Literatura medieval catalana: trobadors, Bernat Metge, Ramon Llull i Sant Vicent Ferrer
Literatura medieval catalana
Trobadors: entre els segles XI i XIII es va desenvolupar la poesia trobadoresca a Occitània, que tindria una influència decisiva en el conjunt de la literatura europea i italiana. Es denomina així en referència als trobadors, que componien els poemes juntament amb la melodia; els intèrprets eren els joglars. La convocatòria dels Jocs Florals el 1393 va ser un festival poètic al voltant de la poesia trobadoresca que pretenia prendre com a model el que s'havia celebrat a Tolosa. El primer trobador fou Guillem de Peitieu, mort el 1126; els següents trobadors, com Bernat de Ventadorn, són considerats el millor. El tema principal és l'amor cortès, un reflex del món regit per les relacions de vassallatge pròpies del sistema feudal. La cançó és el gènere més important d'aquesta poesia.
Bernat Metge
Bernat Metge va néixer a Barcelona cap al 1340 i va morir el 1413. Membre d'una família culta i acomodada, va treballar com a notari i escrivà de la cancelleria. Va conèixer textos dels humanistes italians i va traduir obres del llatí al català. El 1390 va ascendir a secretari del rei Joan I el Caçador; després de la mort del monarca, Metge va ser acusat d'haver conspirat contra el rei per a assassinar-lo. L'obra més coneguda és Lo somni, que es divideix en 4 llibres.
Ramon Llull
Ramon Llull és la primera gran personalitat literària i intel·lectual de la cultura catalana. Va néixer a Mallorca, ciutat acabada de conquerir per Jaume I. Va dur una vida de classes altes, però als anys 30 va tenir una visió i va decidir abandonar aquest estil de vida per dedicar-se a la religió cristiana. Va escriure moltes obres en català i llatí i va viatjar com a missioner, on va morir als 84 anys. L'obra de Llull oscil·la entre la filosofia i la literatura, i el seu objectiu era aconseguir la millor manera de transmetre el seu missatge religiós. Dins de la poesia narrativa destaquen Llibre d'Ahir e Blanquerna i Llibre de les meravelles.
Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer va néixer a València el 1350 i va morir el 1419 a Vannes, Bretanya; li van fer sant el 1455. Pertanyia a l'orde dels dominics i va adquirir el títol de mestre de teologia. Va destacar per la producció intel·lectual, l'habilitat política i una poderosa predicació. El seu prestigi, la seva capacitat negociadora i la relació amb la casa reial el van convertir en una persona molt influent, tant a la Corona d'Aragó com a la resta d'Europa. Va predicar per tota la Corona d'Aragó, Castella, Galícia i altres territoris. La gent li atribuïa la capacitat de fer miracles. No va ser escriptor, però és important pels seus sermons.