Noucentisme: Context, Normativa Lingüística, Característiques i Gèneres de la Cultura Catalana (1906-1932)

Noucentisme

(1906/1923). El noucentisme no neix a continuació del modernisme, ja que aquest mor el 1911. Comença amb:

• 1. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 2. Publicació de Fruits Saborosos (Josep Carner), La nacionalitat catalana (Enric Prat de la Riba) i inici de les publicacions de les glosses d'Eugeni d'Ors al diari La Veu de Catalunya.

Context històric i cultural català

• 1. Dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923).
• 2. Lligat a l'avantguardisme (1924), on hi ha la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
• 3. Lliga Regionalista (1901): tendència conservadora, lligada a la burgesia.
• 4. Mancomunitat (1914-1925): institució que aplegava les quatre diputacions de Catalunya i que va donar suport als noucentistes.

Normativització lingüística

Consisteix a crear i seguir les normes establertes d'una llengua:

• 1906: Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 1907: creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
• 1911: creació de la Secció Filològica, on començaran a establir-se normes.
• 1913: s'estableixen i es creen les normes ortogràfiques.
• 1915: es crea l'Escola de Bibliotecàries.
• 1918: normes gramaticals.
• 1932: publicació del Diccionari de la llengua catalana.

Noucentisme vs. Modernisme

• N posa la cultura per davant de la natura.
• N posa la norma davant de l'art, ja que busca la perfecció.
• N pretén sotmetre l'espontaneïtat de M a la regla i la perfecció.
• N pretén crear una realitat idealitzada i didàctica.
• N vol recuperar l'antiguitat clàssica i l'humanisme.
• N dóna a la dona tots els tòpics de perfecció.
• M vivia marginat i N viu participant en la societat.
• M es basa en el camp i N idealitza la ciutat.
• M és caos i N és cosmos.

Característiques

• 1. Glosa: són les plataformes del noucentisme. Eren articles redactats amb estil periodístic, de caire intel·lectual i finalitat alliçonadora.
• 2. Noucentisme: té doble origen; d'una banda, sorgeix com a nou per oposició al moviment anterior; de l'altra, sorgeix de nou-cents.
• 3. Imperialisme: voluntat d'intervenir en el govern de Madrid des de Catalunya.
• 4. Arbitrarisme: voluntat transformadora de la realitat que produeix el treball.
• 5. Civilitat: oposició entre rural i urbà; volen una ciutat ideal, on odien la natura perquè és salvatge.
• 6. Classicisme: retorn als clàssics i a la cultura grecoromana.

Gèneres

• 1. Assaig: expressió narrativa per excel·lència. Es basava en una reflexió filosòfica sobre algun tema i es centrava en la política cultural.
• 2. Teatre: no hi ha obres noucentistes.
• 3. Narrativa: entra en crisi perquè interessa més la realitat idealitzada que la quotidiana, i no es fa novel·la a causa que busquen la Catalunya perfecta, la reforma lingüística i la proporció per la llengua. L'excepció és La ben plantada d'Eugeni d'Ors.
• 4. Poesia: és el gènere més utilitzat del noucentisme. Es basa en una realitat com a pretext, sense necessitat d'utilitzar temes tradicionals; donen importància a la mètrica i al llenguatge, i utilitzen el sonet com a estrofa perfecta. Els referents modernistes del noucentisme són: 1) l'Escola Mallorquina; 2) els clàssics.