Literatura Catalana y Valenciana: Del Barroco a la Ilustración y el Neoclasicismo
Corrientes Literarias del Barroco
En la literatura del Barroco, encontramos dos corrientes literarias principales:
- El conceptisme: Dona mostres d'agudesa d'enginy per mitjà de l'associació.
- El culteranisme: Busca la bellesa formal mitjançant un estil recarregat.
Literatura del Sigle XVII
El segle XVII valencià acusà la crisi social i econòmica derivada de l'expulsió dels moriscos.
La Prosa
Les obres en prosa escrites en valencià, la nostra llengua, són escasses. Destaca la presència d'alguns dietaris:
- Pere Joan Porcar: Descriu la València del segle XVII.
- Joaquim Aierdi
El Teatre
El teatre religiós i el teatre breu de gust barroc.
La Poesia
Trobem dues formes d'escriure en valencià: una poesia de tradició culta i una altra de tipus popular.
La Tradició Culta
En les nostres lletres:
- Francesc Vicent Garcia (rector de Vallfogona) és el poeta més representatiu del nostre barroc.
Poesia Popular
Adreçada a les masses populars:
- Pere Jacint Morla: És el versificador i autor de col·loquis del segle XVII valencià més prolífic. Els col·loquis i poesies, satíriques i festives, s'escrivien per a ser recitades.
Literatura del Sigle XVIII: La Ilustración y el Neoclasicisme
La Il·lustració va a ser un moviment intel·lectual basat en la raó com a mètode d'anàlisi de la realitat vigent a Europa durant el segle XVIII. El neoclassicisme va a ser un corrent artístic francès, contemporani de la Il·lustració, que considerava el món clàssic (grec, llatí) el model que calia imitar.
La Il·lustració en les Nostres Lletres
El segle XVIII comença amb la batalla d'Almansa, en la qual es va decidir el nou rei d'Espanya amb Felip V. Els territoris de la Corona de Aragó van perdre els seus furs i la llengua en què es van redactar des d'aleshores tots els documents oficials de l'administració, a més d'una gran part de la literatura culta, va passar a ser el castellà.
Il·lustració i Apologies de la Llengua
Per als il·lustrats valencians, parlar valencià —la seua pròpia llengua— és vist com una relíquia històrica. Tot i això, la preocupació per l'ensenyament i pel saber en general va provocar en els il·lustrats un interès per la nostra llengua, que es manifesta en el desig d'estudiar-la d'una manera més sistemàtica.
- Lluís Galiana: Va traure a la llum Rondalla de rondalles, l'única narració en valencià del segle XVIII. L'obreta és un caricutesc enfilall de refranys i frases fetes que té una estructura narrativa centrada en les disputes d'una humil família valenciana al voltant del festeig de la filla.