La narrativa catalana de postguerra i l'obra d'Enric Valor

1. El context sociopolític de postguerra i el seu impacte en la narrativa (1939-anys 70)

Després de l'any 1939 comença una nova etapa al nostre país per a la vida política, social, econòmica i cultural, marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d'un règim no democràtic. Les opcions que van tenir els escriptors van ser l'exili, el silenci o l'escriptura en castellà. En la intolerància de la dictadura de Franco es van reprimir les cultures i llengües no castellanes, així com també es suprimiren les llibertats d'associació, d'opinió i de manifestació; de fet, molta gent era empresonada i condemnada a mort per les seues idees polítiques.

A partir de l'any 1939, els fets històrics desencadenats van trencar la continuïtat de la literatura en la nostra llengua:

• Desconnexió: els autors no tenien accés a llegir les edicions originals de les novetats literàries europees ni es publicaven traduccions.
• Desfasament: la nostra narrativa es va quedar anquilosada.
• Censura: la inexistència d'una infraestructura editorial va ser conseqüència directa del control del règim.

Evolució durant les dècades de postguerra

Durant la primera etapa de la postguerra (anys 50) es van publicar només unes poques novel·les d'inquietuds catòliques (Miquel Adlert), de problemàtica prefeminista (Maria Beneyto) i obres melodramàtiques o sentimentals.

En els anys 60, com a conseqüència de la recuperació econòmica, augmenta la represa cultural i s'accepta una certa liberalització per pressió de la política internacional. Fins a la fi de la dècada dels 60, els narradors van conrear sobretot dos gèneres:

• La novel·la psicològica: presenta com a característiques principals l'ús del narrador protagonista en primera persona, la referència al conflicte bèl·lic (la Guerra Civil) i el predomini de l'oralitat (històries contades amb un llenguatge i expressions molt vives que imiten la llengua parlada). La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda n'és un clar exemple: relata la vida de Natàlia (Colometa), que evoluciona de forma paral·lela a la història de Barcelona, des de la il·lusió de la República durant la seua joventut fins a la maduresa.
• La novel·la realista i de recreació d'un món mitificat: conreada per autors com Enric Valor, Martí Domínguez i Llorenç Villalonga. En l'obra d'Enric Valor destaca el gran domini de l'escriptura i del lèxic, la sòlida construcció dels arguments i la combinació de tècniques realistes amb mons idealitzats. Per la seua banda, Llorenç Villalonga a Bearn o La sala de les nines conta la decadència i la vida d'un vell aristòcrata il·lustrat i escèptic de la Mallorca rural.

Des dels anys 60, a mesura que es disposava de més informació sobre les novetats internacionals, anava canviant la mentalitat de la societat, tot i que durant la dècada següent la narrativa valenciana va haver de continuar resistint.

2. Característiques de l'obra literària d'Enric Valor

Enric Valor (Castalla, 1911 – València, 2000). Durant els primers anys de la dictadura franquista, la seua vocació narrativa va quedar en segon terme, ja que es va dedicar principalment a fixar i difondre la gramàtica normativa al País Valencià amb títols com Millorem el llenguatge i La flexió verbal. Són també d'aquesta època les Rondalles valencianes, recull i reelaboració de relats populars en diversos volums de gran difusió, i la novel·la L'ambició d'Aleix (1960).

La producció novel·lística: el cicle de Cassana

A finals dels setanta va començar a publicar les novel·les del cicle de Cassana, una trilogia ambientada en un poble imaginari de les comarques del sud que constitueix una crònica de la societat rural de la primera meitat del segle XX. Valor hi retrata la vida aïllada entre muntanyes, amb estructures encara feudals, en el moment en què les tensions de classe i els canvis socials comencen a esquerdar l'ordre tradicional.

En les seues novel·les, Valor reflecteix una forta vinculació amb el seu entorn originari, especialment la Foia de Castalla. La natura hi té un paper essencial i és descrita de manera realista, sense excessos lírics, com a marc de la lluita quotidiana dels personatges per subsistir.

Les Rondalles valencianes

En conjunt, les Rondalles valencianes representen una de les fites de renovació i creació narrativa més rellevants des de la Renaixença. Recollides i reelaborades després de la Guerra Civil i editades a partir dels anys 50, destaquen pel rescat de la memòria col·lectiva, el rigor lèxic i la precisió estructural. Valor transforma el material oral i popular en peces narratives d'un marcat caràcter culte.

Els trets principals de les seues rondalles són:

• Espai: els llocs són reals, reconeixibles i descrits minuciosament per l'autor.
• Temps: sol ser indefinit o intemporal.
• Temàtica: predomina l'element meravellós o fantàstic, articulat a través d'un conflicte que l'heroi resol de manera favorable.
• Personatges: solen ser plans, tipificats i sense una evolució psicològica complexa, però caracteritzats amb gran precisió.
• Finalitat: combinar l'entreteniment amb un propòsit moralitzador o alliçonador.
• Llenguatge: estil accessible però de gran riquesa expressiva i lèxica, amb presència abundant de diminutius, augmentatius, onomatopeies, frases fetes i comparacions.