Narrativa catalana de postguerra: censura, tendències i l'obra d'Enric Valor

Context sociopolític: els anys posteriors a la guerra civil fins als anys 70

A la censura a la llibertat d'expressió hi hem d'afegir la prohibició de l'ús públic del català. Hi hagué certa tolerància en el conreu de gèneres literaris minoritaris, no tant en l'assaig com en la poesia, amb més textos originals de caire amorós, folklòric i religiós per publicar. Els gèneres, però, que requeriren un gran públic, com els dramàtics, van patir una prohibició i una censura despietades. Pel que fa a la narrativa, va ser el gènere més censurat, atès el seu caràcter més apte per a la difusió d'idees. La lenta recuperació de la narrativa no comença a veure la llum fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta.

Narrativa

Destaquen diverses tendències:

Narrativa fantàstica i evasió

L'evasió de la realitat va ser una de les alternatives a la difícil situació creadora dels novel·listes. Hi destaquem Joan Perucho, autor de les Històries naturals. L'humor, la ironia, la fantasia i els personatges històrics i inventats van ser les principals característiques.

Narrativa psicològica

La narrativa psicològica després de la guerra va adquirir un caràcter existencialista i catòlic en el cas de Xavier Benguerel i Joan Sales.

Narrativa realista

Reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra. Entre els autors realistes cal destacar Tísner. Altres autors destacables són Manuel de Pedrolo, autor perseguit per la censura pel tema de les seues obres: repressió sexual i política, la solitud, etc.

Enric Valor

Caràcter de l'obra d'Enric Valor. L'obra literària d'Enric Valor sembla suplir la manca de prosa narrativa entre els autors valencians des dels anys de la Renaixença.

• Rondalles valencianes: Valor reelabora literàriament els contes populars valencians.
• Narracions de la Foia de Castalla: se'ns mostra com un narrador sòlid dins dels motlles decimonònics de la novel·la realista i rural, amb la dualitat modernista camp-ciutat i l'exposició de les dures condicions de la vida a la ruralia.
• Novel·les: L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant semblen sintetitzar les característiques dels corrents narratius anteriors, de vegades de forma contradictòria, com la visió de la natura i dels costums rurals, ara idealitzats, ara vistos de forma negativa, o l'anàlisi psicològica dels personatges.
• Obra mestra: la trilogia sobre Cassana, una gran saga on retrata la societat valenciana del primer terç del segle XX.

Característiques de les seues obres

Podem, doncs, resumir les característiques de les seues obres:

• Situa les obres enmig d'un paisatge rural magnífic, ple de bellesa i grandiositat.
• Mostra els costums tradicionals amb el que tenen de positiu, però també amb la part negativa.
• Els diàlegs, les descripcions i la trama condueixen a una reflexió sobre la justícia social i la dignitat humana.
• L'estil és acuradíssim, amb un llenguatge molt correcte.
• Mostra gust per les descripcions detallades i minucioses.
• El seu model narratiu és realista i naturalista: l'acció narrativa és lineal, les accions són verosímils i producte de la realitat coneguda per l'autor.