Les quatre grans cròniques: Història i literatura medieval catalana

Les quatre grans cròniques de la literatura catalana medieval

Les quatre grans cròniques constitueixen el cim de la historiografia medieval en llengua catalana i una de les fites més rellevants de la literatura narrativa europea d'aquesta època.

1. El Llibre dels fets de Jaume I

És el primer text historiogràfic escrit en català i és, a més a més, l'única autobiografia d'un rei que s'ha conservat de l'edat mitjana. El seu llibre se centra en ell mateix i en el seu regnat, perquè tenia plena consciència d'haver-hi introduït novetats radicals.

Havia heretat un estat que políticament i econòmicament estava en una situació de profunda degradació després de la mort del seu pare (Pere el Catòlic). En la crònica narra:

• Les dificultats dels inicis del seu regnat.
• Com va créixer envoltat de parents i consellers poc fiables i de nobles rebels.
• La seua solitud i la lluita constant contra les dificultats de tota mena fins que va aconseguir imposar la seua autoritat.

Així mateix, va renunciar als seus drets en territoris occitans i va dirigir l'expansió territorial amb la conquesta de Mallorca i de València.

2. La Crònica de Bernat Desclot

La crònica de Desclot està destinada bàsicament a narrar les gestes de Pere el Gran, fill i successor de Jaume I. L'obra està vertebrada sobretot pel relat de la intervenció militar a Sicília i de la defensa davant la invasió de Catalunya per part dels francesos. La crònica es tanca amb la mort del rei de manera desolada l'any 1285.

3. La Crònica de Ramon Muntaner

Aquesta crònica comprèn des dels temps de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne (Alfons III / IV), és a dir, els cinc regnats contemporanis de l'autor. Hi ha una relació estreta entre els fets històrics i les vivències que l'autor va experimentar personalment.

La certesa del relat la certifica el fet que ell «era allí» en el moment precís en què es van produir els fets; recorda haver eixit victoriós de 32 batalles «entre de mar e de terra en què só estat». Muntaner va tindre una vida plena d'aventures i la seua crònica hui es llig, de fet, amb l'agilitat i l'emoció d'una novel·la. A través d'ella, va voler deixar constància fidedigna dels seus mèrits servint els monarques de la Corona d'Aragó.

4. La Crònica de Pere el Cerimoniós

Redactada en una època d'esplendor per a les lletres catalanes, la crònica de Pere el Cerimoniós pren clarament com a model la de Jaume I. El monarca la va dictar en part directament i en va controlar meticulosament la redacció definitiva, encomanada a un equip professional d'escrivans. A diferència dels textos anteriors, reflecteix de manera pragmàtica la situació política i els mecanismes d'estat, allunyant-se del to èpic i de l'heroisme militar espontani.