Mètrica i rima en la literatura catalana: trobadors, tòpics i temes literaris

Mètrica i rima

1. El vers

Un vers, doncs, és un conjunt de paraules ordenades segons unes regles arbitràries que en regulen des del nombre de síl·labes fins a les pauses, els accents o el ritme. La combinació amb d'altres versos constitueix, aleshores, un poema.

2. La rima

La rima és la repetició de sons al final de dos o més versos a partir de la darrera vocal tònica, incloent-la. Pot ser:

Tòpics literaris

Conjunt de motius temàtics que els poetes cultes utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària.

Els tòpics més presents són:

• Beatus ille: És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta.

• Carpe diem: Després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten l'home a viure-la amb intensitat i plaer.

• Locus amoenus: El tractament estilitzat de la natura, com a lloc amè, decorat ideal d'origen clàssic, poblat per nimfes i pastors, que, sovint, contrasta amb l'agitat esperit del poeta.

• Ubi sunt: “On són? Què se n'ha fet?” És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. Està vinculat amb el tema de l'amor.

• Fugit irreparabile tempus: “El temps passa massa de pressa”. Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.

• Puer senilis: “El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove”. Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.

Temes literaris

Temes tractats per la poesia culta, des d'un vessant intimista o transcendent.

• El paisatge: La seva contemplació el relaciona amb estats d'ànim i, sovint, amb la pàtria o l'amor. De vegades, es presenta amb una visió costumista.

• La pàtria: Vinculada a diversos símbols i també al paisatge, l'amor, la vida, la llengua i els signes culturals. De vegades, sota una visió realista, crítica o combativa.

• La vida: Inclou motius com la vida quotidiana, el pas del temps, la vellesa i la saviesa, l'oblit del passat o la bellesa.

• La mort: Reflexió espiritual-metafísica, l'espai (el més enllà) i el temps (eternitat) de la mort, unida a la tradició religiosa o cultural (Déu, ànima, infern, cel).

• L'amor: Expressa els sentiments associats (odi, afecte, fidelitat...) i els estats del fet amorós (passió, amor ideal, enamorament...).

L'amor

L'amor és un dels temes més clàssics de la literatura de totes les èpoques. El mateix concepte permet una variació temàtica, des de l'erotisme fins a l'amor diví. Tot i que el tema amorós es manifesta en tots els gèneres literaris, és la poesia el que més l'utilitza.

La mort

El tema de la mort constitueix un dels tòpics més freqüents en la història de la literatura. El pensament clàssic la considera com un alliberament. El cristianisme, en la seva literatura, celebra la mort com a dia de naixement.

Prejudicis lingüístics

Per prejudici lingüístic entenem l'opinió amb una intenció negativa cap a una llengua. Aquestes actituds prejudicials es poden donar entre llengües diferents (interlingüístics) o entre varietats d'una mateixa llengua (intralingüístics).

Prejudicis lingüístics

Per prejudici lingüístic entenem l'opinió amb una intenció negativa cap a una llengua. Aquestes actituds prejudicials es poden donar entre llengües diferents (interlingüístics) o entre varietats d'una mateixa llengua (intralingüístics).

1 i 2. Context històric i orígens de la literatura catalana

La lírica trobadoresca era interpretada pel mateix trobador o per un joglar i es manifestava sobretot als segles XII i XIII als territoris d'Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia, i s'escrivia en llengua provençal. El trobador solia compondre la cançó i es cantava a distància i en acompanyament musical, generalment de guitarra o gaita.

3. Lírica trobadoresca: etapes

La llengua catalana s'origina a partir del llatí vulgar introduït pels romans el segle II aC al nord-est de la península Ibèrica i al sud de la Gàl·lia Narbonesa. L'evolució del llatí vulgar a les primeres formes del romanç català va ser successiva i contínua. La modalitat oral que feien servir és diferent de la forma que feien servir en l'escriptura.

A partir del segle VIII s'utilitzava el llatí culte i, per tant, apareix l'ús oral del català.

Al segle IX es van començar a introduir en els textos escrits les llengües romàniques diferenciades del llatí i apareixen documents quotidians com testaments, actes o vendes.

Els primers documents feudals escrits en català es troben al segle XI. Entre els textos més antics que es conserven totalment en català hi ha...

La llengua de la poesia des del segle XI fins a ple segle XV, és a dir, la llengua dels trobadors, no es pot identificar amb cap dialecte.

Als segles XIII i XIV hi trobem Ramon Llull amb una obra religiosa i filosòfica. És considerat el creador del català literari.

Tots els altres continguts de la literatura catalana es comencen a fer en català a partir del segle XV.

4. Trobadors i joglars

A l'Edat Mitjana, els trobadors eren poetes molt enginyosos que sabien música. Solien ser nobles i sovint cantaven el seu amor impossible a una dama, casada amb un altre home. Els tres primers són permesos i fins i tot admirats pel marit de la dama, però el trobador drutz és rebutjat ja que implica contacte físic. El més comú dels trobadors és l'entenedor que, per la seva banda, és aquell que escolta la dama o és escoltat per ella.

5. Poema trobadoresc: estil, mètrica i gènere

L'estil és musical. Per expressar els seus sentiments, el trobador ha d'utilitzar un llenguatge acurat i dominar una tècnica poètica complicada que es pot concretar en tres estils, anomenats trobar leu, trobar clus i trobar ric.

En la lírica trobadoresca, els versos s'anomenen bordons i les estrofes cobles.

Al final del poema sol haver-hi una estrofa de quatre versos, anomenada tornada, que és on sol aparèixer el senyal que amaga la identitat de la dama.

• Cançó: És el gènere més conreat. Una composició en què un trobador expressava l'amor a una dama noble.

• Sirventès: Poesia moralitzadora d'atac personal o de propaganda ideològica.

• Plany: Cant de tristesa i lloança a la mort d'una persona.

• Pastorel·la: Diàleg entre un cavaller, o el trobador mateix, i una pastora.

• Alba: Descriu l'enuig dels enamorats que, després d'una nit junts, se separen al matí.

• Tensó: Debat poètic o discussió entre dos trobadors.

• Balada: Composició destinada a ser ballada i on intervenen solista i cor.

6. Les trobairitz

Les trobairitz eren sempre dones pertanyents a la noblesa i destacaven en la poesia amorosa. Va ser mitjançant la poesia que les trobairitz expressaren el seu desig lliure de ser dones. Aquest amor era dirigit a cavallers, trobadors i també a altres dones, però mai als seus esposos. La llengua utilitzada en els seus poemes era la d'oc, o llengua occitana, llengua romànica parlada a França, Itàlia i Espanya.

7. Trobadors

• Guerau de Cabrera: Va ser un noble i trobador del segle XII.

• Guillem de Berguedà: Guillem de Berguedà (ca. 1138 – ca. 1196) fou un senyor feudal i trobador català.

• Guillem de Cabestany: Fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària.

• Ramon Vidal de Besalú: És un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rasós de trobar.

• Cerverí de Girona: Fou un trobador vinculat a la casa reial.

• Comtessa de Dia: Fou una trobairitz occitana.