Normalització lingüística al País Valencià: Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i la Nova Cançó
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol va néixer en una família de classe obrera. La seua obra està marcada per la seua biografia: el lligam amb la seua terra natal, l'esclerosi múltiple que li impedia de fer vida normal i els compromisos obrers. Els seus poemes reflecteixen la forma de vida i les preocupacions dels treballadors, amb un compromís civil i polític amb la gent del seu poble i de la fàbrica. Com a conseqüència de la seua malaltia, apareix el tema de la mort i de la solitud, però també aborda l'erotisme i la reflexió cívica.
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés és un dels poetes contemporanis més importants del País Valencià. Va néixer a Burjassot i va viure els horrors de la guerra i, sobretot, de la postguerra: afusellaments, presons, fam, por i intents d'aniquilació de la cultura i la llengua valenciana. Descriu la postguerra en un tema del llibre De meravelles, escrit als anys cinquanta.
Entre les seues obres destaquen principalment dos temes:
- El compromís cívic: l'autor es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble, dins del corrent del realisme social. Denuncia el sofriment imposat pel franquisme, des dels afusellaments de la postguerra fins al darrer assassinat.
- El sentiment amorós: l'amor es presenta des de diverses perspectives, des de l'erotisme més cru fins a l'amor més espiritualitzat.
La Nova Cançó
La Nova Cançó va ser un moviment musical, però també polític i social, que es va iniciar durant els anys 60 a tot el territori de parla catalana. Les característiques bàsiques d'aquest fenomen van ser la reivindicació de l'ús de la llengua catalana en la cançó i l'oposició a la dictadura franquista. Hi havia dos tipus de cançons: la cançó d'autor, de protesta; i la cançó popular, per a festes.
Normalització lingüística
La normalització lingüística és un procés pel qual una llengua minoritzada pot accedir a totes les funcions socials reservades fins aleshores a la llengua dominant.
La Constitució espanyola de 1978
Permet que les llengües diferents del castellà siguen oficials als seus territoris i que es facen polítiques orientades a aconseguir la normalització lingüística.
Estatut d'autonomia i lleis de normalització lingüística
Als territoris de parla catalana, en el cas del País Valencià, s'aprova la Llei d'ús i ensenyament del valencià (1983).
Aspectes de la normalització lingüística
Per a aconseguir la normalització lingüística cal passar per un procés de normativització. Això implica resoldre tres aspectes fonamentals:
- L'ortografia: la fixació de les regles que determinen la representació gràfica.
- La gramàtica: per tal d'establir les formes morfològiques i sintàctiques.
- El lèxic: l'inventari dels mots propis d'una llengua.
Les Normes de Castelló
Les Normes de Castelló són un document d'adaptació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra a les particularitats del valencià i constituïxen, a més de la indiscutible utilitat pràctica, un acte de signatura amb un important valor simbòlic.
Les actituds lingüístiques
- Substituir els usos convencionals per usos internacionals: un ús convencional és parlar amb un desconegut en castellà o amb els companys de classe.
- Promoure la lleialtat lingüística: es designa la predisposició d'un parlant a no abandonar l'ús de la llengua pròpia en cada situació comunicativa dins del seu territori.
- Combatre l'autoodi: és el sentiment d'inferioritat que experimenten algunes persones per posseir característiques que els identifiquen.
- Erradicar els prejudicis lingüístics: aquells judicis de valor basats en estereotips que no responen a la realitat i són producte de la ignorància.