La Poesia Avantguardista a Catalunya i Joan Salvat-Papasseit

Otras lenguas extranjeras5,13 KB

Trets comuns en la poesia avantguardista

  1. Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina: es fan servir cossos i tipus de lletra diferents, tintes de colors, etc. S'utilitzen paraules soltes (com si volessin pel paper) per remarcar-ne la importància.
  2. Alliberament gramatical de la paraula: es suprimeixen les majúscules a l'inici de les paraules i els signes de puntuació, substituint-los per espais en blanc i per versos dividits en esglaons (salts de falla).
  3. Alliberament racional de la paraula: el vers pot arribar a perdre el sentit racional o lògic tradicional.
  4. Desintegració i substitució de la paraula: aquesta pot adquirir el mateix valor expressiu que una sola lletra, un nombre o un dibuix.
  5. D'aquí prové la gran importància que prenen entre els avantguardistes el collage, la poesia visual i el cal·ligrama.

Modernistes, noucentistes i avantguardistes a Catalunya

Els avantguardistes arriben a Catalunya en una època de profunds canvis socials. La crisi del moviment noucentista va fer que molts intel·lectuals catalans abandonessin aquell camí canònic i busquessin noves sortides expressives; una de les més destacades va ser precisament l'avantguardisme.

Els nous moviments d'avantguarda van trobar un suport sòlid en aquells intel·lectuals modernistes que no s'havien adscrit mai al Noucentisme. Tots dos coincidien en diversos aspectes clau:

  • La recerca constant de formes i fórmules noves.
  • El rebuig de la classe burgesa i del sistema de vida conservador que comportava.
  • La valoració de la joventut com a motor transformador.
  • La recerca de l'art total.

El Futurisme va penetrar en la literatura catalana de la mà de Josep Maria Junoy, qui havia participat activament en els dos moviments anteriors (el Modernisme i el Noucentisme). L'any 1917, Junoy va fundar la revista avantguardista Trossos.

El Surrealisme va arribar principalment gràcies a Josep Vicenç Foix (J. V. Foix), que va experimentar amb tècniques surrealistes en la seva creació poètica. Paral·lelament, Salvador Dalí va publicar proses d'inspiració surrealista a la influent revista L'Amic de les Arts.

Autors avantguardistes

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Nascut a Barcelona el maig de 1894, Joan Salvat-Papasseit va ser un poeta de formació autodidacta i el màxim representant de l'avantguarda històrica a Catalunya. Òrfena de pare des de ben jove, l'any 1914 va ingressar a la Joventut Socialista, fet a partir del qual va començar a col·laborar en publicacions revolucionàries. Posteriorment es va inspirar en l'anarquisme i va iniciar una defensa aferrissada de la classe obrera sota el pseudònim de Gorkiano, en un període marcat per la preferència de la llengua castellana i la crítica politicosocial.

L'any 1918 es va casar amb Carmen Eleuterio, amb qui va tenir dues filles a les quals va dedicar l'obra Els nens de la meva escala: dites d'infants. El 1919 es va fer càrrec de la secció de llibreria de les Galeries Laietanes, espai que va transformar ràpidament en un destacat focus avantguardista.

Progressivament, va anar abandonant l'acció política directa per lliurar-se de ple a la creació poètica. A banda de poeta, va destacar com a agitador cultural i va impulsar tres revistes fonamentals:

  • Un enemic del poble (1917-1919)
  • Arc-Voltaic (1918)
  • Proa (1921)

El seu primer poema en llengua catalana va aparèixer a Columna vertebral: Sageta de foc, acompanyat de textos programàtics essencials com «Sóc jo que parlo als joves», «Concepte de poeta» i el manifest «Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista». Tots aquests escrits són el clam d'una poètica que el va aproximar al futurisme de Marinetti, a l'esprit nouveau d'Apollinaire i al nunisme de Pierre Albert-Birot.

Obra poètica principal

  • Poemes en ondes hertzianes (1919)
  • L'irradiador del port i les gavines (1921)
  • Les conspiracions (1922)
  • La gesta dels estels: mostra de poemes (1922)
  • El poema de la rosa als llavis (1923)
  • L'Óssa Menor: fi dels poemes d'avantguarda (1925, pòstuma)

Va morir prematurement de tuberculosi als 30 anys d'edat. La seva vida i la seva obra van estar íntimament consagrades a l'exaltació de la joventut, la llibertat, la sinceritat, l'heroisme i la lluita vital.

Descargar

PDF Word HTML