Literatura modernista catalana: novel·la, Escola Mallorquina y Noucentisme
1. La novel·la modernista
La característica principal de la majoria de les novel·les modernistes és que l'acció passa en un marc natural en què la natura esdevé dominant. Però aquesta natura no té sentit romàntic, sinó al contrari: és una natura hostil presentada d'una manera crua i pessimista que té com a finalitat presentar d'una manera dramàtica les preocupacions i les tensions entre l'individu i la societat.
Els protagonistes de les novel·les modernistes són presoners de la lluita entre el seu ideal i la realitat. Són la plasmació de l'heroi modernista, que s'imposa a la seva sort.
De vegades, fins i tot, determinats elements naturals prenen tant de relleu que es converteixen en personatges de la trama argumental i adquireixen el valor de símbols. La natura, doncs, es converteix en un espai simbòlic. Els personatges (tret del protagonista) també són simbòlics i representen el bé i el mal.
Autors
·Víctor Català: aquest és el pseudònim que va utilitzar una dona, Caterina Albert i Paradís, per a poder publicar les seves obres. De formació autodidàctica, la seva condició de filla d'una família benestant li va permetre dedicar-se plenament a la literatura.
Obra
Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions, de les quals destaquen les que s'inclouen a Drames rurals. Ara bé, si Víctor Català és una escriptora coneguda sobretot per Solitud, la novel·la més important de tot el període modernista.
Solitud: és característic de tota la novel·la modernista: la lluita de la protagonista contra un entorn agressiu.
La protagonista acompanya al seu marit a fer d'ermità a la muntanya. Ell és un home sense esma que es deixa arrossegar per un personatge funest: l'Ànima. Tots els elements narratius responen al model de novel·la modernista rural.
2. L'Escola Mallorquina
És un moviment literari format per poetes mallorquins contemporanis als modernistes però d'estètica clàssica. Els autors més representatius són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
Els trets característics són el predomini de la poesia paisatgística, molt lligada sovint a un sentiment elegíac, la visió idealitzada del paisatge mallorquí, l'equilibri i contenció a l'hora d'expressar els sentiments i la perfecció formal (llenguatge culte, mètrica i ritme perfectes i rima correcta).
Autors
·Miquel Costa i Llobera: l'obra poètica de Miquel Costa i Llobera va ser amb ressons clarament romàntics. El 1885 va publicar Poesies, de to romàntic però mesurat, amb una preocupació de fons per la perfecció formal que ja feia presagiar el classicisme posterior. L'any 1906 va publicar Horacianes, un llibre de ressons clarament clàssics on plantejà el problema de la inspiració poètica i defensà la perfecció formal de la poesia.
·Joan Alcover: va patir un seguit de desgràcies que van marcar la resta de la seva vida i la seva obra.
Joan Alcover va fer del dolor el tema essencial de la seva poesia, una poesia profunda i interior. L'obra poètica en català de Joan Alcover és recollida en dos llibres: Cap al tard, un recull poètic format per diverses seccions entre les quals destaca Cançons de Serra, amb la temàtica del paisatge, un paisatge idealitzat amb la presència humana i enyorat, i Elegies, amb el tema del dolor motivat per la mort de les persones estimades i la reflexió sobre el pas del temps.
3. El Noucentisme
El Noucentisme és el moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923, aproximadament, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.
Aquesta ideologia es basava a considerar la raó i l'intel·lecte sempre per damunt del sentiment i de l'instint, i el principi de la realitat per damunt del principi del plaer. S'havien de defugir les postures extremes i es defensava la contenció i la laboriositat més que el geni creador.
Aquests postulats ideològics són la base de la formulació de l'ideari noucentista, que gira entorn d'uns mots clau que els noucentistes repetien contínuament per arribar a imposar el que significaven.
Conceptes clau
·Classicisme
Els noucentistes s'inspiraven en el món clàssic i defensaven una obra basada en la raó, la mesura i l'ordre.
·Mediterranisme
Si el classicisme comporta el seny i la raó, el mediterranisme hi aporta la claror del paisatge mediterrani, com a contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme.
·Civilitat
La ciutat era el marc ideal per demostrar que l'home havia de tendir a la civilitat com a model de vida europeu perfecte.
Normativització lingüística
El Noucentisme va aconseguir la unificació de la llengua gràcies al poder polític de la Mancomunitat. Bé que la Mancomunitat no va fer una política lingüística pròpiament dita, va dur a terme la unificació del català com a llengua de cultura per equiparar-la amb les altres llengües europees.
Amb aquest objectiu, l'any 1906 es va celebrar el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, sota la presidència del canonge mallorquí mossèn Antoni M. Alcover, en què van participar romanistes europeus que van contribuir a la consolidació científica del català. Més tard, el 1911, es va crear la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i Prat de la Riba va posar al capdavant de les oficines lexicogràfiques d'aquesta secció un home clau en la normativització de la llengua: Pompeu Fabra.
