Poesia Catalana i Valenciana: Espriu, Estelles, Martí i Pol i Avantguardes de la Postguerra

Explica les característiques i la importància de Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló (1913-Barcelona 1985) fou poeta i narrador. Formava part de la primera generació d'escriptors que, en arribar a la joventut, es van trobar una llengua codificada i normalitzada i un marc de llibertats i d'autogovern per a Catalunya. Durant el període de la República, Espriu va publicar novel·les i contes. Havia estudiat a la universitat, però la Guerra Civil espanyola va estroncar un futur prometedor.

L'obra d'Espriu té un caràcter fortament unitari. Hi contribueix la creació de diversos mites que recorren la seua obra, alguns de procedència personal, com Sinera i Lavínia. Aquest escenari el poblen diversos personatges, de vegades desdoblament del mateix autor. En aquest espai mític creat per Espriu s'interfereixen els grans mites helènics o la identificació del poble català amb els jueus.

L'autor va considerar la seua obra com una meditació constant i obsessiva de la mort. Per a ell, la mort és la realitat última de l'existència humana. En aquesta meditació de la mort, despullada de tota connexió d'ordre transcendent, religiós o no, la lucidesa restaura totes les coses. A aquesta concepció correspon un estil auster, d'una línia seca i precisa. Enfront de la meditació de la mort hi ha la vida dels homes que no mediten la mort: és l'agitació vana del laberint grotesc.

El cicle líric

El primer llibre publicat després de 1939, Cementiri de Sinera, és una elegia del món destruït per la guerra, que el poeta identifica amb Sinera. Els tres llibres següents tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de Final del laberint. Tots aquests llibres formen l'anomenat cicle líric. En ells insisteix en l'angoixa i la solitud que envolten l'home.

La pell de brau

La pell de brau va suposar el moment de màxima projecció pública d'Espriu. El poeta, convertit en un oracle o profeta del seu poble, abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerància i s'adreçava a Sefarad per denunciar les injustícies que van seguir la guerra civil. Va emprar tècniques literàries antigues. El llibre va adquirir un caràcter de discurs cívic a causa del clima que es vivia a la societat catalana i espanyola del moment, mentre triomfaven les noves tendències literàries del realisme històric.

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

En primer lloc, cal fer una breu introducció sobre el context social i cultural des dels anys 70 fins a l'actualitat: els últims anys de la dictadura i la mort de Franco, la transició democràtica, l'Estat de les autonomies, la consolidació de la democràcia, les lleis de normalització lingüística, la introducció del català a l'ensenyament obligatori, la creació d'editorials i de nous premis literaris, i la pèrdua progressiva dels grans mestres de la postguerra.

Al començament de la dècada dels 70 es recupera l'obra de J. V. Foix i es publiquen dos llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme: Miralls. La poesia no realista, que en pocs anys es convertirà en hegemònica, presenta les característiques següents:

• Nous paràmetres del codi textual: la pretensió del poeta és introduir el lector dins el text que conforma l'escriptura mateixa, en una pràctica rebel que continua les pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX.
• Nous valors de la paraula poètica: la paraula poètica deixa d'usar-se per a narrar.
• La poesia com a eina d'investigació: la poesia fou considerada de nou com una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta.
• Nous arguments: els poetes plantejaren punts de vista innovadors, com la reivindicació de la dissidència i la ruptura amb els valors de la tradició cultural.

La poesia valenciana

L'any 1973, la poesia valenciana, simultàniament al que s'esdevenia en la catalana, s'allunya del realisme procedent. Els nous referents foren Joan Navarro i Salvador Jaffer. Amadeu Fabregat fixa aquest canvi d'orientació en l'antologia generacional Carn fresca.

Durant els anys 80, la poesia continua amb paràmetres ben semblants. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del jo, el que hom coneix com a realisme líric. Definitivament, hom accepta el mestratge de tots els grans poetes del segle XX. Cap a la meitat de la dècada, els premis literaris van començar a tindre un cert ressò.

Als anys 90, els poetes abandonaren la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social, i tendiren cap a l'autobiografisme i l'intimisme. S'hi observa una tendència al recolliment del discurs, amb poemes breus i emfàtics, i més íntims.

