El Modernisme Català: Orígens, Etapes i Característiques Literàries

El Modernisme Català (1892-1911)

El modernisme és un moviment literari, cultural i artístic que neix a finals del segle XIX amb uns objectius molt clars: modernitzar i europeïtzar la societat, la cultura, la literatura i la llengua catalana (1892-1911).

La cultura catalana en general, i la literatura en particular, no van recuperar l'originalitat perduda durant la decadència. Els modernistes es van revoltar contra la cultura de la Renaixença en el seu afany de modernitzar la cultura, rebutjant els ideals del romanticisme. Coneixedors dels models europeus, van decidir recuperar l'originalitat acostant-se a aquests per tal d'aconseguir un estil propi.

L'actitud modernista

Modernitzar i europeïtzar la societat i la llengua passava per canviar els gustos artístics de la classe burgesa de la qual provenien els modernistes. Això va provocar enfrontaments i tensions que es reflecteixen d'alguna manera en la seva obra. Podem distingir dues tendències principals:

• Regeneracionistes: Creien que l'art alliberava els individus del materialisme i de l'egoisme, i els donava la capacitat de decisió per transformar la societat. L'art, per tant, ha d'estar al servei de l'educació de la societat. Aquesta actitud rebia les influències de les idees de Nietzsche (vitalisme).
• Esteticistes: Consideraven que l'art no tenia cap més finalitat que procurar plaer estètic a qui l'adquireix, com una forma d'evasió de la realitat quotidiana, rutinària i desagradable. Eren seguidors dels simbolistes francesos com Baudelaire i del decadentista anglès Oscar Wilde (l'art per l'art).

Concepte de Modernisme i d'artista modernista

Els modernistes van actuar en la política, i fins i tot en la llengua, la qual volien modernitzar i depurar (amb una influència directa del decadentisme, el naturalisme, el simbolisme, el parnassianisme, etc.).

Els artistes modernistes es consideraven creadors nats amb una aura messiànica. Uns dels autors més polifacètics van ser Caterina Albert (novel·lista i pintora) i Santiago Rusiñol (pintor i dramaturg). Es sentien superiors a la societat, amb una vida més plena i uns valors superiors, la qual cosa els duia a una situació d'automarginació.

Etapes del moviment

Els primers símptomes modernistes van aparèixer a partir del 1881 a la revista L'Avenç. L'any 1891 ja apareix amb el nom normativitzat i inicia la campanya de modernització i d'unificació ortogràfica. El moviment es divideix en dues etapes:

• Etapa combativa (1893-1900): Introdueixen les darreres novetats europees en música, escultura, pintura i literatura.
• Etapa establerta (1900-1911): Es popularitzen gràcies a les novel·les i la dramatúrgia. A final d'aquesta etapa, la burgesia els comença a acceptar i perden l'agressivitat; llavors el modernisme perd la seva essència i dona pas al noucentisme, que perseguirà els mateixos objectius però amb altres alternatives.

La literatura modernista

Es va caracteritzar per la recerca de l'art total amb la incorporació de diverses manifestacions artístiques a les tècniques literàries. És en el teatre on més es va experimentar.

Els trets principals de la seva literatura són:

• La reproducció de les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa.
• Personatges dotats d'una gran força espiritual que els duu a la marginació, al lideratge, a la soledat i a la incomprensió per estar per damunt del sistema de valors de la societat burgesa.
• La tècnica descriptiva impressionista.
• Sinceritat i verisme: l'autor intenta reproduir els seus estats d'ànim a través del comportament dels personatges i dels objectes descrits de manera subjectiva.
• La defensa ferma de la llengua moderna.