Narrativa catalana de los años 70 hasta la actualidad y Salvador Espriu: contexto, técnicas y autores
Narrativa dels anys 70 fins l'actualitat
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
En aquesta època van ocórrer una sèrie de fets polítics i socials els quals van influir en la narrativa contemporània. Franco va morir l'any 1975 i, el 1983, es va crear la LUEV (Llei d'Ús i d'Ensenyament del Valencià).
La literatura també va patir diverses transformacions, com ara l'augment de la producció d'obres literàries i l'aparició de noves tendències:
- Novel·la del canvi: fuig del realisme.
- Realista evolucionada: records de la infantesa narrats de manera clara.
- Històrica: mostra la història del País Valencià.
- De gènere: novel·les policíaques, eròtiques, de ciència-ficció...
Característiques
Pel que fa a les característiques, destaquem:
- Individualisme
- Introspecció
- Culturalisme
- Transgressió moral
- La incorporació de la cultura moderna
- Temes relacionats amb problemes socials i familiars
Els autors més importants d'aquesta època són: Carme Riera, Quim Monzó, Montserrat Roig i Isabel-Clara Simó, entre altres.
Salvador Espriu
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma, 1913 – Barcelona, 1985) va ser un poeta i dramaturg. Va ser l'esperança de la narrativa catalana abans de la Guerra Civil, i del teatre, on reflecteix la realitat de la societat a Antígona.
En la postguerra va optar per un exili interior i va escriure poesia de caràcter existencialista i personal. La seua obra tracta essencialment la mort; a més, hi abunden les meditacions vitals com el destí, la fugacitat del temps i l'existència humana.
Espriu va dominar tots els registres i va usar un lèxic variat, a més d'un estil auster i precís. Va culminar la seua obra amb els símbols mitològics, utilitzats per a satiritzar o denunciar.
El poeta es va decantar pel Realisme en La pell de brau (1960), el seu poema més significatiu, on es veu un compromís polític alhora que analitza la guerra.
La seua poesia va conciliar el discurs metafísic, és a dir, el pessimisme del seu món, amb la seua pàtria sotmesa a la repressió política.