Aportacions de Vicent Andrés Estellés i el gènere poètic

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 - València 1993) és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor absolutament representatiu de la postguerra. Estellés entra en joc com a poeta en la dècada dels 70, quan ja feia més de vint anys que escrivia versos. El 1971 es va publicar El llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys, i en els anys següents s'editaren els deu volums de la seua obra completa. Més tard, s'ha publicat El mural del País Valencià, composició extensa que conta tots els pobles i ciutats valencianes, personatges històrics i accidents geogràfics.

L'obra poètica d'Estellés no és fàcil d'encasellar, perquè és prolífica i original. En els seus poemes hi ha la reconstrucció en la memòria d'un petit món. Es tracta d'un discurs poètic oposat al de la poesia pura. Fou un poeta apassionat que retrata admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són diversos: amor, mort, dona, sexe, por, fam.

En la variada gamma temàtica i tonal de la seua lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble. La pàtria no és per a ell un mot buit, sinó el drama col·lectiu d'un idioma. És un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, Estellés manté una actitud de cronista apassionat i fa un inventari dels personatges i dels esdeveniments que constitueixen el seu món de cada dia, amb una poesia molt personal que és l'essència de València. El resultat és un discurs coherent i digne, amb què formula una crònica amarga i alhora esperançada. La seua poesia no es pot emmarcar en el realisme històric que es propugnava en la dècada dels seixanta: la realitat quotidiana apareix descrita amb minuciositat i amb un estil molt expressiu.

La mort també fascina Estellés. En la seua poesia no és un absurd metafísic: quan el poeta parla de la mort, parla d'un cadàver estès a terra, de la mort concreta de la filla, d'un cementiri. Però també sent una atracció per l'amor, en una gamma diversa de sensacions que van des del sexe directament expressat fins a les manifestacions més sofisticades del desig. Vicent Andrés Estellés és una veu valenciana personalíssima en el conjunt de la literatura catalana contemporània.

Poetes d'avantguarda de la postguerra

Els poetes d'avantguarda de la postguerra prengueren com a model el poète maudit, individu revoltat, i es manifestaven receptius a qualsevol experiència formal innovadora. La idea era definir una relació de fidelitat envers la llengua i l'ofici literari, cosa que porta alguns poetes avantguardistes a defensar un concepte molt radical de l'artista i a l'establiment d'un projecte personal complex que mantenia una continuïtat amb la poesia avantguardista anterior a la guerra.

La revista Poesia (1944), editada per Palau i Fabre, intentava enllaçar amb la tradició literària d'abans de la guerra, però també pretenia ampliar el rigor intel·lectual inexistent en les altres revistes de poesia. La vida esdevenia una bandera que encobria els motius més elementals de la lluita contra l'uniformisme oficial imposat. Una altra revista antologia es va posicionar contra l'excés d'obscuritat provocat per l'abús de metàfores i barroquismes innecessaris que enfosquien la claredat.

Els poetes més representatius foren:

• Josep Palau i Fabre, que concep la poesia i l'art en general com una manera d'aprofundir en l'essència de la vida. En els seus poemes teixeix la provocació a través del tractament de temes insòlits o rebutjant temes considerats clàssics pels simbolistes.
• Joan Brossa, que des del principi de la seua producció creativa experimentà amb formes que trencaven les fronteres entre els gèneres poètics i els llenguatges. En les seues primeres obres incorpora tècniques surrealistes, amb les corresponents imatges oníriques i associacions inconscients. En una segona etapa adoptà una actitud més social sense abandonar les tècniques avantguardistes. També ha utilitzat formes i temes inspirats en la cultura popular, com la poesia de la regularitat mètrica.

Tendències rellevants: postguerra i anys 70

El context històric de la postguerra (GCE, II GM), caracteritzat per la carestia i la pèrdua de les llibertats, fa aparèixer les primeres editorials valencianes i catalanes. En la poesia es percep la influència de l'existencialisme parisenc, que tractava temes com la relació entre l'home i la crua realitat, i els reflectia des d'una perspectiva angoixant, perquè vivien en un món absurd. La major part del grup poètic de la postguerra es movia entre el simbolisme intimista i l'existencialisme: els temes de dolor, mort...

Altres prengueren com a model el poète maudit, revoltat, i estaven oberts a qualsevol experiència formal innovadora. Pretenien construir un pont entre el seu projecte personal i els avantguardistes d'abans de la guerra. La revista Poesia, de Palau i Fabre, amplia la temàtica poètica, que solia limitar-se a parlar de la llengua. La vida era la raó per a combatre l'uniformisme oficial imposat. També eren partidaris de formes expressives més espontànies, com les de Carles Riba i Salvat-Papasseit.

