Poesia Catalana: Autors i Moviments Clau del Segle XIV al XX

Poesia Catalana: Autors i Moviments Clau

Ausiàs March (1397-1459) és el gran poeta del segle XV. Es considera l'esperança de la tradició trobadoresca catalana i és un dels cims de la poesia medieval. Els seus versos parlen sobre la mort i el sentiment amorós, i les seves imatges són extremes i de gran modernitat. March complia una dinàmica reflexiva i filosòfica en els seus versos.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi és un model exemplar de les simplificacions del cavaller cortès a la història col·lectiva que dibuixa el seu reialme. La seva obra es caracteritza per la temàtica amorosa, i Jordi de Sant Jordi pot entendre's com a frontissa entre el món dels trobadors. Defensa la intensitat del subjectivisme i la seva ductilitat per treballar temàtiques diverses.

Francesc Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia (1579-1623) és conegut com el Rector de Vallfogona. Va néixer a Tortosa i va ser ordenat capellà a Vic el 1605. Va ser un escriptor de característiques peculiars, amb una gran habilitat per treballar temàtiques còmiques, escatològiques i obscenes, aconseguint una popularitat que perdura fins avui. És conegut per haver escrit molts versos picants i escatològics. Va passar per tots els col·lors del Barroc amb una notable eficàcia i una gran observació, pintant sense restriccions amb tots els sòls.

Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) és un dels primers impulsors del romanticisme liberal, entre 1820 i 1823. La seva evolució ideològica l'allunyà dels ideals revolucionaris. Va viure i treballar a Madrid fins al final de la seva vida, i va morir pobre. Aribau és el poeta que ens ensenya els muntanyes russes de les ideologies i estètiques del XIX català. Es converteix en el símbol de la Renaixença i dels principis conservadors condensats en la unió entre la llengua i la pàtria.

Josep Maria Junoy

Josep Maria Junoy (1887-1955) va gastar els seus escrits literaris més interessants durant els anys 20. És un referent clar de l'avantguarda. A soleix una de les fites més altes en la construcció d'una nova literatura, però perd força i reconduceix la seva inquietud inicial cap a posicions conservadores d'un nou classicisme. Va fonamentar la intervenció dels nuvis en l'avantguarda catalana.

Josep Maria Sagarra

Josep Maria Sagarra (1894-1961) és un autor prolífic que conreà tots els gèneres. La seva producció dramatúrgica, novel·lesca i periodística té un gran impacte en la societat del seu temps. En poesia és un tot terreny.

Josep Vicenç Foix

Josep Vicenç Foix (1893-1987) és un poeta cab dal, i per entendre'l cal situar-lo com una sola veu que es desplega entre barrets, sons de totes les escoles possibles, sense sempre pedre la pròpia veu. Foix té una formació noucentista, però és tàctic en la seva obra, i recull bona part dels recursos de l'avantguarda poètica del moment. Pren la tradició trobadoresca i demostra com l'avantguarda catalana és integradora i dinamitadora. És reconegut com a autor de referència. Foix és autor d'una extensa i intensa obra poètica que es converteix en l'eix fonamental de la poesia contemporània.

Joan Brossa

Joan Brossa (1919-1998) és poeta, comediògraf, dramaturg i artista. Té interessos culturals tan diversos com el cinema, la màgia, el cabaret, el circ. Artista inquiet, transcendeix les barreres entre l'alta cultura i la cultura popular en el sentit més ampli possible. La seva obra poètica té una mena de vocació escènica i pretén traspassar els límits de les dues dimensions amb la poesia. La poesia de Brossa intenta una recerca del concepte essencial i es concreta en una peculiar síntesi artística de formes, fonts i continguts. És un poeta imprescindible per entendre l'evolució de la poesia contemporània.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és un gran poeta valencià contemporani, autor de postguerra. Va saber detectar el detall concret i incorporar-lo al poema: aquesta és la característica peculiar de la seva obra. Conegut per la seva obra de temàtica amorosa, el sexe apareix de manera igualment detallada, seguint la tradició catalana.

Figures Retòriques

Al·literació: repetició volguda d'uns mateixos sons al llarg d'uns versos.

Anàfora: repetició del mateix mot o grup de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit.

Antítesi: oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

Comparació: establiment d'una relació d'analogia o semblança entre un objecte real i un objecte imaginat per l'autor.

Epítet: adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, sinó que evidencia una característica coneguda de tothom.

Hipèrbaton: consisteix en una alteració forçada de l'ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat al metre de la síl·laba.

Hipèrbole: exageració evident.

Interrogació retòrica.

Ironia.

Metàfora: figura que substitueix l'objecte real per un altre imaginat per l'autor.

Metonímia: substitució d'una paraula per una altra amb la qual manté una relació de contigüitat.

Paradoxa: expressió d'un enunciat aparentment contradictori que conté una certa veritat.

Polisíndeton: repetició successiva o freqüent d'una conjunció per donar força a l'expressió.