Literatura valenciana i catalana del segle XX: autors, obres i temes clau

Assagistes i escriptors valencians i catalans

Joan Fuster

J. Francesc, assagista. Els valencians, La terra, Introducció a un país, Cultura, Llengua, Nació. Articulista brillant, la literatura és mots, temes i enfocaments amb més públic. No es va centrar tant en el País Valencià: assaig món, urgent, puntual, periodístic. Assaig poètic; compromís amb el país i la cultura. Vol ser ciutadà valencià i actiu políticament: plataforma Valencians pel Canvi i candidat al Congrés pel Bloc Nacionalista Valencià. Reflexions sobre la pròpia experiència i la dels lectors; més fàcil per als lectors. Alguns crítics consideren que només per als valencians té limitacions els seus treballs. Tema fonamental, però també nacionalisme vàlid per a qualsevol nació. Problemàtica dels catalans i valencians = altres.

Salvador Espriu

Espriu és un escriptor oficinista, característic per la barreja d'un intel·lectualisme extrem i un descriptivisme càustic. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i la capacitat per descriure la preocupació que sent per Catalunya després de la Guerra Civil el fan el millor escriptor del segle XX. Els primers sis llibres de poemes tracten el tema de la mort, amb un to melancòlic i satíric. Amb Final de laberint tractava la humanitat amb una posició mística, però La pell de brau va ser la seua obra de més ressonància per parlar de llibertat, justícia i tolerància. Característiques generals: molts símbols i mites. Domina tots els registres de la llengua i enllaça un discurs metafísic sec amb humor dur i cruel.

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol: traductor i col·laborador amb Lluís Llach, Paco Muñoz, Rauxa, i recordar l'esclerosi múltiple que hi patia des dels anys 70. Poesia directa, accessible, que connecta amb les preocupacions del poble. Hi destaquen:

• Realisme històric: descriu amb molt realisme la vida quotidiana de dones, obrers, jubilats, als quals sovint anomena amb noms i cognoms i amb tendresa. A més, el llenguatge directe, col·loquial i narratiu el fa més llegible, com a El poble o La fàbrica.
• Interiorització: expressa patiment, dolor i soledat davant la mort, derivat de la pèrdua de la seua dona, en obres com Estimada Marta, on demostra optimisme, erotisme i reflexió cívica.

Als anys 90 es centra en fets socials i polítics, els quals critica.

Teatre actual

Des dels anys 70, el panorama teatral es va renovar. Als anys 60, una nova generació, coneguda com l'Oliol (Benet i Jornet), va substituir l'escenari tradicional italià per un espai polivalent i noves tècniques dramàtiques. Avui és dinàmic, amb autors com Sergi Belbel o Jordi Galceran, i diverses tendències: formalitat i humor, teatralitat amb problemàtiques individuals i comèdia lleugera, fàcil i ben construïda. A pesar de la millora, és necessari un major suport institucional per a un millor teatre en la nostra cultura.

Novel·la psicològica i narrativa

Mercè Rodoreda

Rodoreda: complexitat psicològica del segle XX. Descriu situacions humanes: 1. descriu espais; 2. conta fets ocorreguts; expressió íntima dels personatges. Novel·la psicològica: mons interiors complexos darrere de fets quotidians. Dues lectures: més superficial (realitat pròxima) i més intensa (nuesa expressiva del personatge).

Quim Monzó

• Estructura original: no segueix la divisió tradicional; fets contraposats i final sorprenent.
• Temàtica actual i sarcàstica: món urbà, obsessions personals, humor, sarcasme i tendresa.
• Personatges: tipus fatal, home irresistible, estereotips absurds.
• Llengua viva i actual: juga amb les paraules i recursos literaris (informal-formal, fantàstic-líric, metàfores, onomatopeies).

Vicent Andrés Estellés

La nit (1956), Donzell amarg (1958). A partir de 1970, poesia de reconstrucció del petit món quotidià: discurs poètic no és poesia pura, sinó poble i gent; amor i mort amb abstracció molt precisa. Lírica no és realisme històric.

• Anys 60: 1. documental, Llibre de meravelles (1971), crisi social; 2. realitat expressiva i col·loquial.
• Horacianes: vida valenciana dels anys 60 amb la Roma imperial com Horaci. Ironia, estil particular i retòrica, metàfores i fórmules clàssiques de referència.

Manuel de Pedrolo

Tres etapes (mitjan anys 50): reflexió sobre l'existència humana i els absurds. Solidaritat, realitat, afany de revolta i dificultats (Els hereus de la cadira). Personatges del món interior empresonats en situacions claustrofòbiques, sotmesos a la rutina i la inutilitat (Cruma, Homes i no, Situació bis). Teatre de l'absurd: pessimista, realista, amb personatges presoners del present que intenten aclarir el seu origen, confosos pel passat.

Assaig i pensament valencià

Joan Fuster i la societat valenciana

La societat valenciana i la literatura neixen de la diàspora personal als articles d'opinió i textos bibliogràfics. Tema central: examen de consciència com a interacció racional amb el món. La cultura com a conjunt d'interaccions humanes: medi + literatura, història, política... El País Valencià és el tema més recurrent, per exemple en Nosaltres els valencians, examen de consciència radical sobre els valencians. Context: país, província, despersonalitzat; planteja la realitat al públic nacionalista. Aglutina una nova concepció més moderna i culta del valencià. Prototip d'intel·lectual compromès (moralistes francesos, liberals britànics). L'obra recull les preocupacions de l'època i és un paradigma literari de referència per a la nostra societat.