Narrativa Valenciana Contemporánea: Autores, Temáticas y Corrientes Literarias

Narrativa catalana actual

Es revaloriza la importància dels personatges de l’argument. Torna la narrativa de gènere (policíaca, històrica, eròtica, etc.). Destaquen autors com Ferran Torrent («Gràcies per la propina», «No emprenyeu el comissari»), Josep Lozano i Josep Franco.

També destaca un corrent procedent de la literatura nord-americana anomenat realisme brut o costumisme urbà. Retrata els trets més contradictoris de la societat capitalista actual: una societat urbana, burgesa, conformista, desigual, insolidària i consumista. Destaquen Toni Cucarella, Rafael Vallbona, Quim Monzó, entre d’altres.

L’èxit de vendes permetrà que alguns autors puguen viure de l’escriptura, així com editorials, impremtes, distribuïdores i llibreters.

En l’actualitat, la disparitat de temàtiques i d’estils, la gran quantitat de títols publicats i la coincidència de generacions diferents fan que siga difícil d’explicar el panorama literari de la narrativa actual.

Els «Afterpops»

Hi ha els «Afterpops», nascuts en els anys 70, caracteritzats per l’inconformisme, el caràcter fragmentari, l’ús de la xarxa, dels blogs com a espai d’experimentació i pel rebuig de convencionalismes (Edgar Cantero, Toni de la Torre, Pau Planas...).

L’èxit i la difusió de la nostra literatura en aquest món globalitzat també s’hi dóna, com en el cas d’Albert Sánchez Piñol i l’èxit «La pell freda», traduït a moltes llengües.

Escriptors valencians actuals

Els escriptors valencians actuals es reconeixen per la disparitat de temàtiques i estils i, en general, contrasten amb els seus predecessors per centrar-se més en la problemàtica de l’individu que en els problemes d’identitat de la societat valenciana. Entre ells: Silvestre Vilaplana, Francesc Gisbert, Manuel Baixauli, Gemma Pasqual...

10. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

El conte és una narració breu d’esdeveniments ficticis que té la intenció de moralitzar o entretenir. Podem classificar-los en contes populars o folklòrics, de tradició oral, i contes literaris, més moderns i amb estructures narratives innovadores.

Alguns escriptors han fet del conte o la narració breu l’objecte de la seua activitat. Es tracta d’una narrativa d’ambientació urbana que fa un retrat desencisat de la societat actual. La ciutat, el món modern, és el centre temàtic a l’entorn del qual gira el conte més innovador dels últims anys, dins el qual trobem dues tendències: la descriptiva i l’al·legòrica.

• La descriptiva fa un retrat humorístic amb la intenció de descriure conductes, llocs, problemes laborals, vitals... Es troba pròxima al realisme costumista.
• L’al·legòrica converteix els referents urbans en una metàfora dels valors que caracteritzen la nostra època: la despersonalització de les relacions humanes, la solitud i la insatisfacció vital de l’home contemporani, l’obsessió per la faena, el consumisme a tots els nivells... És una al·legoria pessimista de la societat moderna, mancada de tot sentit i coherència.

Trobem Quim Monzó (Barcelona, 1952) dins la segona tendència.

Referents de la societat contemporània

• El món del temps lliure urbà, la música, la televisió...
• La crisi de la parella, l’homosexualitat...
• Les noves professions
• La seguretat ciutadana
• Determinades malalties
• Els ordinadors

Recursos literaris

• L’humor i la ironia
• La combinació d’elements realistes i fantàstics
• La creació de situacions absurdes
• L’esquematisme psicològic dels personatges
• La presència de l’erotisme
• L’adequació del contingut amb la llengua triada (abundants col·loquialismes)

Trets principals del món narratiu de Quim Monzó

Quim Monzó és l’autor més important de la narrativa breu actual. Els trets principals del seu món narratiu són:

• L’ambientació urbana. No és una ciutat concreta, sinó en abstracte.
• Els personatges són anònims i estan caracteritzats per una dèria o obsessió que els inhabilita per a dur una existència normal i per a comunicar-se amb els altres (incomunicació). No tenen profunditat psicològica i presenten una idea o una actitud.
• L’humor i la ironia serveixen per deixar al descobert l’absurditat de costums i conductes o els falsos mites de la cultura, l’economia, la política i la moral sobre els quals funciona el món modern.
• Elements absurds i fantàstics per deformar i desmitificar la realitat i fer-nos-la veure amb nous ulls.

La majoria de contes de Quim Monzó no tenen un argument amb plantejament, nus i desenllaç. La narració es construeix sobre una idea bàsica que s’amplia de forma circular o s’exagera, fins a arribar a un final sorprenent, humorístic o absurd. Són contes amb pocs personatges.