Literatura Medieval Catalana: Crònicas, Historiografía y Sociedad Burguesa

Literatura Medieval (II)

La segona meitat de l'Edat Mitjana, segles XIV i XV i bona part del segle XVI, es va caracteritzar per la substitució del feudalisme per un nou sistema d'organització social de caràcter burgès. La burgesia, una nova classe social nascuda a recer de les ciutats i de l'activitat mercantil, creixia al marge de la societat feudal i del món cortès.

Els canvis no van ser únicament econòmics i socials, sinó també ideològics. La burgesia imposa uns nous valors, que connectaven més amb l'ascensió social i l'enriquiment personal a través de la intel·ligència, l'astúcia i el talent individual, que no pas amb el llinatge i les virtuts morals que s'hi associaven.

D'aquest nou grup social, que era alhora creador i receptor de l'art, sorgeix una literatura que reflecteix la vida quotidiana de les ciutats, els costums dels artesans i els costums dels artesans i dels comerciants, etc.

Literatura Historiogràfica

L'origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta, narracions en vers i en llengua vulgar sobre fets històrics d'interès general, difoses pels joglars. Les cançons de gesta van existir en català, però no ens resta cap mostra escrita.

Les cròniques catalanes van utilitzar les cançons de gesta com a fonts d'informació, informaven el poble, però també feien propaganda sobre les cases reials i els monarques. Les cròniques són narracions, entre la ficció literària i la historiografia, de fets històrics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastia. De caràcter bèl·lic, les primeres van ser escrites en llatí i adreçades a un públic culte.

Finalitat de les cròniques

La intenció de les cròniques era divulgar fets històrics i enaltir les cases reials, exaltant les gestes dels reis i amagant-ne els fracassos bèl·lics. L'objectiu primordial era lloar la Corona catalanoaragonesa i justificar-ne les empreses polítiques; pretenien ser textos útils per a futurs governants. Els fets són contemporanis de l'autor o propers al seu temps.

· Crònica de Jaume I

La primera de les quatre grans cròniques és la de Jaume I o Llibre dels feits. L'autor és el mateix Jaume I. Formada per quatre parts, narra els esdeveniments històrics succeïts al voltant del seu regnat.

• Primera part: narra fets esdevinguts entre 1208 i 1228. És coneguda la narració que el rei fa del seu propi engendrament, explicada amb una bona dosi d'ironia i molt original pel que fa al peculiar punt de vista del narrador.
• Segona part: més detallada, explica fets ocorreguts entre 1228 i 1240, com la guerra d'Urgell.
• Tercera part: la més breu.
• Quarta part: torna a ser més detallada i arriba fins a la mort del monarca.

El Llibre dels feits és una mena de llibre de memòries: el rei descriu el seu regnat de manera molt minuciosa. El rei és descrit com un heroi medieval i és el veritable protagonista de la crònica. Destaquen la utilització de la primera persona, el to intimista emprat per descriure aspectes relacionats amb la vida privada del rei i el caràcter providencial del seu regnat.

L'estil és propi de la llengua oral: viu, directe, popular, col·loquial, amb repeticions i poc acurat.

· Crònica de Bernat Desclot

La crònica de Desclot, o Llibre del rei En Pere, va ser escrita per Bernat Desclot. Està centrada en el regnat de Pere II el Gran. Es pot dividir en tres apartats: el primer, format pels capítols que fan referència als regnats anteriors a Jaume I; el segon, centrat en el regnat d'aquest monarca; i el tercer, format pels capítols dedicats a Pere II.

El protagonista és el rei i no pas l'autor de la crònica. Desclot usa cançons de gesta per descriure els esdeveniments ocorreguts amb anterioritat al regnat de Pere II. Els materials usats són, doncs, populars, literaris i documentals. Tracta els fets i les conquestes de diversos reis de la Corona catalana, i destaca primordialment dos del regnat de Pere II: la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.

· Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner, nascut a Peralada i mort a Eivissa, és autor de la tercera obra més extensa de les quatre cròniques. Recull el període comprès entre l'engendrament de Jaume I i la coronació d'Alfons III el Benigne.

Els protagonistes són els reis del casal catalanoaragonès, però també hi apareix el cronista com a testimoni directe d'alguns fets. El Llibre té forma de recull de memòries. La intenció de l'autor és lloar el casal d'Aragó i, de vegades, la informació històrica no resulta excessivament fiable. Muntaner és un patriota apassionat, defensor de la llengua catalana i de la unió de les terres de la Corona.

A la crònica s'expliquen fets cabdals de l'expansió catalana per la Mediterrània a l'Edat Mitjana. L'estil de la crònica de Muntaner és àgil, viu, acolorit i directe.