La Narrativa Catalana dels Anys 70 a l'Actualitat i la Figura de Quim Monzó

Narrativa dels anys 70 a l'actualitat

Els escriptors nascuts en la postguerra van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic encara que no el visqueren directament: una educació repressiva i un aprenentatge autodidacte de la llengua.

A partir dels anys 70, es produeix la fi del franquisme, fet que suposa:

• El relaxament de la censura.
• La restauració democràtica.
• El reconeixement dels drets lingüístics de les llengües pròpies de les diferents comunitats autònomes.

La situació de la nostra narrativa millora notablement respecte als anys de postguerra, amb un major nombre de narradors i l'ampliació del públic lector.

La dècada dels 70: novel·la experimental i contracultura

A la dècada dels 70 destaca la novel·la experimental, que s'allunya dels esquemes clàssics mitjançant la cerca de noves formes i estructures narratives. Pel que fa al contingut, destaquen les mostres de rebel·lia dels joves i la representació d'un ambient marcadament urbà.

Aquesta literatura s'emmarca dins de la «contracultura», entesa com el conjunt de manifestacions culturals que s'allunyen de l'art i els circuits oficials. En aquest període destaquen autors com Quim Monzó o Isabel-Clara Simó, entre d'altres.

Els anys 80 i 90: retorn a la narrativitat i «realisme brut»

Durant els anys 80 i 90, es reactiva l'interès per retornar a formes narratives més clàssiques: es revaloritzen la construcció de personatges, l'argument i les descripcions. En aquest corrent destaca especialment la figura de Ferran Torrent.

A la segona meitat dels anys 80 sorgeix amb força el «realisme brut», corrent que retrata els trets d'una societat capitalista, urbana i desigual, on sobresurt de nou Quim Monzó. A més a més, la introducció de la llengua a l'escola va ser un factor determinant per a la formació i consolidació d'un públic lector ampli.

La narrativa contemporània: del fenomen «Afterpop» a l'actualitat

A més de la gran disparitat de temàtiques i estils de la narrativa actual, cal destacar l'aparició d'un grup d'escriptors nascuts als anys 70 coneguts com els «Afterpops». Aquest grup es caracteritza per:

• L'inconformisme estètic i temàtic.
• La incorporació i l'ús de la xarxa.
• La utilització dels blogs com a espai d'experimentació literària (on destaca Toni de la Torre).

D'altra banda, cal subratllar l'èxit comercial i la projecció internacional de la nostra literatura gràcies a autors com Albert Sánchez Piñol. Finalment, els escriptors de l'actualitat tendeixen a centrar-se més en els conflictes individuals de la persona que en els problemes globals de la societat valenciana.

Quim Monzó

Quim Monzó és un dels narradors catalans més valorats. La seua obra ha estat traduïda arreu del món i ha estat guardonada amb nombrosos premis literaris. Al llarg de la seua trajectòria ha publicat algunes novel·les i, sobretot, reculls de contes. Així mateix, ha compilat en diversos volums els seus articles periodístics i ha tingut una presència destacada com a col·laborador en mitjans audiovisuals com la televisió.

Estil i característiques narratives

Després d'una primera etapa d'adscripció experimental, Quim Monzó assoleix un estil propi i altament personal:

• La majoria dels seus contes trenquen amb l'estructura clàssica de plantejament, nus i desenllaç.
• La narració es construeix al voltant d'una idea bàsica que es va exagerant progressivament.
• El relat culmina en un final sorprenent, humorístic i absurd, recurs que serveix per a apuntalar i reforçar la idea principal de la narració.

(continua...)