Mercè Rodoreda i Quim Monzó: la narrativa catalana contemporània
3 Sí, estic d’acord, ja que Mercè Rodoreda en les seves novel·les fa un profund anàlisi dels pensaments i sentiments de les dones, que són les protagonistes, per mitjà del monòleg interior. En les seves obres, Rodoreda mostra en la vida infantil tot el que és felicitat, però en canvi fa que l’adolescència simbolitzi un patiment, que queda reflectit en la protagonista. Són dones marcades pel desengany, el dolor i la solitud. Les seves obres estan plenes de simbolismes. En Aloma, descriu el pas de la joventut a l’adolescència per mitjà de la relació íntima. La plaça del diamant, que tracta de la maduresa i és considerada una obra molt important de la nostra literatura, narra la vida personal i psicològica de la protagonista, Natàlia. Finalment, Mirall trencat simbolitza la vellesa i la mort per mitjà de la visió tràgica del món. Es pot afirmar que Mercè Rodoreda és la principal exponent de la novel·la psicològica.
Durant els anys setanta, assistim a un debilitament de la dictadura i, per tant, de la censura prèvia. Amb la mort de Franco, l’Estat espanyol viu un procés de transició política cap a una democràcia. Amb els diferents estatuts, la nostra llengua va tornar a ser més social i va poder ser parlada, ja que abans estava molt censurada. L’entrada en el sistema docent la va millorar. D’altra banda, la rama literària, que a partir dels anys 80 va crear joves editorials i premis. Durant aquest període, els autors de la narrativa han creat noves formes literàries, des d’una narrativa tradicional fins a les novel·les transformistes, com les d’Amadeu Fabregat. Alguns d’ells han deixat la novel·la rural i han creat novel·les urbanes. Altres, en canvi, s’han guiat per la narrativa de gènere irònic, com les de Quim Monzó. Actualment, la narrativa està en el seu millor moment.
Quim Monzó va ser el màxim exponent de la narrativa breu en català i un dels escriptors contemporanis més llegits, ja que ha publicat nombroses novel·les, contes i llibres amb recull d’articles periodístics seus. La seva obra reflecteix la societat actual, ja que tracta aspectes quotidians i els tòpics que els envolten. L’autor fa ús de la ironia, la paròdia i l’humor. En les obres es veu reflectida la vida des d’un punt de vista gens innocent, com en Uff, va dir ell, que és una de les novel·les més destacades; també El perquè de tot plegat, que fa una reflexió sobre la vida en parella, i Mil cretins, que fa una reflexió amarga sobre la vellesa.
En definitiva, Quim Monzó és un dels escriptors contemporanis més destacats, que es caracteritza per tractar en clau irònica la quotidianitat, amb un rerefons crític i transgressor.