Llengua i Estil del Tirant lo Blanc: Estilística i Personatges Reals

Llengua i estil del Tirant lo Blanc: Personatges i inspiradors

Nivells estilístics en la novel·la

Estilísticament, dos nivells es juxtaposen al Tirant lo Blanc. D'una banda, un estil culte i retòric, l'estil de “valenciana prosa” introduït a la literatura pel corrent humanístic i conreat amb gran perfecció per Rois de Corella. Es tracta d'una prosa recargolada, utilitzada per pràcticament tots els personatges, que és present als parlaments, als conhorts, a les lamentacions i als diàlegs ampul·losos i erudits, i que intenta reflectir, morfològicament i sintàcticament, la prosa llatina.

Algunes de les característiques de la “valenciana prosa” detectables a la nostra novel·la són:

• Llatinismes.
• Adjectius anteposats al nom.
• Tendència a separar parelles d'adjectius al davant i al darrere del nom.
• Col·locació del verb al final de l'oració.
• Freqüents perífrasis.
• Supressió de la conjunció copulativa que a imitació de la sintaxi llatina.

El segon nivell estilístic present a la novel·la, el nivell col·loquial, és el que li confereix una bona part del seu atractiu. De fet, cal relacionar-lo estretament amb el propòsit de Martorell d'incorporar la realitat quotidiana a l'obra, propòsit que, en aquest terreny, és aconseguit amb la utilització de la parla viva i popular de la seva època. Així, podem constatar l'existència de refranys, frases fetes, interjeccions i exclamacions; en concret, els diàlegs bastits sobre preguntes i respostes breus.

Personatges inspiradors

Entre les figures reals que van inspirar els personatges de la ficció, destaquen:

• Roger de Flor: Capità dels almogàvers. Roger de Flor part de Sicília per passar-se al servei de l'emperador de Bizanci Andrònic II, i fou rebut entusiàsticament a Constantinoble. Lluità no sols contra els turcs, sinó també contra el Gran Caramany d'aleshores. Fou assassinat a Adrianòpolis, ciutat en la qual Tirant contrau la malaltia que acaba amb la seua vida i on redactà el seu testament.
• Joan Llunyadi: Cabdill romanès i voivoda d'Hongria, el qual derrotà dues vegades els turcs. Els textos l'anomenaven Valachus, Balachus i, a Occident, Blac o Blach i, per deformació, “Blanch”. Fou pare de Maties Corví, rei d'Hongria, i al seu escut d'armes portava un corb, precisament l'escut que es fa pintar Tirant al capítol 125.
• Altres cavallers: Probablement Joanot Martorell també s'inspirà en d'altres cavallers com Geoffroy de Thoisy i Pedro Vázquez de Saavedra, famós cavaller errant que lluità al costat de la cort borgonyona.