Literatura catalana del segle XV: context, obres i autors clau

Otras lenguas extranjeras6,13 KB

Context històric

  • Crisi del feudalisme i pèrdua de poder de l'Església: final de l'Edat Mitjana per arribar a l'Humanisme (Renaixement).
  • Pèrdua de Constantinoble: inici de l'Edat Moderna.
  • Relacions amb Itàlia: Alfons el Magnànim estableix la cort a Nàpols.
  • Compromís de Casp: Ferran d'Antequera és anomenat rei (motiu: successió de Martí l'Humà).
  • Castellanització de la cort.
  • Catalunya: crisi econòmica i social.
  • Cisma d'Occident: nova espiritualitat.

València

  • Centre econòmic i cultural.
  • Augment de la població.
  • Construcció de grans monuments (gòtic civil i religiós).
  • S'instal·là la primera impremta.

- Segle d'Or de la literatura catalana.

Estàndard literari del segle XV

  • Cancelleria reial: consolida l'estàndard literari.
  • Tasca dels escriptors del Segle d'Or: enriqueix la llengua (prosa narrativa, poesia...).
  • Distanciament definitiu de la poesia trobadoresca.
  • Reflexió sobre el model lingüístic.
  • Primer diccionari imprès en llengua romànica: Liber elegantiarum de Joan Esteve (1489).
  • Bernat Fenollar: Regles d'esquivar vocables o mots grosses o pagesívols. Defensa el model de llengua de les ciutats.
  • Jaume Gassull: Brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable Bernat Fenollar. Defensa un llenguatge més popular.
  • Noms de la llengua: romanç, pla, vulgar, català, llengua catalana, llengua valenciana i llengua mallorquina.

- Aïllament de cada estat de la Corona d'Aragó per la castellanització de la cort.

Novel·la de cavalleries (segle XII)

  • Narra les gestes dels herois amb una barreja d'elements reals, fabulosos i llegendaris.
  • Ideals: noblesa i món feudal.
  • Exemple: Llibre de l'ordre de cavalleria, Ramon Llull.
  • Clàssics greco-llatins i matèria de Bretanya.

Novel·la cavalleresca (segle XV)

  • Realitat enfront de la fantasia.
  • Valor o esforç personal.
  • Volen ser realistes i versemblants.
  • Llocs descrits: coneguts.
  • Temps: època pròxima.
  • Protagonistes: característiques humanes.

Curial e Güelfa

  • Escrita a mitjan segle XV.
  • Autor: anònim.
  • Història d'amor i armes del cavaller Curial en nom de la noble dama Güelfa.
  • Referències a la tradició greco-llatina, italiana i catalana.
  • Divisió en tres llibres que tracten els temes: amorós, bèl·lic i militar, saber i ciència.
  • Tema cavalleresc: el cavaller ascendirà socialment en funció de les seves gestes (torneigs, festes, amors...).
  • Representa els valors burgesos: heroi humà, psicològicament complex que evoluciona en l'obra.
  • Apareixen personatges històrics (Pere el Gran).
  • Estil: llenguatge elaborat, amb to planer i viu.
  • Descripció: realista i versemblant.

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

Autor

  • Noble valencià.
  • Cavaller involucrat en conflictes cavallerescs.
  • Enemic: Joan de Monpalau.

Obra

  • Escrita entre 1440 i 1468 (any en què morí Martorell).
  • Martí Joan de Galba la va acabar.
  • Es va imprimir a València l'any 1490.

Plans

  • Cavalleresc: torneigs, accions militars.
  • Històric: ambient i personatges històrics de l'època.
  • Realista: realitat quotidiana del segle XV.

Característiques

  • Complexa.
  • Moderna.
  • Desapareixen els elements fantàstics i meravellosos.
  • Protagonistes valents i forts, però humans.

Argument

Aventures del cavaller Tirant, que amb el seu valor i esforç aconsegueix ser capità general. Acaba amb l'amenaça turca de Constantinoble. Es casa amb Carmesina, filla de l'emperador.

Estructura

  • Part anglesa.
  • Sicília i Rodes.
  • Imperi grec.
  • Nord d'Àfrica.
  • Imperi grec.

Personatges

  • Moderns: tenen una psicologia complexa.
  • Semblen reals.
  • Evolucionen al llarg de l'obra.
  • Tirant: heroi modern, humà i contradictori.

Estil

  • Culte: manera d'expressar-se de la noblesa valenciana.
  • Col·loquial: exclamacions, refranys...
  • Diàlegs àgils i vius.
  • Erotisme sense prejudicis.

Isabel de Villena

Vida

  • Filla il·legítima d'Enrique de Villena.
  • L'acolliren a la cort de Maria de Castella (cosina).
  • Abadessa del convent de la Trinitat de València.

Obra: Vita Christi

  • Explica la vida de Jesús, però la protagonista és la Mare de Déu (i les dones en general).
  • Argument: comença amb el naixement de Maria i acaba amb l'ascensió al cel de la Verge.
  • Obra destinada a les monges.
  • Rèplica al corrent misògin de l'època.
  • Dona: paper marginal en la societat.
  • Religió: atribuïa a les dones tota mena de pecats.
  • Estil: natural i senzill (entenedor).
  • Descriu escenes quotidianes de manera natural i afectiva; també hi ha escenes dramàtiques i solemnes.

Joan Roís de Corella

Vida

  • Nasqué a Gandia (València).
  • Família noble.
  • Amic d'Ausiàs Marc.
  • Seguí estudis religiosos: mestre en teologia.
  • Tingué diverses relacions amoroses, reflectides a l'obra.

Obra

  • Influència dels clàssics: Ovidi, Sèneca...
  • Participava en tertúlies literàries.

Temes

  • Amorós: Tragèdia de Caldesa.
  • Religiós: Història de la gloriosa Santa Magdalena.
  • Mitològic: Història de Jason i Medea.
  • De circumstàncies: Triomf de les dones.

Estil

  • Prosa valenciana.
  • Culte, retòric i solemne.
  • Llatinismes.

Descargar

PDF Word HTML