Les Quatre Grans Cròniques de la Corona d'Aragó: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós

Les Quatre Grans Cròniques

Les Quatre Grans Cròniques són narracions en prosa, de finals del segle XIII i finals del segle XIV, que expliquen els fets que es van produir a la Corona d'Aragó en el seu període de màxima plenitud i d'expansió per la Mediterrània.

Característiques

• Valor literari, lingüístic i històric.
• Caràcter didàctic.
• Estil àgil i molt literari.
• Els fets són majoritàriament contemporanis a l'autor, que els ha presenciat o n'ha tingut notícia per fonts directes.
• Figura central: el rei de la dinastia regnant.
• Justificació de la política que els reis posen en pràctica.
• Expliquen les estratègies geopolítiques i militars de l'època.
• Èmfasi en els detalls de les coses quotidianes.

Objectius principals

• Servir d'exemple als futurs reis.
• Justificar accions polítiques reials.
• Fomentar l'esperit nacional.
• Satisfer la vanitat de la casa regnant.

Quines són les Quatre Grans Cròniques

1. El Llibre dels fets o Crònica del rei en Jaume I (1208-1276)

• Redactada en primera persona; l'ús del plural majestàtic és constant.
• És autobiogràfica: el rei parla dels seus avantpassats i explica el seu llarg regnat, en què destaquen les conquestes de Mallorca, Eivissa i el Regne de València.
• Esperit militar i heroic: Jaume I s'hi presenta com un autèntic heroi de gesta; dirigeix, anima els guerrers, renya els covards i ajuda els ferits.
• Descripció detallada d'estratègies i de batalles.
• Llenguatge popular i improvisat, amb refranys i expressions col·loquials.
• Sentiment religiós i providencialisme: constants referències de devoció religiosa i la voluntat divina és favorable a les accions de Jaume I.

2. La Crònica del rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot (1283-1288)

• Obra impersonal (l'autor no n'és protagonista), però no imparcial.
• Relata principalment la campanya de Sicília del rei Pere II el Gran i la lluita contra els francesos.
• Inclou cançons de gesta prosificades i llegendes; la Crònica no és tan entretinguda com les altres.
• El principal mèrit de Desclot és haver utilitzat fonts ben diverses sense que això resti coherència al relat.

3. La Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)

• Adreça la seua crònica als futurs reis catalans com a model de conducta.
• Hi explica l'època expansionista catalana per la Mediterrània durant el regnat de Jaume I a Alfons el Benigne, amb els quals va tenir contacte.
• Conta la conquesta d'Alfons II el Franc de Menorca i se centra en el regnat de Jaume II, durant el qual s'inicia la conquesta de Roger de Flor i els almogàvers dels ducats d'Atenes i Neopàtria (a Grècia).
• Llibre de memòries en què l'autor, que n'és també protagonista, ens parla d'una vida plena d'aventures.
• L'autor mostra patriotisme i és entusiasta dels reis de la Corona d'Aragó.
• Llenguatge senzill i expressions populars.
• Insistència en la veracitat de tot el que explica i descripció detallada i crua de les batalles.

4. La Crònica de Pere el Cerimoniós (1349-1385)

• Llibre de memòries dictades i supervisades pel rei, però realitzades per col·laboradors seus.
• A diferència de les altres, no utilitza cançons de gesta prosificades ni recrea l'heroisme cavalleresc, ja que va ser un rei més polític que guerrer.
• També hi fa servir el nós majestàtic.
• Narra el seu conflicte amb Castella i les lluites contra la noblesa aragonesa i valenciana.
• Pretén justificar la seua política.
• Estil més elaborat que la resta de cròniques, amb llenguatge elegant.