Autors
·Eugeni D'Ors: Enric Prat de la Riba el va nomenar secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans.
Eugeni D'Ors és l'autor d'una única obra: el Glosari. Aquesta obra constitueix un nou gènere literari, inventat per ell: la glosa. Es tracta d'un assaig breu, no superior a una pàgina, que amb un estil enlluernador mira de persuadir i fer reflexionar sobre fets diversos que afecten la vida col·lectiva.
·Josep Carner: col·laborador a La Veu de Catalunya, el jove Carner aviat es converteix en un punt fonamental del moviment noucentista i a poc a poc la seva imatge com a poeta es va consolidant.
Va ser la publicació d'Els fruits saborosos el 1906 que va imposar la figura de Carner per damunt de qualsevol altre poeta del seu temps. El cor quiet i altres llibres de poemes conformen una nova etapa de la seva poesia, que es caracteritza per la reflexió i la introspecció sobre temes que ja havia tractat, sobretot el pas del temps.
Tot i que Carner és conegut fonamentalment com a poeta, va publicar tres volums de prosa sobre motius casuals de la vida quotidiana, a mig camí entre la narració i el periodisme.
Pel que fa a la seva aportació a la llengua, Carner va tenir sempre una clara consciència de la bellesa que du implícita l'idioma. Hi va incorporar neologismes, va recuperar arcaismes i va utilitzar molts mots populars i dialectals.
Els fruits saborosos
És un recull de 18 poemes que resseguixen el pas del temps des de la infantesa fins a la vellesa i la mort. Hi destaquen els moments de felicitat, de bellesa i de plenitud. Les diverses etapes de la vida són presentades com a fruits saborosos que s'han de tastar pel simple plaer de viure. El pas del temps hi és acceptat serenament, d'una manera dolçament melangiosa, i la visió global que Carner ens ofereix de la vida és innocent, estilitzada i idíl·lica.
Cada poema presenta una etapa de la vida i un fruit com a símbol d'aquesta etapa; els protagonistes tenen noms clàssics però no mitològics.
La infantesa hi és tractada com una etapa de felicitat incondicional, i les criatures la viuen a través dels sentits com si hagués de ser eterna.
La maduresa és protagonitzada per dones, i es localitza, sobretot, entre l'estiu i la tardor. Carner les acosta al món quotidià que les envolta, també en un ambient plàcid i equilibrat i sempre emmarcat en una vida matrimonial perfecta.
4. Altres apartats de la història de la llengua i la literatura catalanes
Ramon Llull
No és estrany que en aquest context tan favorable el mallorquí Ramon Llull fos capaç de produir una obra tan immensa i tan diversa que li ha comportat el qualificatiu de creador del català literari.
La Corona d'Aragó va arribar a ser una gran potència al Mediterrani, on va conquerir diversos territoris: Sicília, Sardenya, el regne de Nàpols i els ducats d'Atenes i Neopàtria a Grècia. A tots aquests territoris el català hi va deixar traces, perquè hi va ser oficial.
La Decadència (s. XVI-XVII)
Carles I es va convertir en rei dels dos regnes hispànics, la Corona d'Aragó i el regne de Castella. El català va deixar de ser llengua de la cort i, per tant, de l'aristocràcia, però va continuar sent la llengua dels documents oficials fins al s. XVIII, ja que la Corona d'Aragó va continuar mantenint els organismes de govern.
Paral·lelament, primer des de Castella, i després des del territori català, es van començar a difondre interpretacions sobre la realitat lingüística: el castellà representava valors positius (bellesa, modernitat, efectivitat...) i el català, valors negatius (rusticitat, imperfecció, endarreriment...). Són els primers efectes del conflicte lingüístic català-castellà, que actualment encara perdura.
El fet més decisiu per a la llengua va ser el desenllaç de la guerra de Successió, provocada pel canvi de dinastia al tron d'Espanya després de la mort sense successió de Carles II. Els països de la Corona d'Aragó, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, oposaven el federalisme al centralisme de Castella, que defensava el candidat francès de la dinastia borbònica, Felip d'Anjou.
Així, durant el s. XVIII i la primera meitat del XIX el català va anar retrocedint, bandejat de la vida oficial i de l'ensenyament. Es van dictar unes reials cèdules que prescrivien que el castellà havia de ser l'única llengua de l'ensenyament. Aquesta disposició gairebé només es va complir a les ciutats principals; a la resta dels territoris el castellà s'hi va anar introduint lentament, en un procés que va durar tot el s. XIX i una part del s. XX.
La Renaixença (s. XIX)
L'