Literatura Religiosa i Moralitzadora Medieval: Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer

Literatura religiosa i moralitzadora

Té com a objectiu donar consells, ensenyar els bons costums, instruir o mostrar el camí de la salvació celestial.

Francesc Eiximenis

Va nàixer al si d'una família burgesa (segles XIV-XV). De jove va ingressar en l'orde religiós dels franciscans i va visitar les universitats més importants d'Europa. Va mantindre vincles estrets amb la casa reial; gran part de la seua obra va ser escrita a València.

Es va dedicar a predicar, però per escrit. El seu objectiu era l'educació religiosa i civil dels laics, fent servir una prosa planera, clara, concisa i amena. Va destacar com a inventor d'exemples (exempla) i d'escenes costumistes, a més de ser un gran recreador del llenguatge popular.

El pensament d'Eiximenis no és pròpiament original: és un excel·lent compilador del saber que havia conegut a Oxford. L'obra d'Eiximenis és un punt de referència fonamental per a entendre la societat, la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV i XV.

Lo Crestià, una espècie d'enciclopèdia de l'home cristià, fou un projecte colossal i molt ambiciós que Eiximenis no pogué dur a terme en la seua totalitat.

Sant Vicent Ferrer

Va nàixer a la ciutat de València (segles XIV-XV) i fou nomenat predicador general de l'orde dels dominics. Inicià la seua tasca missionera a València, on va aconseguir les primeres conversions multitudinàries. Durant els seus viatges anava acompanyat de devots que organitzaven processons en les quals pregaven i es flagel·laven. Li atribuïren fama de taumaturg (persona que obra miracles) i va ser una figura estretament vinculada als esdeveniments polítics de l'època.

L'obra de sant Vicent Ferrer és una col·lecció de sermons escrits quasi íntegrament en valencià, els quals foren difosos per tot arreu. Això demostra la seua astúcia retòrica i l'eficàcia de la seua gesticulació, recolzada en tècniques teatrals:

• L'ús modulat de la veu, les exclamacions i els crits.
• La representació de diversos personatges per ell mateix, modificant el to per a cadascun.
• La crítica directa i objectiva dels vicis de la societat, amb la ferma intenció de corregir costums que considerava corruptes.

A tots els sermons hi assistien els reportadors, encarregats de transcriure el discurs de manera simultània a les seues paraules. El text resultant ha esdevingut d'un extraordinari valor lingüístic com a testimoni directe de la llengua viva i oral del moment.