La narrativa dels segles XIV i XV: novel·la cavalleresca, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

LA NARRATIVA DELS SEGLES XIV I XV

LA NARRATIVA EN VERS

-És l’antecedent de la narrativa en prosa. I d’aquest tipus, n’hi ha 3:

• Narracions cavalleresques: s’exalcen els ideals cavallerescos amb elements fantàstics sobre les llegendes del rei Artús.

• Narracions amoroses: contes curts de temàtica amorosa, amb elements fantàstics, que agradaven molt a la noblesa.

• Narracions satíriques: contes satírics d’ambientació urbana, que solien protagonitzar personatges de baixa condició social.

Les obres més destacades serien:

• Faula: narra en 1a persona el viatge fantàstic del protagonista a l’illa encantada, on vivia el rei Artús.

• Disputació d’en Buch amb son cavall: disputa humorística entre un bandoler i un cavall, que demostra tenir molta més cordura que el seu amo.

• Llibre de Fra Bernat: narra els amors d’un frare que va a visitar la seua estimada, monja en un monestir.

• Blandín de Cornualla: es dedica a narrar aventures entre diferents cavallers.

LA NARRATIVA EN PROSA

A partir de la 2a meitat del segle XIV ja comencen a circular obretes en prosa i un públic lector d’aquest tipus de literatura.

Destaquen aquestes 2 obres:

• Història de Jacob Xalabín: d’autor anònim, presenta els fets des del punt de vista dels musulmans, oferint els ingredients que tot lector medieval desitjava llegir: batalles, enamoraments, intrigues de palau, etc.

• Viatge al purgatori: llibre semblant al de Lo somni de B. Metge, escrit per a demostrar que ell no va tindre res a veure amb l’assassinat del rei Joan I, ja que alguns l’acusaven d’haver-hi participat.

LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES

Els crítics distingeixen 2 tipus d’obres narratives de tema cavalleresc atenent sobretot la verosimilitud, la psicologia dels personatges i la ubicació de l’acció en el temps i en l’espai.

• Els llibres de cavalleries: són obres amb una trama inverosímil, els protagonistes són posseïdors de qualitats sobrehumanes, i transcorren en un marc espacial i temporal fabulós, incorporant elements fantàstics: desaparicions, dracs descomunals, animals voladors de gran tamany, etc. Són el tipus de novel·les que Miguel de Cervantes ridiculitzà en el Quixot.

• Les novel·les cavalleresques: tenen una trama substancialment verosímil i creïble, els personatges s’acosten als naturals, i presenten una certa complexitat psicològica, ja que se’ls veu evolucionar al llarg de la narració i les seues qualitats són humanes. També l’acció transcorre en unes coordenades espaciotemporals identificables i pròximes als lectors.

CURIAL E GÜELFA

Novel·la a mig camí entre la novel·la cavalleresca i la novel·la sentimental.

• L’autoria: d’autor anònim i ambientada en la Itàlia del segle XIII, l’ús d’un llenguatge equilibrat i ben construït, influït segurament per l’italià, i sense dialectalismes, fa impossible identificar d’on podria ser el seu autor, geogràficament parlant, amb certesa.

• Estructura i argument: narra en 3 parts o llibres, el procés de formació d’un cavaller d’origen humil i els seus amors amb una dama de noble llinatge.

• L’estil: es basa en 4 aspectes fonamentals:

Erudició: la cultura de l’autor es nota en les influències que apareixen de les literatures italiana, trobadoresca i dels clàssics.

Realisme: la verosimilitud està present en tot el relat, amb una bona caracterització psicològica dels personatges i una correcta ambientació històrica.

Personatges: Curial es presenta com un personatge reduït que evoluciona, que té dubtes i defectes, i Güelfa s’allunya de la concepció de la protagonista rica i bondadosa (típica dels autors italians) i s’acosta a una idea de dona cruel i inflexible.

Llenguatge: hi ha certs contrastos, perquè predomina un estil planer, amb diàlegs fluids, frases fetes i expressions populars, metàfores i interrogacions per involucrar el lector, encara que de vegades apareix certa sintaxi llatinitzant.

TIRANT LO BLANC

És l’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià, Joanot Martorell, que va viatjar a Anglaterra, Portugal i Nàpols. El 1464 es va veure obligat a empenyorar el seu manuscrit del Tirant a Joan Martí de Galba, un usurer que va posar el seu nom també com a autor de l’obra. El 1465 va morir Martorell en la pobresa i el Tirant va ser publicat el 1490.

L’estil

El Tirant no és tan sols una novel·la cavalleresca, sinó una obra completa i amb molts punts d’interès i matisos que l’acosten a la novel·la moderna. Es caracteritza per:

• Historicitat: la novel·la pren com a base un episodi històric, el final de l’Imperi bizantí, amb la caiguda de Constantinoble.

• Verosimilitud: els personatges manquen de qualitats sobrehumanes; psicològicament presenten les mateixes contradiccions, dubtes i febleses que les persones reals.

• Humor i ironia: presenta passatges humorístics i irònics, sovint lligats als episodis eròtics.

• Teatralitat: apareixen gran nombre de seqüències que, per la disposició i desenvolupament, són més pròpies del teatre que de la novel·la.

• Varietat estilística: 2 tractaments lingüístics:

  • Llengua col·loquial: popular, però no vulgar, reflecteix el valencià parlat en el segle XV.

  • Registre elevat en els parlaments: les epístoles, les declaracions, etc., tenen un estil pompós, retòric, molt acostat al de la «valenciana prosa» de Joan Roís de Corella.

Les influències del Tirant

Poden observar-se les influències següents:

• Obres historiogràfiques: les cròniques li proporcionen les referències geogràfiques o històriques.

• Literatura cavalleresca: aprofita algunes idees que extrau de novel·les o de tractats didàctics sobre l’art de la cavalleria.

• Autors de prestigi: escriptors com Petrarca, Boccaccio i Roís de Corella presten la veu o el to en algun dels fragments amorosos.

• Obres clàssiques d’Ovidi i Sèneca serveixen d’inspiració per als passatges més sentimentals i solemnes de l’obra.

L’estructura i argument

Es compon de 487 capítols, precedits d’una dedicatòria al príncep Ferran de Portugal. Es declara que l’obra és una traducció; i un pròleg en què presenta el protagonista, Tirant lo Blanc de Roca Salada, com a personatge veritable i model de cavaller per les seues virtuts morals i físiques. D’acord amb els escenaris on transcorre l’acció, es poden establir 5 parts:

• Formació com a cavaller a Anglaterra: història del comte anglés Guillem de Varoic, del qual Tirant aprendrà l’art de la cavalleria.

• Gestes militars: Sicília i Rodes: Tirant se suma a l’expedició per socórrer l’illa de Rodes, assetjada per moros i genovesos.

• Tirant a l’Imperi grec i el despertar de l’amor: angoixat per la pressió dels turcs, l’emperador dels grecs sol·licita ajuda al rei de Sicília. Tirant va a Constantinoble per ajudar-lo. Allí s’enamora de Carmesina. A partir d’ací la novel·la comparteix motius amorosos, guerrers i cavallerescos.

• La croada africana: després d’un naufragi, Tirant arriba al nord d’Àfrica on és fet esclau. Ací guanyarà la seua llibertat i la novel·la pren un sentit de croada, perquè convertirà prínceps musulmans al cristianisme.

• De nou a l’Imperi grec: Tirant derrota els turcs, es casa amb Carmesina i esdevé hereu de la corona imperial, però, de sobte, presa d’un mal del costat, mor.