Quim Monzó i la poesia de postguerra fins als anys 70: característiques i moviments

Quim Monzó

La narrativa de Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana i el modernisme de la societat. Transforma la realitat quotidiana amb la imaginació i aconsegueix apropar-se a les inquietuds del lector, que són també aquelles dels personatges i de l'autor. Posa de manifest les contradiccions de la societat d'aquell temps:

• Incomunicació social i solitud de les persones individuals dins d'un món massificat. Això es mostra mitjançant la deformació, la caricatura i l'absurd.
• Les situacions absurdes expressen les frustracions i desitjos inconfessables dels personatges, que hi són pocs, però ben definits. La seua relació és tensa o indiferent, amb tendència a la rutina, que es trenca amb una situació sorprenent que condueix a un infern.
• Es centra en la descripció de la personalitat dels personatges: frustració, desencant davant la rutina, fantasies i desitjos. Buidor i absència de sentit, superficialitat, insatisfacció, desmotivació i impossibilitat de trobar al·licients.
• Formalment utilitza l'humor amarg, la ironia, el sarcasme, frases curtes, col·loquialismes i vulgaritat.

Poesia de postguerra fins a finals dels anys 70

Al principi es va fer una poesia hermètica, amb preocupacions metafísiques i religioses que reflecteixen el descontent amb la situació política i social.

• Influències de l'existencialisme francès i de l'humanisme cristià.

• Poesia simbolista

  Destaca el poder suggeridor de la paraula, amb abundants metàfores, símbols i rigor formal. Els temes són l'angoixa vital, la llunyania i el desarrelament dels autors en l'exili.

• Poesia avantguardista

  Experimenta amb el llenguatge incloent recursos visuals i utilitza formes més clàssiques amb contrastos entre llenguatge culte i col·loquialismes. Els temes són les preocupacions existencials, la solitud, el desemparament, la denúncia social, l'antifranquisme i les reivindicacions nacionalistes.

• Realisme social

  Descripció de la realitat de forma cruel per a denunciar les injustícies de la dictadura i reclamar llibertat. Actitud profètica del poeta que es dirigeix a la totalitat de la població amb llenguatge senzill i amb fons religiós.

• Nova cançó

  Grup de cantants de gran qualitat musical i literària, perseguits per la dictadura, que difongueren idees polítiques i promocionaren la poesia clàssica.

• Anys setanta

  Poetes joves que experimentaven amb el llenguatge i fugien del realisme, amb una poesia introspectiva i hermètica.