Poesia, Teatre i Assaig Valencià i Català del Segle XX: Autors i Tendències

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. Utilitza un to popular, accessible a tots els públics, i fa constant referència a la situació social i nacional catalana. Als 14 anys va començar a treballar; el 1972 va abandonar a causa d'una esclerosi múltiple. A finals dels anys 50 es va afegir al nucli pioner com a cantautor.

Poesia i vida són dos elements essencials en la seua obra, que reflecteix totes les etapes del poeta: la reflexió, la malaltia, la seua superació, etc. La seua poesia és interior, personal i subjectiva, i ha evolucionat i oscil·lat segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana. Martí i Pol ha construït la seua experiència sobre la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat. El 1997 li van concedir el premi Nobel, i alguns dels seus llibres s'han traduït a molts idiomes.

L'escriptura teatral actual

A començaments dels anys 70 van aparéixer nombrosos grups de teatre independent. Es creaven muntatges de forma col·lectiva i ja no era l'escriptor qui elaborava només un text literari, sinó tot el grup. Hui en dia el text s'ha alliberat d'antigues convencions i s'han posat en qüestió procediments com el diàleg, les coordenades temporals i espacials, etc. En la dramatúrgia actual també hi ha autors que dirigeixen les seues pròpies obres.

Tendències en l'escriptura teatral

1. Dramatúrgia irònica: analitza la realitat a través de la ironia i l'humor.
2. Estratègies formals: el diàleg es fragmenta, es repeteix, etc.
3. Realitat social: altres autors se centren en la realitat i els problemes actuals.
4. Via comercial: es decanta per una comèdia fàcil i lleugera.
5. Teatre de la irritació: increpa el públic per a provocar-hi reaccions.

Manuel Molins és autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, en el melodrama o en la comèdia. Rodolf Sirera és autor d'abundants produccions dramàtiques.

Joan Fuster

Joan Fuster és l'assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. És autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista.

Va començar en 1955 una brillant carrera d'assagista de vasta amplitud temàtica, amb un estil incisiu i adjectius hàbils i preciosos. Les seues obres responen a un humanisme clàssic i ètic, tracten diversos aspectes de la cultura i de la vida quotidiana i plantegen temes que van de la història a la política. També va publicar treballs erudits sobre història i literatura, com Ausiàs March: antologia poètica. El 1962 publicà Nosaltres els valencians, llibre bàsic per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.

La força de la seua personalitat intel·lectual i l'extensió de la seua obra han superat l'àmbit literari estricte i s'han projectat sobre la vida cultural i civil valenciana i catalana.

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L'article d'opinió a les seues mans és un assaig en miniatura. Ha après de Fuster els recursos essencials del gènere. Els coneixements antropològics de l'autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals, allà on només veurien aspectes superficials. Compara allò que escriu amb allò que passa al nostre país.

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats, etc., ocupen una part considerable dels treballs de Mira. És un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seues virtuts, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l'experiència vital i per la lectura dels clàssics. L'humanisme, la democràcia i la raó sustenten la seua forma analítica i reflexiva d'examinar la vida.

Poesia actual

La poesia no realista presenta les següents característiques:

1. Nous paràmetres del codi textual: la pretensió del poeta introdueix el lector dins el text.
2. Pràctica rebel: connectant amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX (simbolisme, surrealisme), es considera com un discurs autònom.
3. Nous valors de la paraula poètica: aquesta deixa de ser utilitzada per a narrar i passa a suggerir, a ser imaginativa i ambigua.
4. Poesia com a eina d'investigació: es considera com a camí d'accés al món de les idees.
5. Nous arguments: des de punts de vista innovadors.

L'any 1973 la poesia valenciana s'allunya del realisme precedent; els nous referents foren Navarro i Salvador. Durant els anys 80 la poesia continua els mateixos paràmetres. Els poetes elaboren una visió de la realitat des del jo i conceben la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals.