La Literatura Catalana del segle XVIII: Autors, Teatre Neoclàssic i Context
Context i Prosa en el Segle XVIII
La prosa no va ser de gran importància a causa de la prohibició de la nostra llengua com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta (que són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya) i, a més, pel procés de castellanització encetat al segle XVI.
En aquest període destaquen dos autors:
- Lluís Galiana: Nasqué i morí a Ontinyent (1740-1771). Fou religiós i escriptor valencià. Professà en l'orde dominicà el 1756. És un il·lustrat i erudit de mentalitat barroca que escriu en català; a més, tenia una clara consciència lingüística. La seva obra més destacada és Rondalla de rondalles, que aplega literàriament una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià.
- Rafael d'Amat i Cortada: Nasqué i morí a Barcelona (1746-1819). Conegut popularment com a Baró de Maldà, passa a la posteritat per ser autor d'un dietari de 60 volums. Anomenat Calaix de sastre, es considera un dels textos més importants de la narrativa catalana escrita entre els segles XVI i XIX. Inserit en la literatura popular, també és un precedent del costumisme i del periodisme locals.
El Teatre Neoclàssic
El teatre fou fidel al pensament il·lustrat, ja que destacaven els temes històrics, religiosos i mitològics amb una intenció didàctica i moral. Hi hagué dos grans centres de producció teatral: el Rosselló i Menorca. A l'illa, la cultura se centrava al voltant de la Societat Maonesa de Cultura, de la qual el poeta Joan Ramis n'és un dels fundadors.
Joan Ramis i Ramis
Fou advocat, historiador, poeta i dramaturg menorquí. Estudià a Mallorca i Avinyó, d'on importà les teories neoclàssiques. També va escriure poesia, de la qual destaca Ègloga de Tirsis i Filis. Joan és l'autor més important del teatre neoclàssic i les seves peces teatrals més destacades són Arminda i Rosaura, totes dues posteriors a la seva gran obra Lucrècia.
La Tragèdia Lucrècia
La tragèdia Lucrècia és considerada la composició més reeixida de Joan Ramis i l'obra teatral més important de la literatura catalana setcentalista. L'il·lustrat maonès hi aborda els temes universals de la defensa de la llibertat, l'atac a la tirania o el conflicte entre raó i passió, per mitjà de la recreació d'una de les llegendes fundacionals de la república romana: el mite de Lucrècia.
L'obra té una extraordinària perfecció i qualitat literària que adopta la regla aristotèlica (unitat de lloc, temps i espai). Està estructurada en 5 parts, plantejant clarament l'acció, el nus i el desenllaç.