El Modernisme català: moviment, etapes, poesia, narrativa i teatre
El Modernisme
Modernisme: ampli moviment cultural que es va produir a finals del segle XIX i principis del XX. A Catalunya es desenvolupa entre 1890 i 1911. No va ser un moviment únicament literari, sinó també artístic. Marfany també defineix el Modernisme com la voluntat de trencar amb una concepció tradicionalista i regionalista de la cultura catalana, de transformar aquesta cultura en una cultura nacional i moderna. Moderna pel desig de transformació de la cultura catalana i nacional, ja que és durant aquests anys que neix i es desenvolupa el nacionalisme.
Etapes del Modernisme
A) Etapa de formació i lluita
És l'època més agressiva i més creadora. Els intel·lectuals modernistes s'agruparen entorn de quatre grans revistes: L'Avenç, Catalonia... També des de les pàgines literàries de La Vanguardia i del Diario de Barcelona s'acolliren i promocionaren destacats modernistes.
L'Avenç des del començament pren una línia crítica i progressista, tant a nivell ideològic com cultural. Proposa la necessitat de codificar la llengua i alguns dels seus col·laboradors comencen una campanya per la reforma lingüística, propugnen una solució ortogràfica que tinga en compte el català d'ara, superant la visió acraïtzant de la Renaixença. Desapareix la revista i els modernistes prenen un camí més esteticista. Aquesta nova tendència es veu influïda per l'estètica simbolista i es passa a tenir un culte a l'art i a la bellesa. La revista Catalonia equilibra aquesta situació sintetitzant les dues posicions: la regeneracionista i la simbolista.
B) Etapa de consolidació i triomf
Marfany qualifica aquesta època com el Modernisme desvirtuat, que es caracteritza per una lenta i confusa dissolució, sense una direcció definida ni un objectiu clar. La revista més important és Joventut.
Postures
A) Regeneracionisme
Els artistes defensen la idea que l'art pot incidir en la societat i pot transformar-la. Els integrants d'aquest corrent adoptaren una actitud d'atac contra l'estructura social i polític-econòmica. S'enfronten a la Restauració borbònica i a la monarquia. Entenien la literatura com una tasca social i proposaven una literatura compromesa amb la societat. Destaquen Maragall o Jaume Brossa.
B) Esteticisme
Eren partidaris de l'art per l'art. Destaquen Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual. Participen de la voluntat de modernitzar la cultura catalana, però dubten de la capacitat de l'artista per transformar la realitat. L'art era l'única cosa que podia influir en les persones. S'oposen a la burgesia no per motius polítics, sinó justament pel rebuig burgès de l'art i de la bellesa.
La poesia modernista
Joan Maragall és el poeta més representatiu i reeixit del moviment modernista. Amb ell s'inicia la nostra poesia moderna. Maragall defensa el valor de la intuïció i es converteix en l'àrbitre cultural i polític del seu temps, i aporta a la poesia un seriós intent de renovació.
La narrativa del modernisme
La nostra narrativa no troba una infraestructura tècnica industrial forta i culturalment estable. Per aquesta raó, la prosa modernista no apareix fins al segle XX, utilitzant com a canals d'expressió els diaris i els setmanaris. Raimon Casellas és l'impulsor del nou corrent narratiu. La seua obra més marcadament modernista és Els sots ferestecs.
La prosa modernista compta amb d'altres autors com Prudenci Bertrana, autor de Josafat. Dins de la narrativa modernista trobem una obra única pel seu plantejament, L'Auca del senyor Esteve, obra de Santiago Rusiñol, personatge que alterna el dibuix i la pintura amb la literatura, tant en la seua vessant narrativa com teatral.
El teatre
El moviment modernista sent una especial predilecció pel teatre, ja que aquest es presenta com una plataforma de gran audiència per a comunicar les seues idees i els seus projectes vitals. Ignasi Iglesias mostra en els seus drames certa predilecció pels ambients obrers i pels conflictes que s'hi produeixen. Obres destacades: El cor del poble, Els vells, Les garses. Joan Puig i Ferrater fa en les seues obres una denúncia de la injustícia social i defensa un ideari vitalista. Destaquem: Aigües encantades, La dama enamorada.
Paral·lelament, el modernisme presenta una altra varietat: el teatre simbolista, en què, a partir d'un nucli argumental molt senzill, s'intenta potenciar una ambientació màgica i sorprenent.
El simbolisme
És el corrent literari que s'estén al llarg d'Europa a finals del segle XIX. En la literatura usen bàsicament el vers, la poesia, i la metàfora esdevé l'element principal del recurs poètic. El llenguatge, per als simbolistes, no sols serveix per reproduir la realitat, sinó també per reinterpretar-la. El treball amb les paraules i la seua musicalitat els porta a fer un treball laboriós d'investigació del llenguatge i de les seues estructures.
Els simbolistes volien manifestar la desaparició d'un esperit col·lectiu que estava en perill com a conseqüència del progrés material de les societats modernes.