Modernisme, Escola Mallorquina i Variació Lingüística en la Literatura Catalana

Modernisme (Simbolisme i Vitalisme)

1. Moviment literari representat per poetes francesos. El seu objectiu era la recreació d'un món imaginat a partir de l'expressió de les percepcions sensorials. A diferència dels escriptors realistes, per als simbolistes escriure no és descriure la realitat sinó suggerir a través de símbols; creuen en l'art com si fos una religió.

2. Corrent filosòfic que va néixer de la interpretació de l'obra del filòsof alemany, segons el qual s'enfoca la vida com una voluntat de poder. El principi més important és la voluntat. El representant més destacat d'aquest corrent és Joan Maragall.

L'Escola Mallorquina

A principis del segle XX, les illes estaven marcades per una situació d'immobilització, de provincianisme i de dependència absoluta respecte del poder central. Mallorca no comptava amb atenció educativa ni sanitària adequada.

Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Alomar, tots dos modernistes, intentaren divulgar la necessitat de modernitzar i reactivar l'economia de l'illa amb el fonament a través dels seus articles en el diccionari i en les seves conferències. Aquestes propostes no arribaren a quallar en la societat.

Va sorgir un grup d'intel·lectuals que compartien amb Oliver i Alomar l'objectiu de renovar i d'actualitzar la literatura. D'aquesta generació d'intel·lectuals són Miquel Costa i Llovera i Joan Alcover, i aconseguiren fer del català una llengua apta per a la cultura i la creació de textos literaris de qualitat. Miquel Costa i Llovera i Joan Alcover publicaren les seves composicions a la revista Migjorn, que van marcar els inicis de l'Escola Mallorquina.

Dues generacions

• Primera generació: Formada per autors com Miquel Antoni Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà, la producció dels quals es publicava en la revista Migjorn.
• Segona generació: Més tardana, formada per Miquel Forteza, Joan Pons i Guiem Colom, que publicaren en la revista La Nostra Terra.

Joan Alcover

Inicia la seva carrera literària escrivint poesia en castellà. Després de la mort de la seva primera dona i de dos fills, decidí emprar exclusivament el català com a vehicle d'expressió poètica.

La publicació del volum Cap al tard marca un canvi d'estil en la seva trajectòria poètica i passa a adoptar un estil més íntim i sincer. La mort de les persones estimades el convertiren en un poeta abocat a l'expressió del dolor. Els seus poemes tenen com a compromís la necessitat de normalitzar la llengua i elaborar un model vàlid i unificat per a l'escriptura.

Simbolisme i Postsimbolisme

A principis del segle XX, el model literari predominant era el noucentisme. A partir de la segona dècada d'aquest mateix segle sorgeixen nous corrents. Els autors d'aquesta època escriuran sota la influència de la poesia simbolista i postsimbolista:

• Simbolisme: No té per objectiu reflectir la realitat, sinó suggerir-la a través d'imatges poètiques. El llenguatge ha de tenir la capacitat de suggerir sensacions; hi tenen un paper destacat els sentits.
• Postsimbolisme: Assumeix totes les propostes anteriors, però amb un llenguatge molt més elaborat per donar musicalitat als versos.

Les Avantguardes

A més del simbolisme i postsimbolisme, en aquesta dècada hi ha altres moviments més allunyats dels noucentistes. Les avantguardes neixen a Europa a principis del segle XX i tenen com a objectiu la ruptura d'entendre l'art tant pel que fa als aspectes formals com temàtics.

Variació Lingüística

És el conjunt de diferents formes per expressar el mateix significat en el domini d'una llengua; és a dir, hi ha diferents formes per expressar el mateix concepte. Hi ha 3 tipus de variacions:

• Variació geográfica: Conjunt de trets característics dels individus d'una determinada zona.
• Variació històrica: Conjunt de trets lingüístics caracteritzats d'una determinada època.
• Variació social: Conjunt de trets determinats per diferents factors relacionats amb l'estratificació social.

Registres Lingüístics

• Literari: Es caracteritza per la intenció estètica, la subjectivitat, la creativitat i també per l'ús d'un llenguatge molt elaborat.
• Científic: És clar, precís i objectiu.
• Juridicoadministratiu: Un alt nivell de formalitat i precisió, un to impersonal que s'allunya de la parla diària.
• Col·loquial: És espontani i poc precís, usa lèxic quotidià.
• Vulgar: Presenta un llenguatge imprecís i molt poc elaborat, amb nombroses incorreccions.
• Estàndard: És una varietat neutra, comuna i acceptada per tots els parlants.

Classes de Coordinació

• Copulatives: i, ni
• Adversatives: però, sinó, ara bé, en canvi, tanmateix, així i tot, amb tot
• Disjuntives: o, o bé, o sinó
• Distributives: ni... ni, ara... ara, ades... ades, no sols... sinó
• Explicatives: és a dir, això és, o sigui

Modalitats Oracionals

• Enunciatives
• Interrogatives: Totals (sí i no), Parcials (resposta llarga)
• Exclamatives
• Desideratives: Desig
• Dubitatives: Dubte