La Literatura del Segle XVII i el Barroc Valencià: Context, Autors i Obres
La literatura del segle XVII
Enfront de l'optimisme i de l'admiració pels antics del Renaixement, el segle XVII europeu és una època de crisi i de pessimisme.
El segle XVII a Europa: el Barroc
El Barroc és el període de la cultura occidental que comprèn el segle XVII. Va ser un període molt prolífic en totes les formes de manifestació artística, en les quals batega sempre una actitud de desengany.
- Temàtica: Els temes són quasi sempre temes greus, producte de la crisi del pensament: la fugacitat de la vida, el pas del temps que destrueix la bellesa, el gust per la monstruositat, per allò grotesc, etc.
- Estil: La manera de plasmar aquests temes es regeix per la màxima de l'exageració i es manifesta en uns determinants recursos literaris:
- Gust pel recarregament, manifestat en l'ús de la hipèrbole i l'hipèrbaton.
- Confusió entre realitat i aparença, que es trasllada a imatges, paradoxes, antítesis i jocs de paraules provocadors.
- Deformació de la realitat, que es manifesta en caricatures satíriques.
Corrents literaris del Barroc
Hi ha dos corrents literaris característics del Barroc:
- El conceptisme: Dona mostres d'agudesa d'enginy per mitjà de l'associació d'idees i mots, l'ús de l'equívoc, les paradoxes, la caricatura cruel i la paròdia de la mitologia.
- El culteranisme: Busca la bellesa formal mitjançant un estil recarregat i pompós, a través de metàfores, hipèrbatons, referències mitològiques, recursos rítmics, etc.
Literatura del segle XVII al País Valencià
El segle XVII valencià acusa la crisi social i econòmica derivada de l'expulsió dels moriscos (1609), els quals suposaven la tercera part de la població del Regne de València.
Molta de la literatura escrita en valencià presenta un caràcter popular. Bàsicament, es van escriure dietaris (anotacions en primera persona sobre els esdeveniments socials i polítics), versos per a alguna ocasió especial i col·loquis. Molts dels escriptors formaven part del clergat.
La prosa
Les obres en prosa escrites en valencià que arriben a la impremta en la nostra llengua són escasses, entre les quals destaca la presència d'alguns dietaris.
Entre els autors més destacats del moment, trobem els següents:
- Pere Joan Porcar: Escriu durant quaranta anys més de tres mil quatre-cents fragments d'un dietari que descriu la València del segle XVII. El conjunt constitueix el millor espill de la societat valenciana del moment.
- Joaquim Aierdi: Va escriure un immens dietari titulat Notícies de València i son regne. Trobem tant anotacions referides a temes religiosos, que inclouen les celebracions festives.
El teatre
El teatre religiós, de tradició medieval, continua el seu auge i esplendor. Cal sumar l'existència d'un centenar de comèdies i altres formes menors de teatre breu de gust barroc (lloes, entremesos, balls i actes sacramentals) escrits en la nostra llengua.
Podem assenyalar l'aportació de dos autors:
- Francesc Fontanella: Escriu obres cultes de teatre en vers com la tragicomèdia Amor, firmesa i porfia i Lo desengany, protagonitzada per personatges mitològics, amb molts recursos retòrics i mètrica barroca.
- El pare Francesc Mulet: Presumpte autor de les obres burlesques La infanta Tellina i el rei Matarot i Los amors de Melisendra.
La poesia
Trobem dues formes d'escriure en valencià: una poesia de tradició culta i una altra de tipus popular.
La tradició culta
Dins de la poesia barroca en altres llengües es manifesten dos corrents, la poesia conceptista, caracteritzada per la densitat conceptual i l'ús de l'equívoc, la paradoxa i la caricatura; i la poesia culterana, caracteritzada per l'ús de la mitologia, la creació d'un món de bellesa absoluta i l'abundància de figures retòriques.
En les nostres lletres, Francesc Vicent Garcia representa les dues tendències:
- Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona: És el poeta més representatiu del nostre Barroc, d'una gran qualitat literària. Els seus poemes mostren les dues concepcions típiques del Barroc. D'una banda, un estil culte; de l'altra, formes iròniques, burlesques i obscenes.
La poesia popular
Una altra via poètica destaca pel seu component popular, adreçada a les masses, com representa Pere Jacint Morlà.
- Pere Jacint Morlà: És el versificador i autor de col·loquis del segle XVII valencià més prolífic, del qual ens han arribat uns 7.500 versos en la nostra llengua. L'obra de Morlà està composta per col·loquis i poesies satíriques i festives, obres que s'escrivien per a ser recitades.