Poesia i narrativa catalanes després de la Guerra Civil: simbolisme, realisme social i Enric Valor
Poesia i narrativa catalanes després de la Guerra Civil
La derrota dels republicans en la Guerra Civil espanyola va suposar un gran sotrac per a la literatura i la llengua catalanes. Tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes Balears la llengua pròpia deixa de ser oficial; desapareix del panorama públic, de l'administratiu i de l'ensenyament i queda reclòs a l'àmbit col·loquial i familiar. La prohibició taxativa de l'ús culte de l'idioma retarda la represa literària fins a ben entrada la dècada dels anys cinquanta.
La poesia
La veritable represa literària es produeix ja a la dècada dels anys cinquanta, amb dues tendències dominants ja conreades abans de la guerra: la poesia de tradició simbolista i la poesia avantguardista.
La poesia simbolista
Autors representatius de la poesia simbolista són els valencians Xavier Casp (Volar, 1943) i Joan Valls (La cançó de Mariola, 1947). La línia simbolista sovintejà un tipus de poesia hermètica, metafísica i religiosa, aparentment inofensiva per als interessos del franquisme.
La poesia avantguardista
Quant a l'avantguarda, cal dir que es tracta d'un tipus de tendència que amb prou feines veu la llum, per tal com era clarament subversiva i contrària a la doctrina feixista. La representa el polivalent Joan Brossa (Poesia rasa, 1970).
El realisme social
L'altra gran tendència lírica és la del realisme social. Amb dos precedents com són Pere Quart i Salvador Espriu, la poesia realista esclata amb tota la força a primeries dels anys seixanta amb dues figures cabdals: Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. Tots dos fan un tipus de poesia en què la realitat es mostra sense embuts, descarnada i amb tota la seua cruesa. L'objectiu n'és la denúncia de les injustícies causades per la dictadura. Així, la pobresa, la repressió, la fam, l'exili, la censura, les mancances de tot tipus, materials i espirituals, esdevenen motius constants i explícits en els poemes d'aquesta dècada. El poeta esdevé portaveu del poble al qual representa.
La narrativa: Enric Valor
Enric Valor ha sigut un autor fonamental per a la narrativa valenciana perquè ha destacat com a rondallista i com a novel·lista. També és remarcable la seua tasca com a gramàtic amb obres tan difoses com La flexió verbal, Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano i Millorem el llenguatge.
Les rondalles
En la seua vessant literària, s'inicia amb les rondalles, que podem classificar en tres tipus: meravelloses, de costums i d'animals. Les rondalles són elaborades literàriament a partir de narracions anònimes, de transmissió oral, que es presenten com a relats imaginaris i que utilitzen un llenguatge popular però correcte. Durant la dictadura també publicà la novel·la L'ambició d'Aleix, on ja es perceben la importància de la natura i la descripció realista sense defugir els conflictes socials existents.
Viatge de Nadal
D'eixe període destaca Viatge de Nadal, narració breu on es sintetitza el seu món narratiu, que combina gens forçadament un realisme pròxim al dels novel·listes russos amb el món meravellós de les rondalles.
El cicle de Cassana
A les acaballes de la dècada dels 70 comença la seua obra més ambiciosa amb Sense la terra promesa, primer lliurament de la trilogia El cicle de Cassana, una autèntica crònica de la societat rural valenciana de la primera meitat del segle XX. Amb aquesta novel·la, Enric Valor fa seus els mots de Josep Pla («la literatura és un esforç contra l'oblit»). Temps de batuda i Enllà de l'horitzó completaran aquest roman fleuve, a la manera de Balzac o Dickens, i que l'escriptor de Castalla converteix en una de les millors mostres de la nostra narrativa contemporània.