Les quatre grans cròniques catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere III

Les quatre grans cròniques

Escrites entre el segle XIII i el XIV, les quatre grans cròniques tenen les següents finalitats:

1. Justificar determinats fets o actituds del rei.
2. Explicar al poble les accions polítiques del rei. Per això s'escriuen en llengua vulgar.
3. Deixar constància per escrit d'uns fets que, per la mentalitat medieval, tenen un valor didàctic.
4. Estar escrites amb un to heroic.

Jaume I

És la més llarga. Escrita en dues etapes pel mateix monarca, narra de manera autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei. Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular.

Bernat Desclot

Redactada per Bernat Escrivà, té com a protagonista Pere II el Gran. Narra el regnat del protagonista i tracta dos temes principals: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.

Ramon Muntaner

És la més emocionant. Abasta des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. El protagonista és el mateix Muntaner, i posa èmfasi en les empreses militars. L'estil es caracteritza per l'ús de procediments joglaresc i un llenguatge viu i col·loquial.

Pere III

Escrita com a justificació del seu regnat, narra la reincorporació del regne de Mallorca a la Corona i la guerra contra els nobles rebels de València i Aragó.

Context històric i lingüístic

• Segles V-VII: els visigots ocupen la província romana de la Tarraconense i les terres de la península Ibèrica fins a l'arribada dels àrabs.
• Segle VIII: ocupació musulmana de la península. S'hi imposa la llengua àrab. Les llengües romàniques es troben en plena gestació. A finals del segle, els francs ocupen part de Catalunya; hi ha contacte entre francs i catalans. El català i la resta de llengües romàniques es diferencien del llatí.
• Segle X: durant el mandat de Borrell II, els comtats catalans s'independitzen dels francs.
• Segle XII: els comtats catalans s'uneixen políticament a Aragó. La cultura occitana influirà decisivament en la catalana; els poetes catalans escriuen en occità els seus poemes trobadorescos. Apareixen els primers textos en prosa en català.
• Segle XIII: batalla de Muret. Jaume I ocupa l'illa de Mallorca i el País Valencià. Estructura territorial bilingüe, català llengua oficial i creació de la Cancelleria Reial. Destaquen Ramon Llull, Jaume I i Bernat Desclot.
• Segle XIV: expansió mediterrània i català com a llengua dominant. Prosa moralista i religiosa, amb Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer. Humanisme amb Bernat Metge i Antoni Canals.
• Segle XV: Catalunya entra en una gran crisi econòmica. València passa a convertir-se en l'eix de la Corona catalanoaragonesa amb Ferran II el Catòlic. Millor literatura amb Jaume Roig i Ausiàs March.
• Segles XVI (Renaixement) i XVII (Barroc): València va perdent iniciativa. Revolta de les Germanies. Concili de Trento. Pau dels Pirineus. La impremta difon el castellà. Inquisició. Destaquen Francesc Fontanella i Pere Serafí.
• Segle XVIII (Il·lustració i Neoclassicisme): Guerra de Successió. Es persegueixen les llengües diferents de la castellana. Destaquen Joan Ramis i Lluís Galiana.

Vicent Ferrer (1350 València – 1419 Vannes)

Polític i home de confiança de reis, nobles i prelats, i predicador. Els seus sermons demostren que posseïa una prosa oratòria de la baixa Edat Mitjana. En vida era un personatge mitificat i prestigiós, que arrossegava multituds interessades en les seves prèdiques. Va viatjar com a missioner per Flandes, França, Suïssa, Itàlia, Occitània, el País Basc, Galícia, Castella i Bretanya, on va morir.

Usava el català en els sermons, que els fidels escoltaven i comprenien perfectament. Gran sermonador i magnífic actor, educat en l'orde dels dominicans en les arts de la persuasió. Amb la seva persuasió i en un clima de crisi social i econòmica, el públic crèdul va creure els missatges de la fi del món i la vinguda de l'Anticrist.

Ens han arribat 300 sermons copiats pels escrivans, que l'acompanyaven en els viatges prenent descripcions detallades, diàlegs en estil directe, al·legories, exemples i recursos teatrals. Autor de nombrosos sermons, tenia la voluntat de reformar els costums.

Anselm Turmeda (Mallorca 1352/55 – Tunis 1423)

Ingressà en l'orde de Sant Francesc i estudià a Lleida i Bolonya. El 1385 va marxar a Tunis, on va canviar de nom i es va fer musulmà. Home singular, respectat tant per musulmans com per cristians. Viu una crisi que altera la vida europea de l'Edat Mitjana.

Tres obres en català:

1. El llibre de bons amonestaments (1398): conjunt de versos rimats de bons consells d'acord amb la moral cristiana.
2. Les cobles de la divisió del regne de Mallorca: per la qual ha de tornar a Mallorca després de la conversió a l'islam i fer manifestació de fe cristiana.
3. Disputa de l'ase contra frare Anselm (1418): l'autor discuteix amb un ase sobre la superioritat de l'home sobre l'animal.

Obra en àrab: Tuhfa (1420), composta de tres parts: les dues primeres autobiogràfiques, i la tercera refuta el cristianisme. Va ser enterrat a Tunis com un sant musulmà.

