Prosa didàctica, religiosa i moralitzant a la Corona d'Aragó: Llull, Eiximenis, Turmeda i Tirant lo Blanc

Gèneres i recursos de la prosa didàctica, religiosa i moralitzant

Gèneres i recursos de la prosa didàctica, religiosa i moralitzant: faula, exemple o conte que il·lustra una lliçó moral; sermó o exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals; poema didàctic o poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals. S'utilitzen interrogacions retòriques, la sentència, la lliçó moral i la gradació, anàfores, bimembracions, paral·lelisme, enumeracions i rimes.

Llengües de Llull

• Llatí: perquè era la llengua de la cultura, de les universitats i dels centres culturals més importants d'Europa.
• Àrab: perquè era la llengua dels infidels i el seu objectiu era la conversió dels infidels; per tant, ho havia de fer amb la seva llengua per poder arribar-hi.
• Català: dóna prioritat a la llengua pròpia perquè la seva obra arribi a tothom i no quedi relegada a la minoria culta coneixedora del llatí.
• Provençal: perquè era la llengua de la poesia trobadoresca que suposadament també va escriure.

Prosa lul·liana

La prosa catalana adquireix uns valors d'eficàcia expressiva, universalitat lèxica i flexibilitat estructural que no han estat superats en set segles de conreu literari. Aquesta passa des d'uns lògics balbuceigs primerencs a la perfecció i modernitat dels escrits de Llull, que eleva el grau de maduresa en:

• Usar sintaxi apta i flexible per a l'argumentació, que no defuig les oracions subordinades de tota mena, ni l'ús del subjuntiu en els temps verbals.
• Ampliar i crear lèxic apropiat per expressar conceptes abstractes amb la incorporació de cultismes presos del llatí, l'ús de la derivació per crear paraules noves i el recurs de forçar l'evolució de paraules llatines per convertir-les en patrimonials.

Obra de Llull

• Filosòfiques i científiques: L'arbre de la ciència.
• Místiques: Llibre d'Amic i Amat.
• Didàctiques: Llibre de l'ordre de cavalleria.
• Narratives: Fèlix o llibre de les meravelles.
• Poètiques: Lo Desconhort.

Eiximenis

Va escriure Lo Crestià, gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals, que alterna explicacions llargues i argumentacions amb exemples i faules. L'escriptor es centra en les ciutats i en els burgesos, classe social emergent i pròspera, amb consells pràctics i realistes. Té molta misogínia.

Literatura satírica

La ironia i l'humor inviten a considerar, des de diferents punts de vista, el sistema de valors de la societat medieval.

Anselm Turmeda

A La disputa de l'ase, l'autor discuteix amb un ase sobre la dignitat humana i la dels animals. Turmeda usa la sàtira per posar en dubte, amb dosis de comicitat, el comportament moral dels humans. Vol moralitzar des d'una actitud humorística, mostrant al lector què és el que no s'ha de fer, i utilitza la ironia.

Novel·la cavalleresca

Era una literatura amb credibilitat: la geografia coneguda, l'ambientació en una època coneguda i propera, i les qualitats humanes dels protagonistes.

Tirant lo Blanc

• La geografia i la connexió amb la realitat històrica; alguns personatges pertanyen a la història real.
• L'humor en les escenes d'amor i les accions bèl·liques versemblants.
• La descripció minuciosa i la variació lingüística: la diversitat de registres segons qui parla, amb qui parla i quan parla.

És una obra didàctica i moral que pretén reivindicar la cavalleria oferint el perfil d'un cavaller idealitzat, encara que passat per un filtre de mentalitat burgesa: la intel·ligència, l'audàcia i l'esforç possibiliten l'ascens social de l'heroi, i la novel·la finalitza amb l'ascens social d'un arribista.

Tipus de text

• Tipus de text: conversacional.
• Àmbit: acadèmic, periodístic, publicitari, administratiu, literari o interpersonal.
• Finalitat: orientar l'opinió i la conducta, informar-se.
• Canal: oral.
• Gèneres: enquestes, col·loquis, tertúlies.