Renaixença catalana: característiques, literatura popular i Jacint Verdaguer

Otras lenguas extranjeras3,66 KB

Característiques de la Renaixença

  1. Curiositat pel coneixement de totes les branques del saber. L'home universal, Leonardo da Vinci.
  2. Valoració de l'home i la natura i de les arts plàstiques.

S'introdueixen les teories naturalistes i realistes que afecten sobretot al teatre i la narrativa, com també a la prosa.

Característiques de la literatura popular

La literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta. Per això és molt difícil de datar. És de transmissió oral i solen introduir-hi canvis per anar adaptant-la a les diferents èpoques.

  • És tradicional i conservadora i es manté al marge dels moviments cults.
  • Es transmet oralment de generació en generació i, per tant, s'adreça a un auditori.
  • No té autor conegut, sinó que al llarg del temps es va modificant, sovint per la intervenció dels intèrprets, homes i dones que reciten, canten, narren o representen aquest tipus de literatura.
  • És clarament inestable i presenta força variants.
  • És internacional, ja que hi ha rondalles, acudits, proverbis i endevinalles que solen passar d'un país a un altre i d'una llengua a una altra.

La Pàtria

La oda a la Pàtria (1833)

Objectius (1890-1890)

***La diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera: una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en textos formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat.

  • Donar prestigi al català.
  • Afavorir l'ús del català.
  • Descobrir i divulgar el passat medieval.
  • Recobrar la tradició oral.
  • Crear literatura en català.
  • Premis en català.
  • Potenciar i crear institucions catalanes.
  • Unificar l'ortografia (crear un model literari català).
  • Recuperar la consciència de la unitat de la llengua (Països Catalans, Europa).
  • Aconseguir un reconeixement internacional (catalanisme polític).

(Mirar exercici fet a classe)

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX. Des d'una posició catòlica i conservadora, va contribuir a la Renaixença catalana amb una obra que comprèn poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual va tenir una enorme repercussió popular, incomparable a l'època. Internat al seminari de Vic, on va cursar la carrera eclesiàstica, es va familiaritzar amb la retòrica i els clàssics, iniciant-se en l'escriptura poètica.

Obra

Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica L'Atlàntida i Canigó, així com els poemaris Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa va publicar Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un conjunt de Rondalles i el recull d'articles publicats en premsa En defensa pròpia. Va ser proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880.

La producció verdagueriana, musicada per diversos compositors (Nicolau, Morera, Millet, Falla, etc.) i àmpliament imitada, editada i estudiada, ha estat traduïda a bona part de les llengües cultes.

Descargar

PDF Word HTML