La Literatura Catalana del Segle XV: Època D'Or, Ausiàs March i Autors Clàssics

Otras lenguas extranjeras8,65 KB

El Context del Segle d'Or de la Literatura Catalana

El segle XV és considerat el segle d'or de la nostra literatura, perquè en aquesta època va tindre lloc una esplendor artística i literària que va tindre el centre a València. La prosperitat i el dinamisme polític van comportar una gran producció cultural, la qual cosa explica que els grans autors del segle siguen valencians: els poetes Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Isabel de Villena. Tanmateix, mentre a Europa prosperava l'humanisme, els nostres escriptors van mantenir una mentalitat medieval. Malgrat l'obra de Bernat Metge i dels contactes amb la cultura italiana, les influències humanistes hi van ser marginals i anecdòtiques.

De la Tradició dels Trobadors al Nou Estil

La tradició lírica dels trobadors va perviure en la poesia catalana fins al segle XV, tant pel que fa als temes com, sobretot, per l'ús exclusiu de l'occità, que cada vegada està més catalanitzat. Certs temes i certs tòpics desapareixen i es rep la influència de la poesia francesa coetània. A les acaballes del segle XIV i els primers anys del XV escriuen poetes com Gilabert de Proixita, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi. I tot i que Ausiàs March pertany també a aquesta generació, la seua obra poètica va establir un abans i un després en la poesia catalana medieval.

Ausiàs March: Biografia i Llegat Poètic

Va nàixer a Gandia o a València l'any 1400. Fill del també cavaller i poeta Pere March i d'Elionor Ripoll. Va ser armat cavaller molt jove i va participar en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim a la Itàlia meridional i al nord d'Àfrica. Uns favors obtinguts del rei per aquestes accions van permetre que Ausiàs es retirara de la vida militar als vint-i-set anys. A partir del 1430, es va dedicar a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis feudals, fet que li va provocar conflictes ben greus al llarg de tota la vida. El 1439 es casa amb Isabel Martorell. Isabel mor el mateix any i més tard es torna a casar, amb Joana Escorna. Joana mor el 1454 sense descendència i el 1459 mor Ausiàs March. Pel seu testament sabem que va tindre quatre fills il·legítims.

Característiques de la Poesia d'Ausiàs March

A més de cavaller, Ausiàs March va ser poeta cortès. En la poesia d'Ausiàs March figuren molts dels motius i de les situacions amoroses característics de la poesia trobadoresca. Però també hi són evidents unes transformacions prou significatives: March és el primer autor de la nostra literatura que escriu en català sense provençalismes. En les seues composicions l'experiència amorosa es combina amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia. Ausiàs March fa servir la literatura com un mitjà per a expressar-se, per a aclarir-se, i considera el català com la llengua de la veritat. La major part de la poesia de March expressa l'anhel d'aconseguir un amor purament espiritual. L'obra poètica de March es pot classificar en diversos cicles:

  • Cants d'amor: En aquestes composicions l'autor es refereix a la dama amb un senyal o pseudònim.
  • Cants de mort: Son sis poemes motivats pel traspàs de Joana Escorna.
  • Cants morals: March abandona el tema de l'amor i indaga dins de si mateix, fent servir elements de la tradició filosòfica.

Estil i Estructura

Pel que fa a l'estil, l'estructura formal de les composicions de March s'ajusta a la poesia trobadoresca, tant en vers com en les combinacions estròfiques utilitzades. Els recursos expressius més característics de l'estil d'aquest autor són les comparacions i les imatges. En les comparacions, March situa l'individu en situacions límit; les imatges solen reflectir matisos de la vida interior del poeta. A més, són recursos del seu estil les antitesis, les sentències i l'ús de la primera persona. Ausiàs March va ser el poeta més important de la nostra literatura.

