La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70: Pedrolo i l'assaig de Joan Fuster
La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70
Amb el règim franquista, el teatre en llengua catalana desapareix dels escenaris professionals. Una política més permissiva del govern espanyol va permetre una certa recuperació cultural, amb el manteniment del sainet i la comèdia de costums, entre altres gèneres.
El teatre valencià i la reprensa de l'activitat
A València, gràcies a Lo Rat Penat, es van reprendre obres anteriors a la guerra. Podem destacar algunes aportacions com les de Martí Domínguez, Gil Albors, etc.
El 1955 es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Aquesta institució va contribuir decisivament a la represa del teatre. Van representar clàssics com Shakespeare i Txèkhov.
Noves tendències: Brecht i el teatre independent
L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual va introduir els mètodes de Bertolt Brecht, un dels autors més renovadors del teatre europeu i creador del teatre èpic. En les seves obres, Brecht denuncia la violència, l'explotació, la guerra...
Al començament dels anys 60 neix el teatre independent, fenomen que s'estén durant els darrers anys de la dècada. Les seves característiques són:
- No admet la representació única.
- No vol ser considerat com a aficionat.
- Estableix diferències entre teatre i literatura.
- Rebutja l'autor com a part fonamental de l'obra.
- Presenta un teatre compromès amb la societat.
El teatre espectacle i les companyies
A partir dels anys 60 es reprèn la línia del teatre espectacle. El text escrit perd importància: és el teatre que parteix d'un text literari. Sorgeixen companyies teatrals com:
- Catalunya: Els Joglars i Els Comediants.
- País Valencià: El Rogle, Pluja i Grup 49.
Aspectes més importants del teatre de Manuel de Pedrolo
Es poden destacar tres etapes. En realitat, de les tres, la més important és la part central.
Primera etapa
Constituïda per Els hereus de la cadira i La nostra mort de cada dia. Té com a característica la presència d'elements realistes.
Segona etapa
Comprendria vuit obres, com Cruma, Homes i No o Sóc el defecte. Es detecten uns trets comuns: espais tancats, comportaments quotidians, lògica del llenguatge...
Tercera etapa
Formada per obres com Acompanyes a qualsevol cos i La sentència. Les seves característiques són:
1) Qüestions temàtiques i argumentals
Hi ha dos blocs: en el primer, l'activitat fonamental dels personatges consisteix en un intent de rebel·lió; en el segon, les obres se centren en preocupacions filosòfiques. La temàtica de Pedrolo és prou homogènia, i el principal problema és la llibertat.
2) Els personatges
Són personatges que viuen abocats al seu món interior. Les seves obres solen presentar grups d'individus en llocs tancats, i destaca l'escassa caracterització externa. Molt sovint, Pedrolo es limita a marcar la diferència de sexe en aquelles obres en què els noms són estranys.
Un altre element a destacar és la designació dels personatges: són anomenats atenent al seu càrrec i predominen els noms estranys. Allò que distingeix els personatges de les diferents etapes és el vestuari, la memòria o la por.
Repercussió de l'assaig de Joan Fuster
Joan Fuster és la figura culminant de l'assaig de la nostra literatura. La seva obra es classifica en tres blocs:
- Obres de temàtica humana i general: com El descrèdit de la realitat. Fuster tracta temes de la història a la política.
- Obres destinades a reflexionar sobre la identitat col·lectiva dels valencians: com Nosaltres els valencians, i llibres per al coneixement de la història i la cultura.
- Obres de crítica i d'història literària: com La decadència del País Valencià.
L'assaig de Fuster respon sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un problema. Es tracta d'una literatura d'idees que té el propòsit de desemmascarar les falòcies i els mites que tenim.
Les característiques de l'assaig són: discurs lliure, utilització de cometes, diàleg amb ell mateix i amb el lector, estil àgil, adjectivació precisa, i no perd mai l'amenitat i la claredat.