La Novel·la Catalana Contemporània: De Mercè Rodoreda fins als Reptes Actuals
Mercè Rodoreda i la Renovació de la Novel·la
Intentant fugir d'una vida amb poques expectatives, va començar a col·laborar en diverses publicacions periòdiques. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes característiques de novel·les posteriors: narració en primera persona d'un personatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme.
El 1939 s'exilia i fins a la dècada dels 50, quan s'estableix a Ginebra, no va reprendre la novel·la (22 contes).
El 1962 va publicar La plaça del Diamant, on tracta la història senzilla d'una dona de les classes populars i, per mitjà de les seues limitades possibilitats de visió i de comprensió, els grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure. La plaça del Diamant tracta la Guerra Civil com un rerefons; la narració se centra en la psicologia de la protagonista.
Les tècniques del monòleg interior i l'ús indistint de l'estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica, incorporant també elements simbòlics.
Del 1974 és Mirall trencat, narració de la liquidació de tot un món centrada en la vida d'una dona de la burgesia barcelonina i la seua família des del començament del segle XX fins a la Guerra Civil. La visió del món que es desprèn d'aquesta novel·la és la més tràgica i desencisada de totes.
La Narrativa dels Anys 70 fins a l'Actualitat
Característiques de la Generació dels 70
Els novel·listes que es donaren a conèixer al començament dels anys 70 compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l'experimentalisme narratiu.
Moltes de les novel·les d'aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l'entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista.
L'Auge de la Novel·la de Gènere i la Literatura Actual
Des de la primeria dels 80, la novel·la de gènere —la novel·la policíaca, l'eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l'han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli.
Una altra línia important de la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors; amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l'existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.