Ramon Llull, Crònica de Jaume I i literatura catalana medieval: historiografia, humanisme i poesia trobadoresca

Ramon Llull i la prosa catalana

Ramon Llull: gran escriptor de la literatura catalana, va superar la diglòssia llatí/català, tractava temes reservats en el segle XIII i va fixar el català literari. Va tenir una vida noble normal fins als 25 anys; en els 30 se li va aparèixer Jesús Crucificat, i va deixar la família, els béns materials i l'ambient cortesà per proposar-se objectius proselitistes (convertir infidels, difondre la fe cristiana). La seva obra era de caràcter didàctic. Va utilitzar la subordinació per superar l'estat primitiu del català i assolir la maduresa com a llengua.

Obres

• Llibre d'Evast e Aloma e de Blanquerna, son fill: ofereix una ordenació jeràrquica.
• Fèlix o Llibre de meravelles: pretén arribar a Déu per mitjà del coneixement del món.

Historiografia

En l'Edat Mitjana, els pobles volien deixar constància dels seus fets (historiografia):

1. Poesia èpica popular

Llengua vulgar, divulgada oralment pels joglars. Narra gestes d'herois que havien esdevingut mites populars: cançó de gesta (Cantar de Mio Cid).

2. Cròniques eruditudes

Escrites en llatí, de difusió restringida a persones que sabien llegir, narren fets molt remots.

Les quatre grans cròniques

Les cròniques històriques provenen de cròniques populars destinades a la recitació en públic. Tenen en comú: 1) tracten fets contemporanis; 2) el contingut recull moments de màxima esplendor de la nostra història; 3) la llengua presenta una gran uniformitat formal.

• Crònica de Jaume I: segle XIII, conquestes de València i Mallorca. És de to autobiogràfic, atorga un realisme notable, amb la participació del rei Jaume I el Conqueridor. Narració en primera persona del plural, estil viu i ràpid, molt espontani.
• Crònica de Bernat Desclot: batalla de Fraga. Rigor històric notable; s'inspira en documents oficials per narrar el regnat de Pere II el Gran. Estil més culte i acurat.
• Crònica de Ramon Muntaner: segle XIV. Té un gran valor documental, èmfasi en la monarquia i la llengua catalana, i mostra un gran patriotisme. Gran qualitat literària, escrita per a ser escoltada.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: segle XIV. Crònica autobiogràfica del regnat de Pere III; es basa en documents de la cancelleria i en records i sentiments propis. Prosa correcta i acurada.

Literatura religiosa i moralitzant (segles XIV i XV)

• Francesc Eiximenis: Lo Crestià. Pretenia una societat més justa.
• Sant Vicent Ferrer: Sermons.
• Isabel de Villena: Vita Christi.
• Anselm Turmeda: es va convertir a l'Islam. Disputa de l'ase.

Humanisme

Canvi de la mentalitat medieval que es produeix a finals del segle XIV. L'home esdevé el centre de totes les coses i té consciència de llibertat. La raó és l'única font de coneixement i fomenta la formació en la cultura grecollatina. Fusiona elements reals amb fantàstics.

Bernat Metge (millor representant de l'humanisme català del segle XIV): actitud crítica i escèptica. La seva obra Lo Somni és un diàleg entre l'autor i el rei Joan I, en el qual es debaten temes com la immortalitat de l'ànima.

Novel·la cavalleresca i llibres de cavalleria

Novel·la cavalleresca (segle XV): Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. El protagonista és un cavaller; els llocs esmentats són reals; els herois reals amb elements èpics i llegendaris; és un públic popular, sense cultura.

Llibres de cavalleria (segle XV): presència d'elements inversemblants (dracs, gegants, màgia...), que reflecteixen la decadència de la cavalleria. Aquesta perd protagonisme en un context social dominat per l'esperit comercial i més pacífic de la burgesia. Personatges rodons (que evolucionen); succeeix en llocs coneguts i localitzables; les accions evolucionen amb lògica.

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca (segle XII) va constituir l'origen de la poesia catalana culta. El provençal va ser la llengua en la qual es va conrear el català. Causes per les quals el provençal va ser adoptat en els territoris: 1) gran èxit i prestigi; 2) proximitat geogràfica; 3) similitud lingüística. La poesia catalana s'inicia amb la producció dels trobadors catalans, que escrivien en provençal.

Una poesia feudal

Era culta i de temàtica profana (parlava de l'amor, de la guerra, de les alegries).

Amor cortès

Designa la ideologia amorosa: el trobador trasllada al terreny de l'amor les relacions entre l'amant (home) i la dama (midons). Gelós (marit); lausengier: xivato del marit.

Trobador

Componia poemes en llengua occitana acompanyats d'una melodia, cantats davant el públic cortesà.

Joglars: s'encarregaven de difondre les composicions durant les seves actuacions.

L'art de trobar podia fer-se:

• Trobar leu: senzill, fàcil d'entendre.
• Trobar clus: expressió tancada, complicada d'entendre.
• Trobar ric: expressions refinades, ornamentals.

Poesia amorosa: subgèneres de la poesia trobadoresca

Poesia per excel·lència:

• 1) Cançó: subgènere poètic que lloa una dama seguint les pautes de l'amor cortès.
• 2) Pastorel·la: diàleg entre un cavaller i una pastora a qui intenta enamorar.
• 3) Alba: comiat entre amants (cant trist) que canta l'arribada del dia després que els enamorats hagin passat la nit junts.

Poesia bèl·lica o d'atac personal

Representada pel sirventès (poesia d'atac contra algun personatge), que engloba la guerra, la ira i l'atac personal.

Tipus de sirventesos:

• 1) Moralitzadors: critiquen mals costums i donen consells.
• 2) Personalitzants: adreçats a una persona.
• 3) Literaris: reflexions sobre aspectes poètics.
• 4) Sociopolítics: defenses o atacs a l'actitud d'un país o d'un senyor.

Altres temes:

• 1) Plany: el trobador lamenta la mort d'algun personatge.
• 2) Tençó: debat o discussió entre dos trobadors que defensen opinions diferents sobre qüestions amoroses, literàries, morals o polítiques.

Trobadors catalans (poesia trobadoresca)

• Guillem de Berguedà: segle XII. 28 poesies.
• Ramon Vidal de Besalú: segona meitat del segle XII. El castia gelós.
• Cerverí de Girona: segle XIII. Intenció moralitzadora. Lo vers del saig e del joglar.

Jocs Florals

Convocats per Joan I el 1393 a Barcelona, en la festa de la Gaia Ciència. Són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua.

Jordi de Sant Jordi

Tema trobadoresc: la mort per amor; la imatge de l'estimada quedarà fixada en la retina de l'amant. Forma: ús de versos estramps. Llengua: provençal. La nostàlgia és la seva característica principal.

Lírica del segle XV

Segle d'or de la literatura catalana. Ausiàs March: va ser nomenat falconer major, es va casar amb Isabel Martorell i, en quedar-se viudo, amb Joana Escorna; va ser pare de cinc fills.

La seva poesia suposa un trencament amb la influència de la lírica trobadoresca. Tres grans temes: amor i relació amb la dona, moralitat, espiritualitat i la mort. Imatge humana i real, amb un estil farcit d'imatges i l'ús del català com a llengua literària.