La narrativa catalana de la postguerra als anys 70 i l'obra d'Enric Valor
El context sociopolític de la postguerra fins als anys 70 i la producció narrativa
Els canvis polítics que van començar el 1939 tenien com a objectius principals la unificació lingüística i la substitució de les llengües minoritzades de l’Estat pel castellà. A conseqüència de la repressió, molts intel·lectuals es van haver d’exiliar.
La represa literària: de l'exili als anys cinquanta
Posteriorment, la novel·la en català reapareix. Inicialment ho fa a l’exili, a causa de les enormes dificultats de publicació i de la fèrria censura que hi havia a l’interior.
Als anys 50 es produeix la creació de noves col·leccions editorials i els escriptors exiliats comencen a editar les seues obres a Catalunya. Durant aquesta dècada, el contacte dels escriptors amb el públic es va dinamitzar notablement i es van publicar títols d'autors consagrats com Josep Pla i Mercè Rodoreda. És en aquest període quan sorgeix la primera generació de novel·listes de postguerra.
Tendències i influències narratives
Pel que fa a les línies estètiques, la narrativa del període es caracteritza per una gran varietat:
- Obres que s’expressen per mitjà de la simbologia i del mite.
- Tendències basades en la narrativa imaginativa o fantàstica.
- La novel·la psicològica, predominant fins a l'arribada dels anys seixanta.
- A partir dels anys 60, la influència directa del neorealisme italià i de la novel·la nord-americana d’entreguerres.
La situació al País Valencià
Al País Valencià, durant la postguerra immediata, la producció literària es va decantar majoritàriament per la poesia («els versos»). No obstant això, en l'àmbit narratiu destaquen fites com la publicació de La dona forta de Maria Beneyto i les Rondalles valencianes d’Enric Valor.
Més endavant es van produir canvis substancials arran del relleu generacional, amb noves actituds més obertament enfrontades amb el règim franquista, la qual cosa va possibilitar l’accés dels escriptors a un públic lector més ampli. A partir d'aquests anys, el procés de normalització lingüística i cultural va prendre força al País Valencià, permetent que una nova generació d’autors començara a publicar narrativa amb regularitat.
Característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor
Enric Valor es va dedicar intensament a difondre la gramàtica normativa al País Valencià amb obres fonamentals com Millorem el llenguatge. Així mateix, va col·laborar activament en la confecció del Diccionari català-valencià-balear i en altres publicacions de referència lingüística.
La passió narrativa: rondalles i novel·la
A més de la seua tasca com a gramàtic, va cultivar la creació literària amb títols com la novel·la L’ambició d’Aleix i el recull de les Rondalles valencianes. Tota la dedicació de Valor respon tant a la passió de contar com a la voluntat expressa de difondre el coneixement del país, del paisatge i de la llengua pròpia.
El cicle de Cassana
La seua aportació novel·lística més rellevant és el conegut com a cicle de Cassana, format per la trilogia:
- Sense la terra promesa
- Temps de batuda
- Enllà de l’horitzó
En aquestes novel·les consten les seues vivències de joventut i es descriu el procés de destrucció d’una classe social tradicional. L'univers literari de Valor apareix estretament vinculat al món rural, el qual és reflectit amb tècnica realista, matisant i aprofundint en cada detall.
Models i tipologia novel·lística
L'obra novel·lística d'Enric Valor es pot agrupar en dos grans blocs:
- Novel·les de l’heroi individual: centrades en l'anàlisi psicològica i en els conflictes del protagonista en relació amb el seu medi social i natural.
- Novel·les de protagonista col·lectiu: on l’heroi individual és substituït per nuclis familiars que articulen la societat, tal com succeeix en les tres obres que formen el cicle de Cassana.
En aquesta trilogia, Valor va aprofitar el model del realisme narratiu, va dotar d'una fonda profunditat psicològica els personatges i va aconseguir construir un retaule històric i humà particularment ambiciós i complex.