Els poetes més representatius són Josep Palau i Fabre, que concep la poesia com una manera d'aprofundir en la vida a través de la provocació, i Joan Brossa. Ambdós crearen fins a finals del segle XX.

Tot i coincidint amb l'obertura internacional del règim franquista a començaments dels anys 60, els poetes adoptaren l'estètica realista. Consideraven que la literatura havia de tindre una funció social, com els pensadors i teòrics marxistes. Els poemaris La pell de brau, d'Espriu, encetaren aquesta tendència i en són una bona mostra. Aquesta poesia comporta un canvi d'actitud del poeta, que s'identifica amb la societat i practica la creació col·lectiva. La poesia adquireix una funció social que té com a objectiu l'enriquiment de les persones.

La música popular es convertí en l'altaveu que defensava la llibertat i promovia el nacionalisme. Raimon es convertí en el cantant més emblemàtic. A principis dels anys 70, la publicació de l'obra completa de Brossa i el redescobriment del Foix surrealista propiciaren que es convertiren en models dels poetes més joves.

Poetes valencians de la postguerra i els anys 70

• Xavier Casp va ser un poeta religiós d'expressió formal. En la seua obra poètica hi ha una presència intensa de la família, de l'amor, de la pau i del silenci. Formalment fou un poeta preciosista i rigorós que va utilitzar formes mètriques ben construïdes. Vindrà el silenci.
• Joan Fuster construí una obra poètica adscrita al postsimbolisme, a l'existencialisme, a la poesia pura o social. A partir del llibre Escrit per al silenci, Fuster abandonà el lirisme que fins aleshores havia caracteritzat els seus versos i optà per modernitzar la poesia valenciana dels anys 50.
• Joan Valls Jordà escriu sobre la solitud, entesa com una situació d'abandó i tristesa. Els principals símbols que utilitza són Déu i àngel, illa i rosa, la natura i la infantesa, amor i poesia, els quals fan possible que es tinga fe i confiança en l'eternitat, així com l'esperança en una mort acceptada. Illa de sempre.
• Maria Beneyto ha escrit una poesia d'inclinació social però amb un to íntim i personal que impregna tota la seua obra d'un sentiment d'inquietud. En la seua poesia expressa l'angoixa de viure tenint en compte les limitacions que afecten com a ésser humà i, a més, com a dona. L'engany.

La poesia de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - 2003) és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Als 14 anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil, fins que va haver de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple que anà impedint-li moure's i parlar amb normalitat. La seua poesia transcendeix la realitat de l'àmbit de la seua malaltia i el temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat. Poesia i vida són dos elements que van lligats en la seua obra, i els seus poemes reflecteixen totes les etapes de la seua evolució.

Els seus primers llibres de poemes, com El poble i la fàbrica, s'inclouen en el corrent que s'ha nomenat realisme històric. Martí i Pol hi descriu un món que coneix bé per mitjà de procediments com l'inventari o la crònica. El contrast entre la descripció de la vida de l'obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament humà és una de les característiques més originals d'aquesta poesia, expressada en un llenguatge directe i assequible.

La progressió de la malaltia queda reflectida en la seua obra de la primera meitat dels anys 70. L'objecte de la seua poesia s'interioritza. D'aquesta dura experiència interior en surt amb un nou vitalisme, paral·lel al que viu la societat catalana amb la recuperació de les llibertats polítiques. També diversos elements autobiogràfics faran aquesta etapa més complexa. Com a contrast, un nou amor i una nova estabilitat en la seua vida són els motius de Els bells camins. En aquest context de represa vital, a final dels anys 70 també publica Estimada Marta.

En els llibres que publica durant els anys 90, la seua poesia presenta un nou tomb definit pel desconcert. Aquesta sensació no és només personal, sinó també una reflexió sobre la vida col·lectiva del país. La difusió que ha aconseguit l'obra de Miquel Martí i Pol l'ha convertit en un fenomen únic d'estimació popular en la poesia catalana de final de segle XX. La interpretació musicada de part de la seua obra que han fet diversos cantants ha contribuït a atiar aquest interès.