Renaixença, Modernisme i Noucentisme: Història de la Literatura Catalana

Renaixença

Els historiadors i erudits del segle XVIII havien despertat un interès pel passat català lingüístic i literari. La Renaixença fou un moviment lent i progressiu de recuperació de la cultura catalana. Es consolidà a mitjans del segle XIX amb la difusió a través de la premsa i els Jocs Florals a partir del 1859. Pretenia recuperar la poesia culta en català. Es va difondre a partir de 1871 amb la revista La Renaixensa, però tradicionalment s'inicia l'any 1833 amb la publicació del poema La patria.

Objectius

1. Donar prestigi social a la llengua i a la literatura catalanes.
2. Descobrir i divulgar la història medieval.
3. Recollir tota la tradició oral.
4. Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
5. Utilitzar la premsa i les editorials per difondre el moviment.
6. Potenciar les institucions existents i crear-ne de noves.
7. Unificar l'ortografia i la gramàtica.
8. Crear un model de llengua literària.
9. Recuperar la consciència d'unitat lingüística.
10. Aconseguir el reconeixement internacional del català com a llengua romànica diferenciada de l'occità.

Modernisme

El Modernisme es desenvolupà a finals del segle XIX i principis del segle XX. Volia trencar amb el passat i crear una cultura catalana equiparable a la de tota Europa. Abastà tots els camps artístics. El terme modernista fou utilitzat a la revista L'Avenç el 1884.

A partir de 1891, Pompeu Fabra s'incorpora al grup i s'inicia una campanya de reforma que pretenia convertir el català en una llengua moderna.

Veus influents

Entre els anys 1891 i 1892, Alexandre Cortada i Raimon Casellas són els representants del corrent regeneracionista del Modernisme català.

Amb la desaparició de L'Avenç el 1893, prengueren relleu els esteticistes, una literatura basada en el culte a l'art i a la bellesa.

Etapes

• Primera etapa (1892-1900): tingueren lloc les festes modernistes a Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.
• 1900-1911: consolidació del Modernisme i aparició del ruralisme en la novel·la. El 1911 mor Joan Maragall, fet que marca la fi del Modernisme.

Poesia modernista

Es distancià de la poesia dels Jocs Florals i optà per una poesia basada en la sinceritat de l'experiència viscuda i la senzillesa expressiva.

Joan Maragall (1860-1911) criticà sovint la seva classe social (la burgesia) i opinà sobre tot allò que afectava la societat del seu temps.

Teatre modernista

Incorporà espectacles alternatius (ombres xineses, titelles...). Tipus d'obra:

• Esteticista: preocupat per la creació d'ambients suggeridors, atemporals i poètics.
• Regeneracionista: teatre d'idees que pretén servir de revulsiu a la societat.

Santiago Rusiñol (1861-1931): el seu teatre recull l'evolució del teatre de l'època, tant regeneracionista com esteticista.

Noucentisme

El Noucentisme té com a ideòleg Eugeni d'Ors (1881-1954), que a partir de 1906 comença a publicar una mena d'articles breus sota l'epígraf del Glossari, signats amb el pseudònim Xènius. El pensament noucentista pretenia modernitzar la cultura i la societat i adequar-les al nou segle. Es basava en:

• Exaltació del present: el Noucentisme juga amb l'homofonia de nou oposat a vell.
• Arbitrarietat: el domini de l'home sobre una natura que cal ordenar.
• Classicisme i valors d'ordre: mesura, equilibri, norma, obra ben feta, autoritat i intel·ligència.

Arran de 1911, es començà a valorar un tipus de literatura classicitzant, preocupada per la forma i l'artifici, amb una expressió precisa i objectiva matisada per la ironia. La temàtica era exemplar i portadora d'una lliçó moral. Triomfaren la poesia, el conte i l'assaig (vinculat a la premsa escrita).

Es considera que el Noucentisme es desmantellà cap als anys vint, sobretot perquè la dictadura de Primo de Rivera significà la liquidació de l'autogovern, des del qual els noucentistes podien incidir en la societat.

Poesia noucentista

S'intentà que fos mesurada, objectiva i artificiosa. Destaquen Josep Carner, Guerau de Liost i Josep M. López-Picó. Les seves característiques són:

• Ús d'una llengua literària d'alt nivell, perfecció formal, rigor mètric i profusió d'imatges i metàfores sensorials.
• Temàtica urbana o externa al poeta; natura idealitzada.
• To melangiós i elegíac, i ironia.

Teatre noucentista

Hi hagué un cert rebuig de l'art dramàtic, però triomfaren les obres relacionades amb l'alta comèdia burgesa i, sobretot, el teatre poètic de Josep M. de Sagarra.

Narrativa noucentista

Es decantà cap al conte i la narració curta, que permetia idealitzar millor una realitat que no era tan ideal.

Josep Carner

Tingué sempre fama d'excel·lent conservador per la seva finor i la seva ironia. Màxim representant del Noucentisme poètic, rebutjà el romanticisme i el jo com a centre del poema.