Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica: memòria, records i narrativa catalana dels anys 70 i 80
La producció literària de Mercè Rodoreda i la psicologia dels personatges
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges, perquè s'inscriu en la novel·la d'anàlisi psicològica, un dels corrents de la novel·la de postguerra. El segle XX és el segle en què l'anomenada «novel·la psicològica» assoleix el major prestigi. Aquesta narrativa intenta demostrar com és possible superar, a través de la memòria, l'oblit causat pel pas del temps. Aquest nou plantejament novel·lístic comporta grans innovacions de caràcter formal.
Aquests procediments narratius seran evidents en obres de l'autora com Aloma i La plaça del Diamant.
La novel·la d'anàlisi psicològica
La novel·la d'anàlisi psicològica representa la continuació de la novel·la psicològica de preguerra. Se centra en l'anàlisi del món interior i la vida moral d'un personatge. Mercè Rodoreda va més enllà del realisme amb la incorporació de nous temes, de tècniques i de recursos pròxims a la novel·la poètica i a la novel·la simbòlica.
Obres destacades
Entre els seus títols sobresurt La plaça del Diamant, un dels millors testimonis de la guerra espanyola, amb la creació del personatge femení. Amb anterioritat, havia publicat Aloma i Mirall trencat.
L'obra novel·lística de Mercè Rodoreda es serveix de diverses tradicions per construir un món narratiu propi, original, d'una gran bellesa i qualitat literàries. La dimensió lírica o poètica ve donada per:
- la tècnica narrativa emprada: l'escriptura parlada;
- la importància dels records en la vida dels personatges;
- l'ús dels símbols.
Els protagonistes
Els protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda acostumen a ser gairebé sempre dones que viuen en conflicte amb el món i que experimenten dolor i infelicitat davant la vida. Busquen la salvació en el record d'un passat feliç.
La narrativa dels anys 70: novetats en la tècnica literària i context sociocultural
El 1975, amb la mort del general Franco, els canvis socials i polítics van ser espectaculars. L'aprovació de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia, que reconeixien el caràcter oficial del català, va establir el marc legal que va permetre l'alfabetització de la població.
Una allau de nous narradors
La dècada dels setanta va veure l'aparició d'una allau de nous narradors, com Montserrat Roig o Joan Francesc Mira. Les seves obres mostraran les preocupacions i la visió del món d'una generació d'escriptors nascuts després de la guerra.
La narrativa valenciana
A l'inici de la dècada dels 70, la producció novel·lística al País Valencià no presentava símptomes de vitalitat. El 1974 van aparèixer dues tendències en la narrativa valenciana: la novel·la del canvi (com Assaig d'aproximació a Falles folles fetes foc, d'Amadeu Fabregat). Alguns autors valencians van publicar obres d'un gran èxit, però sense continuïtat posterior. Pel que fa a la narrativa, van compartir la crisi dels models novel·lístics.
Característiques de la generació dels 70
Moltes novel·les d'aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en:
- el tema de la fugida;
- la situació claustrofòbica que es viu en l'entorn familiar;
- l'escenari íntim;
- l'entorn sociopolític de la dictadura franquista.
La narrativa dels anys 80: renovació i continuïtat
La dècada dels vuitanta representa la renovació i la continuïtat de la literatura catalana. Amb Uf, va dir ell, Quim Monzó encetava una literatura imaginativa i directa, amb tocs d'humor, que reflectia la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.
La narrativa catalana dels anys vuitanta va aconseguir crear un públic lector en català. Dins d'aquesta línia, els autors més destacats són Jesús Moncada i Maria Barbal.
S'inicia un nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per la liquidació de les novel·les del canvi i per la publicació de moltes i molt diverses novel·les de gènere. Dins d'aquest corrent destaca Ferran Torrent amb Un negre amb un saxo.
La narrativa catalana actual
Actualment, la narrativa catalana s'ha convertit en una literatura normal, amb diversitat temàtica, de tècniques i de gèneres, i amb autors tan importants com Emili Teixidor i Carme Riera.