Literatura catalana del segle XV: Tirant lo Blanc, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella

Entre cavallers i burgesos: el segle XV va ser de canvis i contrast arreu d'Europa. La crisi del feudalisme i la pèrdua del poder de l'Església anunciaren el final de l'Edat Mitjana i l'arribada de l'humanisme italià. La pèrdua de Constantinoble el 1453 ha estat la fita històrica fixada com a inici de l'Edat Moderna. Les relacions amb la Itàlia del Renaixement permeten el contacte dels nostres escriptors amb l'humanisme, though això tingué escassa repercussió en la nostra literatura. A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència del rei Martí l'Humà ocasionà un conflicte de successió a la corona que es resolgué dos anys després en el Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara, fet que provocà la castellanització de la cort i de la noblesa i l'inici de l'aproximació política a Castella. L'hegemonia ostentada per Catalunya des del segle XII decaigué a causa d'una greu crisi econòmica i social; en canvi, la ciutat de València era un centre econòmic i cultural amb un augment important de la població i amb la construcció dels grans monuments del gòtic civil i religiós. Fou instal·lada la primera impremta de la península Ibèrica, on s'imprimí el primer llibre el 1474. Això provocà una revolució cabdal, ja que la producció i la difusió de llibres es multiplicà i posà la lectura a l'abast d'una població molt més àmplia: una població urbana que pertanyia a la burgesia benestant i que continuava parlant, llegint i escrivint en català. En l'àmbit religiós nasqué una nova espiritualitat després del Cisma d'Occident, amb una evolució dels discursos moralistes i apocalíptics cap a una actitud més personal per afermar la fe cristiana i l'esperit religiós en la intimitat.

L'estàndard literari del segle XV: el paper de la cancelleria reial va ser la consolidació de l'estàndard literari, ja que la documentació administrativa i legal tenia una gran influència en els usos lingüístics més generalitzats. La tasca literària dels escriptors del Segle d'Or enriquí i envigorí la llengua, que s'expressà en prosa narrativa i en poesia. Aquest gènere, en el segle XV, es distancià de la poesia trobadoresca que havia perdurat en els ambients cortesans. La maduresa de la llengua afavorí la reflexió sobre el model lingüístic i l'aparició d'una consciència de correcció lingüística. El nom de la llengua, històricament anomenada romanç, pla, vulgar, catalanesc i llengua catalana, rep dos noms més: llengua valenciana i llengua mallorquina. Hi influí el clima d'esplendor econòmica de València i l'aïllament cultural progressiu de cada estat de la Corona d'Aragó, provocat per la castellanització de la cort i per la desaparició dels referents culturals comuns.

La narrativa cavalleresca

Narrativa de cavalleries

Va néixer a mitjan segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Els primers relats cavalleresc s'inspiraven en la història i les llegendes clàssiques greco-llatines; més tard recrearen els antics mites cèltics. Durant el segle XV, la mentalitat burgesa començà a afirmar uns valors nous: la realitat enfront de la fantasia i el valor i l'esforç propis com a instrument de promoció personal.

Novel·les cavalleresques

Aspiren a ser realistes i verosímils. Als herois protagonistes ja no els fa falta tenir sang noble per ser personatges importants: poden ascendir socialment gràcies al seu valor i esforç. Hi ha un afany de realisme i verosimilitud: la geografia descrita és coneguda, el temps de l'acció se situa en èpoques pròximes i els protagonistes tenen característiques humanes.

Llibre de cavallaries

Hi ha elements fantàstics, llocs exòtics i llunyans, èpoques remotes i protagonistes amb qualitats sobrehumanes.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell, nascut a València en una família de la noblesa mitjana, fou un cavaller que es veié involucrat en conflictes cavalleresc. Va escriure la novel·la entre 1460 i 1468, any de la mort de l'autor. El llibre va quedar inacabat; el manuscrit passà a Martí Joan de Galba com a pagament dels diners que Joanot li devia. Galba la va acabar i la féu imprimir a València el 1490.

A Tirant es combinen tres plans:

• El cavalleresc, on abunden els tornejos i les accions militars.
• L'històric, amb referències a la realitat immediata de l'època i a personatges històrics.
• El realista, que constitueix una mostra de la realitat quotidiana del segle XV.

És una novel·la complexa i total: l'autor s'afanyà a presentar històries diverses de forma verosímil i creïble, cosa que permet considerar-la una novel·la moderna.

Tema

Narra les proeses d'un cavaller que, amb el seu esforç i valor, aconsegueix el grau de capità general, posa fi a l'amenaça dels turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina, la filla de l'emperador, per la qual cosa esdevé hereu al tron.

Personatges

Són moderns perquè presenten una psicologia complexa i evolucionen al llarg de la novel·la. Tirant és un heroi modern per la seva humanitat: és un militar valerós i expert, però en la vida íntima és tímid i inexpert, i esdevé emperador però mor d'un refredat.

L'estil

Es combinen dos estils:

• Un estil culte i retòric, que reflecteix la manera d'expressar-se de la noblesa valenciana del segle XV.
• Un estil col·loquial, ric en exclamacions, jocs de paraules i refranys, que acoloreixen el diàleg àgil i ple de vivesa dels personatges.

L'erotisme, les situacions i els diàlegs tenen grans dosis d'humor i d'ironia.

Isabel de Villena

Va néixer a València com a filla il·legítima de l'escriptor castellà Enrique de Villena. Fou esposa d'Alfons el Magnànim (en realitat, es tracta d'una figura de la família reial vinculada a la cort) i cosina de la mateixa Isabel de Villena. Fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València. Va ser una dona culta, autora d'una única obra, la Vita Christi, escrita per a la instrucció de les monges del seu convent.

La Vita Christi

Relata la vida de Jesucrist. El paper principal correspon a la Mare de Déu, i té un gran protagonisme les dones que envoltaren la vida de Jesús. Només conté aquells passatges de l'Evangeli en què hi ha dones que apareixen com a virtuoses, amables i piadoses. És una obra destinada a les monges.

El corrent misogin que atacava de forma sistemàtica les dones era conseqüència del paper marginal que tenia la dona en la societat, i s'havia nodrit dels sermons religiosos que atribuïen a les dones tota mena de pecats.

Estil de la Vita Christi

Destaca la naturalitat i la senzillesa d'un discurs entenedor, molt allunyat del retoricisme de la prosa valenciana. La prosa descriu detalladament escenes quotidianes amb molta efectivitat, fa servir abundants diminutius i expressions afectuoses adreçades als infants, i hi trobem escenes de gran dramatisme emocional i descripcions solemnes del protocol de les cerimònies religioses.

Joan Roís de Corella

Nascut a Gandia, pertanyia a una família noble que mantenia relacions estretes amb la del poeta Ausiàs March. Va ser destinat als estudis militars, però va seguir els religiosos, va adquirir una sòlida formació humanística i va arribar a ser mestre en teologia. Encara que tenia una vocació religiosa, va viure diverses relacions amoroses: va tenir un fill i una filla amb Isabel Martínez de Vera, que es reflecteixen en la seva obra.

En la seva obra van influir autors clàssics i italians, que anuncien l'esperit del Renaixement. Els temes són amorós, religiós, mitològic i obres de circumstàncies.

L'estil

És culte i retòric, un nou estil llatinitzant que seguien altres autors cultes, caracteritzat per l'expressió retòrica i solemne, i que fou anomenat prosa valenciana. L'obra va tenir un ressò escàs i no hi hagué continuadors dels seus intents d'aproximació al Renaixement. Vivia en una castellanització progressiva i va abandonar la llengua pròpia davant el prestigi de la literatura castellana.