Poesia valenciana i catalana de postguerra: del existencialisme al realisme i Miquel Martí i Pol
T6. Finals dels anys 70
Als primers anys de postguerra va ser possible construir una infraestructura cultural i editorial: van aparèixer les primeres editorials i també les primeres revistes literàries valencianes de postguerra.
També sorgeix entre els poetes l'existencialisme parisenc, moviment inconformista, filosòfic i literari que reflecteix l'angoixa de viure en un món absurd.
El grup poètic de postguerra
Alguns poetes valencians que ubiquem en el grup poètic de postguerra es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i van escriure poemes que responien a les característiques següents:
- a. Allunyament de la realitat.
- b. Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
- c. Punts de vista religiosos i humanistes.
- d. Punts de vista de l'hermetisme expressiu.
El poeta simbolista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica i distanciat de la realitat immediata. Pels joves poetes de començaments dels 60, en contraposició als postulats de la generació precedent, preferien l'estètica realista.
La poesia realista de la dècada dels 60
La poesia realista de la dècada dels anys 60 es relacionà amb els enunciats teòrics de l'anomenat "realisme històric" o amb les formulacions que sobre la funció social de la literatura havien aportat els pensadors de l'escola marxista. La poesia realista dels anys 60 va tenir les característiques següents:
- 1. Va deixar de sentir-se l'autor com un elegit i va passar a ser una persona corrent.
- 2. L'acte d'escriure comença a ser una experiència compartida amb els lectors.
- 3. La reflexió del poeta sorgia de l'experiència real.
- 4. El discurs poètic passa a ser concret.
- 5. L'heroi de la nova poesia passa a ser una persona corrent.
- 6. La poesia té l'objectiu d'enriquir la persona humana.
- 7. Qualsevol lector es converteix en destinatari de la poesia realista.
La Nova Cançó es va convertir en un fenomen de masses.
T10. Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni de les instàncies acadèmiques. La seva constant referència a la situació social i nacional catalana va fer que molts dels seus poemes fossin citats per polítics, i altres cantants hi van posar música.
Biografia
Miquel Martí i Pol va néixer en el si d'una família obrera. A causa de la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però va haver de plegar-ne. A finals dels cinquanta, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor.
Poesia i vida
Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seva obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta.
La seva poesia fon un temps anterior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. La suma d'aquestes dues veus configura en un tot la seva poesia, que ha evolucionat i ha oscil·lat segons les vicissituds de la seva biografia personal i dels canvis i transformacions de la societat catalana.
Valors humans
Miquel Martí i Pol, poeta compromès amb la vida, ha construït la seva experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat.
Reconeixement
El Parlament català va reclamar per a l'autor el premi Nobel. Alguns dels seus llibres s'han traduït a diversos idiomes.