Pedrolo i Fuster: Literatura Catalana del Segle XX, Compromís i Assaig
Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990)
En esclatar la Guerra Civil espanyola va pertànyer a l'exèrcit popular. Durant la postguerra va treballar en diversos oficis fins a acabar sent assessor, corrector i traductor en una editorial. Cal remarcar el seu compromís cívic, la seua integritat moral i el seu catalanisme.
Una trajectòria literària plural
Com a escriptor va provar diversos gèneres: poesia, teatre, novel·la… Destaca en la novel·la, on, seguint els corrents literaris de l'època (conductisme i existencialisme), tracta temes recurrents com la solitud i la incomunicació, amb diverses tècniques: psicològica, simbòlica i fantàstica.
- Totes les bèsties de càrrega
- Mecanoscrit del segon origen
El 1963 encetà un cicle de novel·les, Temps Obert, que no acabaria. També atret per la novel·la policíaca, esdevingué director de la col·lecció La Cua de Palla.
El teatre de l'absurd
Finalment, la seua activitat com a dramaturg s'emmarca en el teatre de l'absurd (Beckett, Ionesco), on la reflexió sorgeix a partir d'arguments desbaratats, personatges buits i diàlegs incoherents, com a Situació bis.
Joan Fuster (Sueca, 1922 – 1992)
Joan Fuster fou l'assagista més destacat de la literatura catalana del segle XX i la figura intel·lectual més important de la cultura catalana contemporània. La seua obra es divideix en tres vessants:
1. Estudis d'història cultural
Centrats en els clàssics valencians (Ausiàs March, Sant Vicent, Corella, Roís de Corella, etc.), l'època de la decadència i la literatura del segle XX.
2. Escrits sociopolítics
Tracten les peculiaritats socials, polítiques i culturals del País Valencià i transmeten una profunda consciència d'identitat nacional, com a Nosaltres els valencians.
3. Assaig humanístic
Influït pels nacionalistes francesos, reflexiona sobre l'activitat creadora de l'artista, l'especulació moral (Diccionari per a ociosos) i la crisi de l'ésser humà en un món canviant (El descrèdit de la realitat).
Estil i recursos
Amb diverses formes de discurs (literari i/o periodístic), fa servir un llenguatge connotatiu de lectura fàcil i amena, que permet exposar les idees mitjançant un estil incisiu, desmitificador, ple d'ironia i paradoxes, expressions col·loquials i marques d'oralitat.