Francesc Eiximenis (Girona 1327 – Perpinyà 1409)

Ingressà en l'orde franciscà. Va estudiar a les escoles del seu orde i va completar la seva formació intel·lectual a Oxford. El 1374 obtingué el títol de mestre en teologia per la Universitat de Tolosa. Tornà a Catalunya per dedicar-se a l'ensenyament.

Entre 1384 i 1408 va viure a València, on va tenir una intensa activitat com a predicador i conseller de l'ajuntament, i on va escriure la major part de les seves obres. Com a recompensa de fidelitat, el 1408 el papa Benet XIII li va encomanar el bisbat d'Elna (al Rosselló) i el títol honorífic de patriarca de Jerusalem. Es traslladà a Elna immediatament, però va morir poc després.

Els seus llibres tenen com a objectiu l'educació dels burgesos de les ciutats i ofereixen hàbils síntesis del pensament de la seva època, presentades de manera simple i graciosa, és a dir, prosa clara, precisa i amena. Estructura essencialment escolàstica: exposa el seu pensament amb el màxim de detalls, argumentacions i exemples, i l'amenitza amb novel·les, faules i contes. Autor d'una enciclopèdia del cristianisme, Lo Crestià, que havia de comprendre tretze llibres.

La prosa religiosa i moralitzant

• El Cisma d'Occident (1378-1417) marca la fi de l'Edat Mitjana. Crisi espiritual: hi va haver l'existència de dos o tres papes simultanis (Roma, Avinyó i Pisa). Divisió entre nacions, ordres religiosos i fidels.
• Compromís de Casp (1412): mort de Martí l'Humà sense successió. El successor seria Ferran d'Antequera, primer rei de la Corona d'Aragó que pertanyia a una dinastia estrangera: els Trastàmara.

Ramon Llull

Vida cortesana

• 1229: ocupació i conquesta de Mallorca pel rei Jaume I.
• 1232: Ramon Llull neix a la ciutat de Mallorca, fill d'una família benestant barcelonina. Formaven part de l'elit del moment; els pares eren Ramon Amat i Isabel d'Erill.
• 1257: té 25 anys i es casa amb Blanca Picany. Té dos fills i comença la seva etapa cortesana. Rep un càrrec palatí: senescal (majordom) de l'infant Jaume (futur Jaume II). Conrea la poesia trobadoresca, cosa que sabem a través de la Vida coetània.
• Entre els 25 i els 32 anys manté nombrosos amors il·lícits.

Etapa de formació

• 1263: conversió de Llull a la vida religiosa. Ven totes les seves possessions i trenca els vincles familiars (les cinc aparicions de Crist crucificat). Apareix la llegenda de Santa Eulàlia. No és una obra amb propòsit exclusivament especulatiu, sinó un instrument al servei de Déu per fer-lo conèixer i estimar.

Objectius: l'amor a Déu, encendre aquest amor en els homes i la conversió dels infidels, ja que no poden estimar Déu perquè el desconeixen. Es proposa tres objectius:

1. Tasca missionera (convertir els infidels).
2. Escriure llibres per lluitar contra els errors dels infidels.
3. Sol·licitar al papa i als reis cristians la creació d'escoles per formar missioners.

• 1275: la seva dona demana judicialment protecció per a ella i els seus fills, ja que ell descuidava l'administració perquè s'havia dedicat a la vida contemplativa.
• Aprèn àrab amb un esclau culte i estudia llatí. Fa vida contemplativa al puig de Randa, on comença a concebre el seu Art.
• 1276: l'infant Jaume li proporciona els mitjans necessaris per fundar una escola monacal per formar missioners. Es funda el monestir de Miramar, on s'estudia àrab i l'Art lul·liana, amb l'aprovació i confirmació del papa.
• Es dedica a la vida contemplativa i escriu el Llibre d'Amic e Amat i el Llibre de l'orde de cavalleria.
• 1283: Llibre d'Evast e de Blanquerna, son fill.
• 1288: primer viatge a París (centre intel·lectual d'Europa) per defensar el seu Art a la universitat. Fracassa estrepitosament davant l'aristotelisme i l'escolàstica. Escriu Félix o llibre de les meravelles.
• 1293: primer viatge al nord d'Àfrica per predicar als infidels.
• 1294-1306: el 1294 és a Nàpols i després torna a Tunis. El 1299 és a Mallorca i Barcelona, on predica i disputa amb moros i jueus. Fa diversos viatges per tot Europa i escriu més llibres: Arbre de ciència i Arbre de filosofia d'amor. El 1299 cau malalt i és víctima d'un atemptat, del qual es salva i es recupera.
• 1306: segon viatge al nord d'Àfrica, on és empresonat sis mesos, condemnat a mort i, finalment, expulsat del país.
• 1309: el seu Art és acceptat en cercles universitaris a la facultat d'arts liberals, però no tant a la de Teologia. Dicta la Vida coetània.
• 1316: té 84 anys. Arriba moribund a Mallorca, o potser mor al vaixell de tornada. La llegenda diu que els musulmans el lapidaren a Bugia (poc creïble). Les seves despulles són dipositades a Sant Francesc.

L'Art lul·liana

Llull va inventar l'Art per inspiració divina: és un sistema lògic universal mitjançant el qual es demostren les veritats de la fe, que són les raons necessàries o convincents.

Llibre de les bèsties

Narració amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats pels animals. És la setena part del Llibre de meravelles o Félix. El protagonista, Félix, recorre el món i observa la vida que duen els ermitans i els filòsofs.