics i llunyans, i personatges amb qualitats sobrehumanes.

Novel·les cavalleresques

Els llibres de cavalleries es van convertir en novel·les cavalleresques, en les quals la fantasia evoluciona cap al realisme i apareixen geografies conegudes.

Curial e Güelfa

Obra anònima del segle XV, dividida en tres llibres:

• Primer llibre: tema amorós i cavalleresc. Curial, un jove humil, entra a la cort del marquès de Montferrat, on s'inicia en la cavalleria ajudat per Güelfa, germana del marquès i donzella viuda que s'enamora d'ell. Ella pensa que ell l'ha traïda amb Laquesis i es retira a un convent de monges.
• Segon llibre: Curial retroba Laquesis, fet que fa que Güelfa conegui la infidelitat de Curial i deixi de protegir-lo. Ell li demana perdó.
• Tercer llibre: Curial viatja a Jerusalem i Grècia per fer penitència. Retorna a Montferrat i recupera el favor de Güelfa després de vèncer els turcs, i es casen.

L'obra combina el tema amorós amb l'aventura cavalleresca.

Tirant lo Blanc

Escrita per Joanot Martorell, la novel·la queda inacabada i Martí de Galba en culmina la redacció. La trama es desenvolupa en diversos escenaris:

• Anglaterra: Tirant, que va a Anglaterra, es troba amb Guillem de Varoic, qui l'ensenya. La cort l'anomena cavaller.
• Sicília i Rodes: s'enamora de la princesa Ricomana. Tirant allibera Rodes i ajuda Felip a casar-se amb ella.
• Imperi grec: Tirant lluita contra els turcs i guanya totes les batalles. Hi apareixen escenes amoroses entre Tirant i Carmesina.
• Nord d'Àfrica: és empresonat i després alliberat per lluitar contra els turcs, a qui venç.
• Imperi grec (final): es casa amb Carmesina, és nomenat Cèsar de l'imperi, i tant Carmesina com ell moriran.