La novel·la catalana durant el franquisme: evolució dels anys 50 als 70

Context històric i cultural de la postguerra

La nostra cultura en aquesta etapa està sotmesa al franquisme. La pèrdua de la guerra per part dels republicans comportà l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. La nostra llengua deixa de ser oficial i desapareix de l'espai públic. Sense llibertat d'associació ni de premsa, la misèria intel·lectual de la postguerra fou catastròfica. Hi ha un procés d'espanyolització i castellanització forçada. Molts escriptors patiren deportacions, penes de presó i, fins i tot, l'exili (on la novel·la catalana reapareix lentament).

La represa als anys 50

Malgrat la censura, el contacte dels escriptors catalans amb el públic va fer que als anys cinquanta es crearen col·leccions dedicades al gènere, com El Club dels Novel·listes. Fins als anys seixanta, el context sociopolític va fer que la narrativa coetània es mantinguera fidel als gèneres més tradicionals i desfasada respecte a les tècniques més modernes. Només es van publicar nou novel·les, les quals responien a diferents tendències:

• Un model realista d'arrel del segle XIX, com L'ambició d'Aleix (Enric Valor).
• Un estil de novel·la rosa, melodramàtica o sentimental, com Vides planes (Maria Ibars).
• Obres que transmetien inquietud catòlica i moral.

La consolidació als anys 60

A la dècada dels seixanta, les novel·les psicològiques i realistes feien referència a la Guerra Civil. En destaquen especialment:

• La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
• Incerta glòria, de Joan Sales, on es narra l'experiència de la guerra des del punt de vista dels vençuts.
• Novel·les realistes i de creació d'un món mitificat com Bearn o La sala de les nines, de Llorenç Villalonga.

Va ser durant aquests anys quan, a conseqüència d'una recuperació econòmica i de la pressió internacional i de l'oposició sobre el règim, hi hagué una certa permissivitat pública i cultural. En aquest context reapareix la col·lecció «A Tot Vent» (a través d'Edicions 62), amb la qual es va anar recuperant el vincle hegemònic entre els escriptors i el públic lector.

L'eclosió dels anys 70

Als anys setanta, els escriptors de la generació posterior a la guerra comencen a publicar i causen un gran impacte en el món literari. Els més destacats són Terenci Moix i Baltasar Porcel.

Així mateix, s'incorporen escriptors de promocions anteriors com Joan F. Mira i Enric Valor, autor que publicà la reconeguda Trilogia de Cassana.