La novel·la cavalleresca: característiques, versemblança i diferències amb els llibres de cavalleries
Orígens i versemblança de la novel·la cavalleresca
La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant; és a dir, per ser creïble per a qualsevol persona que llegeixi (o escolti com llegeixen) un llibre d'aquest tipus.
Característiques i diferències amb els llibres de cavalleries
És per això que la novel·la cavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores (com els castellans Amadís de Gaula o el cicle dels Palmerines). Aquests trets que indiquem aquí els podem trobar en les primeres, però no en els segons:
- Capacitats humanes reals: Els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables (per exemple, un cavaller mai no lluitarà tot sol contra cent i necessitarà temps per curar-se de les ferides produïdes en els combats).
- Espais geogràfics coneguts: Els escenaris on passen els esdeveniments són reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats geogràficament).
- Temps narratiu contemporani: El temps narratiu és proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades segles enrere).
- Personatges identificables: Hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar.
- Fets històrics documentats: Hi ha episodis històrics (batalles) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453, o el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
- Absència d'elements màgics: No hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció.
Model històric i influència recíproca amb la realitat
El fet que les novel·les cavalleresques vulguin assemblar-se a la realitat les farà elogiables. Recordem que Miguel de Cervantes fa una crítica als llibres de cavalleries en el Quijote, on, en canvi, escriu lloances del Tirant lo Blanc.
En tot aquest interès per la versemblança, la novel·la cavalleresca tindrà com a model les cròniques històriques, com la del rei Jaume I o la de Ramon Muntaner. La novel·la cavalleresca, doncs, voldrà ser com una mena de mirall de la realitat, voldrà reflectir el que passa al segle XV.
A partir d'aquí, però, es produirà un procés d'osmosi (d'influència mútua) entre la literatura i la vida real: els cavallers llegeixen novel·les cavalleresques i volen actuar cada dia com els seus herois, i els herois de la ficció actuen com ho fan els cavallers autèntics.