Ramon Llull i la Poesia dels Trobadors: Literatura Medieval Catalana

Ramon Llull

Característiques de la seua obra

• Obra immensa de temàtica diversa.
• Difusió de la reforma de la cristiandat i conversió dels infidels.
• Primer autor que escriu obres cultes en llengua romanç (filosofia i ciència en romanç, no exclusivament en llatí).
• Model de llengua: creació de paraules noves (neologismes), amb una prosa senzilla, corrent i moderna.
• Ús freqüent d'exemples (exempla) per fer comprensibles els conceptes abstractes.

Classificació de les seues obres

• Obres filosòfiques: Art abreujada d'atrobar veritat, Llibre del gentil e dels tres savis, Ars generalis ultima, Rethorica nova.
• Obres científiques: Tractat d'astronomia, Liber de geometria nova, Arbre de ciència.
• Obres pedagògiques i narratives: Llibre de l'orde de cavalleria, Blanquerna, Fèlix o Llibre de les meravelles (aquesta novel·la inclou el Llibre de les bèsties) i Doctrina pueril. Són la difusió del seu programa de reforma de la cristiandat en forma de tractats o relats ficticis.
• Prosa poètica: Llibre d'Amic e Amat, Arbre de filosofia d'amor. Les metàfores de l'amor cortès s'utilitzen com a símbols de contemplació divina.
• Obres rimades: Desconhort, Cant de Ramon, Lo concili.

Motivació de Ramon Llull

• Motivació religiosa: Aproximar la gent a la fe i aconseguir la conversió per la raó.
• Voluntat divulgativa: Aportar mitjans perquè tothom tinga més coneixements.
• Llull va escriure sobre tots aquests temes en català, esdevenint el primer escriptor europeu que empra la seua llengua materna per a tractar temes de filosofia i ciència, tradicionalment reservats al llatí.

La Poesia dels Trobadors

Trobadors i joglars

Es considera la poesia trobadoresca com el principi de la lírica moderna:

• Els trobadors pertanyien a l'ambient de les corts feudals i creaven gràcies al mecenatge dels senyors.
• A les corts trobaven el seu públic; la difusió i interpretació era sempre oral i musical, habitualment a càrrec dels joglars.
• L'occità (o provençal) va ser la llengua artística i poètica de referència durant més de dos segles.
• Les vides i les razos eren narracions breus sobre la biografia dels trobadors que els compiladors afegien als cançoners.

El clima literari de la València del segle XV

La poesia trobadoresca va ser el model lingüístic i temàtic de la lírica amorosa culta fins a l'aparició de l'obra d'Ausiàs March. L'any 1323 un grup de poetes va fundar a Tolosa el Consistori de la Gaia Ciència. Durant els segles XIV i XV els poetes es movien al voltant de les corts reials i, tot i que van continuar usant formes d'arrel provençal, els nostres autors anaren completant el procés de catalanització de la lírica.

L'amor cortès

El concepte fonamental de la poesia dels trobadors és l'amor cortès (fin'amor), que trasllada l'esquema del vassallatge feudal a la relació amorosa: expressa els matisos entre el trobador (vassall) i la dama (senyora noble casada), sovint ocultada sota un pseudònim poètic o senhal.

Estils trobadorescos

• Trobar lleu: Estil planer, de tema lleuger, expressió directa, clara i emotiva.
• Trobar clus: Estil hermètic, basat en la riquesa i la profunditat intel·lectual dels conceptes.
• Trobar ric: Caracteritzat pel gran domini formal, la complexitat mètrica i l'originalitat de les imatges.

Principals gèneres

• Cançó: Gènere amorós per excel·lència.
• Sirventès: Poesia de caràcter moral, satíric, polític o bèl·lic.
• Plany: Composició fúnebre destinada a lloar un personatge noble difunt.
• Pastorel·la: Diàleg amorós i enginyós entre un cavaller i una pastora.
• Alba: Poema que narra la separació dolorosa dels amants en arribar l'alba per evitar ser descoberts.
• Altres gèneres: El debat poètic (tençó, partiment), la dansa i la balada.

Els poetes dels segles XIV i XV

• Jaume March i Pere March: Oncle i pare d'Ausiàs March, respectivament:
  • Jaume March: S'inclina cap a la vida cortesana i conrea temes amorosos d'influència francesa.
  • Pere March: Escriu sirventesos i poemes morals on critica els costums cortesans.
  • Ambdós segueixen la mètrica trobadoresca amb una llengua literària arrelada en el provençal artístic.
• Gilabert de Próixita i Andreu Febrer: Autors de transició que mantenen l'herència provençal amb gran refinament estilístic.
• Jordi de Sant Jordi: Cavaller, poeta i músic valencià que va gaudir de gran prestigi a la cort d'Alfons el Magnànim. És el poeta més original dels que van precedir Ausiàs March:
  • La seua lírica s'allunya de la despersonalització anterior i destaca per la puresa, l'elegància i la musicalitat.
  • Poesia essencialment amorosa, que reflecteix els sofriments de l'enamorat sotmès a la força irresistible de l'amor i el dolor que aquest provoca.