Literatura Catalana del Segle XX: Escola Mallorquina, Noucentisme i Avantguardes

1. Escola Mallorquina

Concepte aplicat pels noucentistes a un grup de poetes del segle XX. Model de llengua subtil i refinat, caracteritzat pel classicisme i l'assumoció de la tradició popular. Es van apropar al Noucentisme (Miquel Costa i Llobera / Joan Alcover).

2. El Noucentisme

Reacció classicitzant al Modernisme. Els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme.

Des d'un punt de vista polític, el Noucentisme va suposar la pujada al poder de la burgesia catalana, que a través de la Lliga Regionalista va governar la Mancomunitat de Catalunya. La Mancomunitat, presidida per Enric Prat de la Riba i amb Josep Puig i Cadafalch, va saber crear una xarxa d'infraestructures culturals com l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Biblioteca de Catalunya o l'Escola de Bibliotecàries. A més, la celebració del primer Congrés de la Llengua Catalana va impulsar la normalització ortogràfica i gramatical a càrrec de Pompeu Fabra.

3. Les avantguardes

Els moviments d'avantguarda van suposar un enfrontament amb la tradició occidental i una reacció antiburgesa. Pretenien començar de nou, elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà. Es van manifestar sobretot en les arts plàstiques.

Principals moviments d'avantguarda

• Cubisme: (França, 1907) En arts plàstiques destaca amb Pablo Picasso, Juan Gris i Georges Braque, que van abolir la perspectiva i introduir el collage. En poesia, Guillaume Apollinaire va compondre poemes a partir de les converses al carrer i va crear els cal·ligrames (poemes el text dels quals forma un dibuix que en visualitza el contingut).
• Futurisme: (Itàlia, 1909, Filippo Tommaso Marinetti). Elogiava les màquines, el moviment i la vida moderna, amb una defensa del feixisme. En poesia, va introduir les «paraules en llibertat»: l'ús de diferents cossos de lletra i llibertat tipogràfica en general.
• Dadaisme: (Zuric, 1916, Tristan Tzara). És un moviment radical basat en la provocació constant. Suposa una actitud de revolta perquè defensa la destrucció de l'art i la cultura establerta.
• Surrealisme: (París, 1924, André Breton). Cerca l'alliberament del subconscient i l'exploració del món dels somnis. Pintors destacats: Joan Miró i Salvador Dalí.
• Expressionisme: (Alemanya). Reflectia l'angoixa a través de l'exageració, perspectives impossibles i expressions turmentades, sovint emprat per a la sàtira política. Els nazis el consideraven un art degenerat.

L'avantguarda catalana es manifestà en les arts plàstiques (amb publicacions com el Manifest groc) i va atacar la cultura catalana més tradicional.

4. Les dècades del 1920 i 1930

Es produeix una crisi del gènere novel·listic als anys 20 per dues raons principals:

• 1. Amb obres com A la recerca del temps perdut o Ulisses, la novel·la ja no podia seguir els esquemes realistes tradicionals; calia un nou tipus de novel·la.
• 2. En l'àmbit català, el Noucentisme havia prioritzat els gèneres breus.

Als anys 30, es va produir un ressorgiment del gènere novel·listic. Moltes novel·les es van escriure sota la influència de la novel·la psicològica i també van aparèixer importants obres de poesia.

5. Miquel Costa i Llobera

Natural de Pollença, va viure a Barcelona, Madrid, Roma i Mallorca. Va ser propietari rural, sacerdot i va cursar estudis de dret i eclesiàstics.

Obra

• Període romàntic (Poesies).
• Període clàssic (Horaciones).
• Període d'obres d'inspiració religiosa (Visions de Palestina).

6. Joan Alcover

Nascut a Palma, va estudiar dret a Barcelona i va exercir com a regidor municipal, diputat provincial i diputat a Corts. Després de la tràgica pèrdua de la seva primera esposa i quatre fills, la seva poesia va prendre un caire greu, en què el paisatge s'identificava amb el seu estat d'ànim.

Tot i que al principi escrivia en castellà, va canviar d'actitud i es va tornar un decidit defensor del català. Amb el seu discurs «Humanització de l'art» va defensar teories pròpies del Modernisme combinades amb la cura del llenguatge del Noucentisme. El seu llibre de poemes més emblemàtic és Cap al tard. Va ser Mestre en Gai Saber, president dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l'IEC.

7. Eugeni d'Ors

Vida

Nascut a Barcelona el 1881 i mort a Vilanova i la Geltrú el 1954. Ideòleg del moviment noucentista, doctorat en dret i dedicat al periodisme, va començar a escriure un article diari a La Veu de Catalunya. Des d'allà comentava l'actualitat política i cultural, i decidia qui podia o no ser considerat noucentista.

El seu pensament gira al voltant de cinc conceptes emblemàtics: exaltació del present, revisió del passat, imperialisme, arbitrarisme, i classicisme i mediterranisme. Va ser nomenat director general d'Instrucció Pública de la Mancomunitat i, posteriorment, Jefe Nacional de Bellas Artes.

Obra

A través de la Glossa, l'autor opinava sobre els temes polítics i culturals del moment. Les glosses es van agrupar de vegades en llibres unitaris com La Ben Plantada, on l'ideal de la Catalunya noucentista es personifica en un personatge femení. Més endavant va continuar escrivint des de Madrid, transformant el Glossari en Glosario.

8. Josep Carner

(Contingut pendent d'ampliació)