Poesia i Teatre Catalans de la Postguerra: Estellés, Espriu, Martí i Pol i la Renovació Teatral

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

El poeta sen mostra com un cronista de la realitat, que viu i pateix amb els altres. Així, les vivències del poble són les vivències del poeta. Hi trobem, doncs, els trets temàtics dels poetes de postguerra, però amb un estil propi de la **poesia realista**.

La poesia d'Estellés, doncs, aporta:

• L'exposició crua de la realitat quotidiana, on predominen els temes de la **fam**, la **mort**, **l'amor i el sexe**, la **misèria** i el **dol** de la postguerra.
• L'estil col·loquial.
• Les referències a la cultura popular.
• La ironia i la parodia, que li serveixen per a denunciar la realitat des de la distància.
• La narrativitat: Estellés explica històries que poden ser interpretades com a **llegendes urbanes**.

Característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

• Existencialisme: el poeta plora la mort dels éssers estimats i veu la pàtria com un gran cementiri per on passeja perdut.
• Realisme social: inicia el període realista. Tracta la **guerra entre germans** i la **demanda de pau**. El poeta-profeta s'implica en les aspiracions del poble i pren la paraula per moralitzar i demanar a Espanya **respecte** i **llibertat**.

Característiques de la seva poètica

• a) Símbols procedents del món antic.
• b) Símbols repetits i posats en relació amb un significat abstracte, normalment relacionat amb la **mort** i amb la **llengua**.
• c) Hi predomina el **pessimisme**.
• d) La recreació mitològica, per denunciar i moralitzar.

Característiques bàsiques de la poesia actual

Transició democràtica, que obre noves expectatives.

Apareix una nova generació de poetes que canviaran l'accent del **social** a l'**individual**, experimentant amb el llenguatge com a instrument d'indagació en la pròpia experiència i intimitat per tal de donar eixida al seu desassossec vital.

Els trets més destacables de la poesia a partir dels anys setanta

• El trencament amb el realisme.
• La manifestació del món cultural de l'escriptor a les seves obres a través de la **intertextualitat**.
• La recreació del món prohibit de la infantesa i de la joventut viscudes.
• La incorporació de la cultura moderna: el cinema, el còmic, la música pop, etc.
• El retorn a l'estètica simbolista i formalista amb un llenguatge molt elaborat.
• El retorn a l'existencialisme.

Miquel Martí i Pol

Ha aconseguit un ressò popular inèdit en la nostra societat des de **Jacint Verdaguer**, especialment entre els **joves lectors**.

Fets que han marcat la seva vida

• a) Al poble nadiu, on ha viscut sempre, l'ha fet popular al seu entorn.
• b) La condició obrera: va treballar a la fàbrica tèxtil des dels 14 fins als 43 anys, cosa que li va permetre connectar amb lectors conscienciats de la realitat obrera durant els anys seixanta i setanta.
• c) L'esclerosi múltiple, que el va deixar greument impedit.
• d) El compromís del poeta amb el país i amb la **justícia social**. Aquest compromís s'ha mantingut al llarg de la seva obra.
• e) Els seus poemes descriuen herois de la vida quotidiana: les faenes d'obrers, mestresses de casa, jubilats, persones reals del seu entorn, etc.
• f) El seu llenguatge directe, amb paraules senzilles, aconsegueix **metàfores originals**.

La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70

Durant la postguerra, el teatre en català fou **prohibit** i **bandejat** dels escenaris. En aquest període el teatre es va caracteritzar per la **reposició d'obres anteriors a la guerra**.

A mitjans dels anys cinquanta s'inicia una recuperació amb estrenes de **Salvador Espriu** i **Manuel de Pedrolo**. Es permet la **traducció d'obres estrangeres**, i el **neorealisme** i els **corrents existencialistes** fan evolucionar el nostre teatre dels anys seixanta cap al **realisme social**.

La fundació de l'**Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual** va revolucionar la nostra escena: va introduir les novetats teatrals europees i va connectar amb altres grups de teatre de tot el territori.

El teatre social

El teatre social presenta dues modalitats:

• El teatre document: posar en escena un fet històric indagant sobre les seves causes a través dels personatges. Alguns autors destacables són **Ximo Vidal** i **Manuel Molins**.
• La sàtira política, que comparteix la finalitat del teatre document, però en clau humorística.

Cal destacar també la tasca de grups teatrals com ara Pluja i Els Joglars.