La Vida Literària a València i els Cicles Antagonics

Durant la segona meitat del segle XV, es van produir canvis importants en la vida literària de la ciutat de València. D'una banda, la cort reial, principal centre productor i divulgador de la cultura, va desaparéixer de la ciutat. D'altra banda, es va produir un predomini creixent d'escriptors d'extracció burgesa, el més important dels quals és Jaume Roig. En absència d'una cort, la vida literària es va polaritzar entorn de dos cercles antagònics:

  • Un grup aristocràtic: Representat per Joan Roís de Corella. Les obres d'aquests autors tractaven continguts d'inspiració mitològica o bíblica amb un estil del llatí clàssic.
  • El grup burgés: De Bernat Fenollar, constituït per burgesos com Jaume Gassull, Narcís Vinyoles o Jaume Roig. Les obres d'aquests autors es decantaven per la sàtira de costums amb un estil planer i directe.

L'Obra de Joan Roís de Corella

L'obra de Corella, tant en prosa com en vers, és extensa i variada i tracta temes religiosos i profans. Incorpora formes d'expressió innovadores. Corella va crear un nou estil de prosa literària, caracteritzada per l'ús de períodes extensos, exclamacions i preguntes retòriques, la utilització freqüent de l'hipèrbaton, i la col·locació dels verbs al final, simulant la sintaxi llatina. També usava al·lusions i la hipèrbole. La poesia d'aquest autor s'inclina per la agudesa conceptual i pel joc de paraules.

Jaume Roig i L'Espill

L'any 1459, fugint d'una epidèmia de pesta, Jaume Roig es va refugiar a Callosa d'En Sarrià i va iniciar la redacció de L'Espill amb el propòsit de demostrar que totes les dones són malvades. Amb l'única excepció de la Mare de Déu i la seua esposa, Roig acusa les dones de presumides, luxurioses, brutes, etc. L'Espill consta de 16.359 versos apariats de 4 síl·labes i està dividit en 4 parts o llibres:

  • Consulta i prefaci: Funcionen com una introducció de principis ètics i estilístics.
  • Llibres 1r i 2n: El protanarrador relata la seua vida després que sa mare el despatxa de casa; pateix tota mena de crims i maldats femenines.
  • Llibre 3r: Quan el protagonista encara pensa a tornar-se a casar, Salomó se li apareix en un somni i li'n trau la idea del cap.
  • Llibre 4t: El personatge decideix organitzar la seua vida al marge de qualsevol contacte amb les dones.

Isabel de Villena i el Vita Christi

El Vita Christi se centra en el naixement i la infantesa de la Mare de Déu i de Jesús, i en la passió d'aquest fins a l'Assumpció de Maria. La predicació de Jesucrist és objecte d'una atenció molt més reduïda. L'obra pretenia ajudar els fidels a imaginar i a tindre sempre present la humanitat de Jesucrist en cadascun dels seus gestos i dels seus actes, a fi de crear una familiaritat total amb ell. Per tant, calia amplificar, interpretar i reinventar els evangelis, reconstruint tots els fets de la vida de Jesús que aquells no explicaven. L'obra d'Isabel presenta una singularitat: la reivindicació feminista de la dignitat de les dones contra els tòpics misògins. Isabel tria dels evangelis els passatges en què les dones són protagonistes decisives amb la voluntat de presentar-les sempre en una vinculació directa i excepcional amb el Redemptor.

Anàlisi de Textos i Poemes Clàssics

El Poema del Navegant

Aquest poema és una cobla que consta d'una sola estrofa de vuit versos decasíl·labs amb rima ABBACDDC. Els versos són d'art major amb rima consonant i masculina. Tots els versos tenen la cesura darrere la quarta síl·laba. Podem associar el navegant amb Ausiàs March, els perills de la mar amb els seus sentiments i el lloc com a refugi on pot guarir-se amb l'amor de la dama. Respecte a l'argument, podem veure al poeta com un navegant enmig d'un temporal advers. Ell veu la seua amada, que és l'única que el pot salvar del malestar dels seus sentiments, però ella no l'estima, i finalitza queixant-se del que li passa.

Obres de Tall Misògin i Narratives

És una obra de caràcter misògin. El poema es desenvolupa al segle XV i està escrit en primera persona. Els versos són curts, formats per 4 síl·labes cadascun. Mostren una rima consonant i assonant que es repeteix per parelles. Salsitxes de carn humana contà la història d'una pastisseria a París famosa pels seus pastissos.

Descargar

PDF Word HTML